Arxiu d'etiquetes: escultors/es

Medina i Campeny, Xavier

(Barcelona, 1943 – )

Escultor. Nét de Josep Campeny i besnét de Damià Campeny. Autodidacte.

Ha exposat a Mataró, Lió, Barcelona i Madrid, en exposicions col·lectives a Madrid, Basilea, Legnano, etc.

Adoptà la tècnica constructivista (1963-65), i la seva obra acusà després influències de l’onirisme i del pop-art (fins el 1970).

Posteriorment, trobà un estil plenament personal, en el qual representacions figuratives sense expressivitat són manipulades com formes pures, a la recerca d’una bellesa plàstica.

Des del 1974 residí a Nova York.

Medina, Gil de

(Castella, segle XVI)

Escultor. Establert a Catalunya. Tenia l’obrador a Sarral (Conca de Barberà).

L’any 1540 contractà un retaule d’alabastre per a l’església del Carme de Perpinyà, i el 1545, les imatges de la Verge i de sant Cristòfor, del mateix material, per a la parròquia de Sant Miquel de Barcelona.

També obrà les columnes i els capitells clàssics (1540) de les lògies del pati dels Tarongers del palau de la Generalitat, a Barcelona.

Matiello, Mateu

(Nàpols, Itàlia, vers 1680 – Catalunya, 1744)

Escultor. Actiu a Catalunya.

Obrà el grup que figura Jesús agafat a l’Hort de les Oliveres (1708), per a Sant Feliu de Guíxols; les set figures del misteri de la Porta Creu (1712), per a la seu de Tortosa, i, vers el 1733, el retaule per a una capella particular de Salou.

Matheu, Joan

(Catalunya, segle XIV)

Picapedrer gòtic.

Col·laborà amb l’escultor reial Jaume Cascalls, el seu ajudant Jordi de Déu i el picapedrer Pere Lena, vers el 1363, en l’execució d’un arc-suport de les tombes reials de Poblet segons projecte del mestre Aloi, també escultor reial.

Mateu, Joan Baptista

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

(o Peremateu)  Escultor. Deixeble de Lluís Bonifaç i Massó des del 1779.

Mort el mestre (1786), s’establí a Valls.

Obrà l’altar major del convent dels carmelites d’aquesta ciutat (1802) i les imatges de sant Francesc i sant Josep per al retaule d’aquests sants a Alcover (1806).

Matamala i Piñol, Llorenç

(Gràcia, Barcelona, 1856 – Barcelona, 29 juliol 1925)

Escultor. Treballà com a modelista. Amb Ramon Bonet, fou un dels escultors que més íntimament col·laboraren amb Antoni Gaudí en l’execució de les escultures de la façana de la Nativitat de la Sagrada Família, de Barcelona.

Feia els emmotllaments del natural que l’arquitecte li encarregava, sobretot els de figures humanes.

Fou el pare de Joan Matamala i Flotats.

Matamala i Flotats, Joan

(Gràcia, Barcelona, 1893 – Barcelona, 1977)

Escultor i pintor. Fill de Llorenç Matamala i Piñol i nét i deixeble de Joan Flotats.

Prosseguí l’obra escultòrica del seu pare a la Sagrada Família.

Féu nombroses exposicions d’escultura i pintura a Girona, Barcelona i d’altres ciutats catalanes.

Ha escrit una història de la Sagrada Família, inèdita.

Masriera i Manovens, Frederic

(Barcelona, 15 abril 1846 – 12 novembre 1932)

Escultor. Fill de Josep Masriera i Vidal, i germà de Josep i de Francesc. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

Amb Francesc Campins fundà la Fundició Artística Masriera i Campins, entitat que amb gran encert i treball de qualitat es dedicà a tota mena de treballs de ferro i bronze que tipifiquen els elements decoratius de la darreria del segle XIX a Barcelona.

D’aquesta foneria sortí l’estàtua d’Alfons XII de Borbó que hi ha al parc del Retiro de Madrid.

Foren nombrosos els premis amb els quals fou distingida l’entitat.

Fou el pare Víctor, Rossend i Frederic Masriera i Vila.

Mas, Antoni -escultor-

(Catalunya, segle XVI – segle XVII)

Escultor i arquitecte.

L’any 1599 contractà el monument de Setmana Santa del convent de Sant Agustí de Barcelona, i el 1604 obrà el retaule de Sant Facund per a aquest mateix convent.

Juntament amb Andreu Fortunat i Peregrino, fou l’autor del retaule major de Sant Martí de Teià (1604).

A l’església del Pi de Barcelona obrà el retaule de Sant Joan Baptista (1607) i col·laborà amb l’argenter Domènec Baró en l’obra del tabernacle de Sant Ramon de Penyafort (1616).

Martrus i Riera, Jaume

(Manresa, Bages, 1889 – Barcelona, 1966)

Escultor i dibuixant.

Residí un quant temps a París, on practicà amb èxit el dibuix satíric. A Barcelona treballà com a escultor.

Utilitzà la pedra, la terra cuita i el coure repussat.

Conreà també l’orfebreria i, en aquest camp, s’especialitzà en la realització de medalles de vori.