(Barcelona, 1915 – Deià, Mallorca, 1979)
Pintor i escultor. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Entre altres exposicions col·lectives participà al I Saló de Independents (1936) i al I i II Saló d’Octubre (1948-49).
A més de la pintura i l’escultura, ha conreat la ceràmica i ha fet treballs de joieria.
(Catalunya, segle XIV – Barcelona, 11 març 1408)
Escultor. El seu estil, dominat per la naturalitat i l’expressió del moviment, assenyala la transició entre l’art refinat i idealista del segle XIV i l’art realista del segle XV.
Establert a Barcelona (vers 1394-95), on tingué nombrosos deixebles, treballà a la catedral, on possiblement realitzà el sepulcre d’alabastre de Sant Oleguer (1406), les misericòrdies del cor i les escultures de la trona.
Se li atribueixen també l’arcàngel de la façana gòtica de l’Ajuntament, i la Mare de Déu procedent del monestir de Santes Creus.
(Gràcia, Barcelona, 3 febrer 1834 – Madrid, 14 desembre 1908)
Escultor. Estudià a Llotja i treballà a Barcelona fins al 1878, i s’establí a Madrid quan fou nomenat professor de l’Escuela Especial de Pintura y Escultura, y des del 1899 acadèmic de San Fernando.
La seva obra se centra en imatges religioses per a esglésies, i es caracteritza per un monumentalisme inspirat en l’escola natzarena; l’escultura de la Verge Mare (1878), que guanyà primera medalla a l’Exposició Nacional, n’és un exemple típic.
(Alforja, Baix Camp, 24 juliol 1938 – Barcelona, 3 març 2006)
“Jassans“ Escultor. Es formà a Reus i del 1959 al 1963 a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.
El 1960 entrà al taller de Joan Rebull, amb qui treballà fins el 1967, any en què ingressà de professor a l’escola Eina de Barcelona i instal·là taller propi. Professor de l’Escola de Sant Jordi el 1970, n’esdevingué catedràtic el 1976.
El 1972 el seu nu assegut Waldesca guanyà el Primer Concurso Nacional de Pequeña Escultura a Valladolid, i l’any següent féu, a la Sala Parés de Barcelona, la seva primera exposició individual.
Molt influït pel seu mestre, practica i defensa un classicisme pur, patent en els seus nus, d’acurada tècnica.
(Cervera, Segarra, segle XVII)
Escultor.
Per encàrrec de Baltasar Borrull, escultor de Valls, obrà quatre imatges per a l’església de Santa Maria de Cervera (1625).
Acabà el retaule de la catedral de Sant Joan de Perpinyà (1630), les obres del qual havien quedat interrompudes el 1621, després de la mort de Claudi Perret.
(França ?, segle XIV – Catalunya ?, segle XV)
Escultor gòtic.
Treballà en la decoració del Palau Reial a Poblet (1398-1408), obra de l’arquitecte Arnau Bargués, al qual substituïa quan aquest viatjava a Barcelona per supervisar les obres de la Casa de la Ciutat, que dirigia simultàniament.
Hom li atribueix la imatge de Sant Rafael a la façana gòtica de l’ajuntament de Barcelona, deguda segons altres estudiosos a Pere Sanglada.
Es creu que el seu estil és una premissa indispensable de l’art de Pere Joan. Per això es pensa en una possible col·laboració de Salau amb Anton Joan, germà de Pere, que devia actuar com a possible transmissor del nou decantament artístic, caracteritzat per una major llibertat imaginativa i un ritme més mogut i nerviós.
(Barcelona, 1728 – Saragossa, Aragó, 30 març 1780)
Escultor. Estudià a Madrid i fou pensionat a Roma. S’establí a Saragossa, on ensenyà modelat a l’escola que més tard es convertí en l’Academia de San Luis.
Autor del gran relleu en marbre de l’Assumpció a la seu de la capital aragonesa, també s’encarregà de la capella del Pilar a la mateixa seu. La major part de la seva obra és a Aragó.
A Catalunya intervingué en la capella de Santa Tecla, de Tarragona, i realitzà l’estàtua al·legòrica de la ciutat de Reus.
(Castella, segle XVI – Catalunya, segle XVI)
Tallista. Actiu a Catalunya el darrer quart del segle XVI, on obrà el cadirat del cor del monestir de Montserrat, començat l’any 1578, del qual només resten uns fragments, i les reixes de la capella major.
Hom no sap amb quin fonament li han estat atribuïts un Sant Crist de mida natural que hi havia a la capella de Santa Gertrudis i les portes de la Col·lació del mateix monestir.
També és autor (1588-92) del cadiram del cor de la catedral de Tortosa, substancialment danyat el 1936.
(Barcelona, vers 1840 – 18 octubre 1894)
Escultor. Estudià a Belles Arts i a l’Academia de San Fernando de Madrid.
És autor d’un gran nombre d’imatges religioses, com la titular del temple de la Mare de Déu de la Mercè que coronava aquella basílica fins al 1936, obra col·locada el 1888.
(Barcelona, 12 febrer 1927 – 16 abril 2009)
Escultor. Format a l’Escola d’Arts i Oficis i a l’Acadèmia Superior de Belles Arts de Sant Jordi, de la qual després fou catedràtic de modelat i director (1971-75).
Deixeble de Llorenç Cairó, ha seguit una tendència idealista influït per la seva admiració de l’art clàssic. Fou membre del grup Betepocs i participà en moltes de les seves exposicions.
Premiat diverses vegades, sobresurten el premi d’honor i medalla d’or de l’Exposición Nacional de Sevilla (1965) i el premi Ciutat de Barcelona (1968).
Té obres en diferents museus d’Espanya i d’Europa i una escultura al parc barceloní de Vil·la Amèlia, entre altres obres en llocs públics.
Dades dels Països Catalans 