(Mislata, Horta, 29 setembre 1945 – )
Escultor i pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València. Inicialment treballà com a pintor, però des del 1972 -any que féu la primera exposició individual- es dedicà preferentment a l’escultura.
Les seves obres són construccions imaginàries amb les quals evoca elements arquitectònics, màquines, mobles, etc, i que agrupa amb l’evident intenció de recrear el paisatge urbà.
(País Valencià, segle XVIII)
Escultor. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles de València, a la qual ingressà l’any 1760.
Conreà la temàtica religiosa i és autor, entre altres obres, dels baixos relleus Sant Vicent Màrtir a la presó (1777) i Moisès fa brollar aigua de la roca i de diferents treballs a l’antic cor de la catedral de València i del Cor d’àngels de la capella de l’antic seminari de València.
El seu estil és exponent d’un neoclassicisme poc assimilat.
(Perpinyà, segle XVII – 1749)
Escultor i arquitecte. Fill d’un pagès de Prada.
Dissenyà el nou altar major de la catedral d’Elna amb un baldaquí clàssic (1723-24), inspirat en els de Saint-Germain-des-Près i de la Val de Grâce, de París, tal com li fou encomanat. El 1738 féu un retaule -desaparegut- per al castell reial de Cotlliure, i el 1743 féu l’altar major rococó de Toluges.
Fill seu fou Josep Navarre (Perpinyà, 1718 ? – Catalunya Nord, vers 1771) Escultor. Documentat fins al 1771. Autor, entre altres obres, de l’altar major de l’església d’Argelers (1754), del de Nefiac (1756), obra important, entre clàssica i rococó, i del tabernacle de Vinçà (1757).
Nom amb el qual és conegut l’escultor valencià Ignasi Bayarri i Lluch (1932-2023).
(Santa Maria del Camí, Mallorca, segle XVI)
Escultor. Treballà per a l’església parroquial i per a la capella del beat Gaspar de Bono del temple del convent dels mínims de Palma de Mallorca (1579).
(Monòver, Vinalopó Mitjà, 1920 – Madrid, 8 gener 1996)
Escultor. Ha obtingut diverses distincions. La seva obra Dona al sol li valgué el 1962 un primer premi a l’exposició nacional espanyola.
Agustí Muñoz (País Valencià, segle XV – segle XVI) Pintor. El 1506 tenia el títol oficial de mestre pintor de la ciutat de València.
Jeroni Muñoz (País Valencià, segle XVI) Escultor i arquitecte. És autor de les sitges de Burjassot, per a les quals féu una ermita anexa i una gran era de pedra. Treballà per a la Generalitat de València.
Jeroni Muñoz * Veure> Jeroni Munyós (matemàtic, astrònom i hebraista valencià, vers 1515-1584).
Joan (I) Muñoz (País Valencià, segle XV – segle XVI) Escultor. Entre les seves obres destaquen les talles fetes per a la seu de València el 1512-13.
Joan (II) Muñoz (País Valencià, segle XVI – segle XVII) Escultor. Considerat com a deixeble de Gregoria Fernández, el seu estil recorda el barroc castellà. Esculpí el Crist lligat a la columna (1649) de l’altar major del monestir de Puig, l’altar major de Sant Martí de Sogorb, el Crist de la Bona Mort de la seu de València i d’altres obres per a esglésies d’aquesta ciutat.
Joan (III) Muñoz (País Valencià, segle XVII) Escultor. Passà el seu període de formació a Roma. Se li atribueixen les imatges de Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista de l’església dels Sants Joans, la Mare de Déu de l’Esperança de l’església de Sant Martí i La Fe de l’església de Santa Mònica, totes a València.
Lluís Muñoz (País Valencià, segle XVI) Escultor. Fou deixeble i ajudant de Damià Forment. Treballà amb ell a la Llotja de Saragossa, el 1524.
Pere Muñoz (València, 1505 – Osca, Aragó, 1522) Escultor. Era ajudant de Damià Forment. Tenia disset anys quan morí, col·laborant amb el mestre al gran retaule de la seu oscenca. Forment li esculpí una làpida i el feu enterrar a la mateixa catedral.
(Illes Balears, segle XIV – Palma de Mallorca, 1394)
Arquitecte i escultor gòtic. Germà de Guillem. El 1389 començà les obres del Portal de Mar o de Mirador, de la seu mallorquina.
Aquesta obra polaritzà molt de temps els esforços dels escultors més interessants a Palma, i en el seu ambient es formà Guillem Sagrera. A partir del 1393 l’ajudaren Enric Alemany i Jean de Valenciannes.
No és coneix amb seguretat cap obra de la seva mà com a escultor.
(Illes Balears, segle XIV – Palma de Mallorca, 1394)
Arquitecte i escultor. Germà de Guillem. Mestre major i escultor de l’obra del portal del Mirador de la seu de Mallorca i autor de la seva traça, la inicià el 1389. Fou ajudat, des del 1393, per Enric Alemany, que féu els dosserets i els capitells, i per Jean de Valenciennes, autor del relleu del timpà.
Hom no coneix amb certesa cap obra seva com a escultor.
Veure> Moretó (llinatge d’escultors i arquitectes catalans).
Dades dels Països Catalans 