Arxiu d'etiquetes: escultors/es

Sunyer, Pau

6 Respostes

(Manresa, Bages, segle XVII – 1694)

Fuster i escultor tallista. Treballà a Manresa i a la seva comarca i també a la de Vic.

La seva primera obra documentada (una cadira per dur la custòdia a la processó del Corpus, de Santpedor) data de l’any 1643. El 1659 féu el retaule de Sant Antoni i Sant Isidre, de la parròquia de l’Estany. Al santuari de la Gleva construí el retaule major (1660-68), destruït durant la guerra civil i posteriorment reconstruït.

Altres obres seves foren el retaule del Roser de la parròquia de Navarcles (1672) i el de l’Estany (1675), el de Sant Ramon al castell de Cardona (1681), i els de la Mare de Déu de l’Esperança de Santpedor, i Sant Esteve de Castellar (1684).

Fou el pare de Josep Sunyer i Raurell.

Sunyer -escultors-

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, segle XVII – segle XIX)

Família d’escultors. Continuadora de l’escola barroca manresana iniciada pels escultors Generes i Grau, i que havia de continuar encara amb els Padró, fins a les acaballes del segle XIX.

Amb taller establert primer al carrer del Pedregar i després al raval de Valldaura i al carrer de les Barreres, produïren una multitud de retaules i d’imatges de talla per a les esglésies de diverses comarques catalanes.

Una bona part de la seva obra artística desaparegué el 1936; pràcticament només se’n conserva la destinada a temples de les comarques que el 1659 passaren a França.

El primer escultor Sunyer documentat és Pau Sunyer.

Un altre membre d’aquesta família fou Josep (II) Sunyer  (Manresa, Bages, segle XVIII)  Escultor. Nét i soci de Josep Sunyer i Raurell. Continuador del taller familiar.

Suñol i Pujol, Jeroni Miquel

7 Respostes

(Barcelona, 13 desembre 1839 – Madrid, 16 octubre 1902)

Escultor. Estudià a Llotja i treballà al taller dels Vallmitjana. També, pensionat, restà una temporada a Itàlia.

Escultor molt minuciós i preocupat per la perfecció de l’obra, la seva producció no fou nombrosa però si d’alta qualitat.

Estigué a Roma i després s’establí a Madrid, on fou membre i professor de l’Academia de San Fernando.

La seva millor obra és Dant sedent (1864), i és autor també d’Himeneu (1867), Sant Pere i Sant Pau i Retrat de Fortuny.

Subirat i Codorniu, Ramon

Deixa un comentari

(Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, 1828 – Madrid, 1886)

Escultor. Deixeble de Damià Campeny, estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona i a l’Academia de San Fernando de Madrid. S’instal·là en aquesta ciutat en 1858. En 1879 fou nomenat escultor anatòmic del colegio de San Carlos.

És autor de diversos retrats i monuments, com el de Lope de Vega (1866) i el del Dr. Mariano Benavente (1880), al parc del Retiro.

Subirà i Puig, Josep -escultor-

Deixa un comentari

(Barcelona, 28 agost 1925 – Nogent-sur-Marne, França, 11 desembre 2015)

Escultor. Es formà a Llotja i treballà després als tallers dels escultors Fenosa, Monjo i Collet.

Ha treballat diversos materials, però s’ha especialitzat en la fusta. La seva obra és sovint articulada i de gran dinamisme, sempre dins un personalíssim estil que li ha valgut reconeixement internacional.

Començà fent representacions antropomòrfiques, per passar després a formes humanes (caps, màscares, cascs de guerrers) i a estructures monumentals, com la Gran papallona-veleta de Reims.

Store i Alloza, Emili

Deixa un comentari

(Barcelona, 1899 – 1963)

Joier, escultor i pintor. Format a Barcelona, París i Brussel·les.

El 1925 exposà al Saló Nou Ambient i a les Galeries Dalmau amb Francesc Camps i Ribera i fou premiat amb la medalla d’or en l’Exposition des Arts Décoratifs, de París, que obtingué de nou en l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Fou premiat també en la VI Triennale de Milà (1936). El 1955 participà en la III Biennal Hispanoamericana d’Art.

Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya, fou empresonat pel règim franquista.

Rellotger de professió, emprà elements de rellotges en les seves escultures, influïdes per P. Gargallo; destaca la Copa de la nostra dansa.

Soulere i Martí, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, 1912 – 10 maig 1969)

Pintor i escultor. Format a l’Escola de Belles Arts i a l’Acadèmia Baixas de Barcelona. Hom li premià l’escultura Dona asseguda a l’Exposició de Primavera de Barcelona el 1933.

Amplià estudis de pintura a l’acadèmia Julian, de París (des del 1935). Exposà sovint a Barcelona, on fou professor de modelatge i buidatge a l’Escola de Belles Arts des del 1942.

Sorts, Jacint

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, segle XVIII – 1767)

Escultor. Nom amb què és conegut Jacint Miquel i Sorts.

L’any 1744 li fou encomanada la talla d’un crucifix per a la sala del consistori de la casa de la ciutat de Manresa. A la mateixa ciutat féu el retaule major de l’església de Sant Miquel i l’escut, en alabastre, de Segueró, de la façana de la casa de la ciutat.

Poc abans de morir treballava en diverses obres escultòriques de la capella del Roser del convent de Santa Caterina de Barcelona.

Sorell, Pau

2 Respostes

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

(o Surell)  Escultor. Entre els anys 1697 i 1701 dugué a terme l’obra d’escultura de la porta salomònica de l’església de Caldes de Montbui, el projecte de la qual sembla que fou degut a Pere Ruppin, així com també els treballs inicials (1689).

La fornícula fou obra exclusiva de Sorell (1701-02), que treballà novament per a l’església de Caldes entre els anys 1723 i 1725.

Solivella, Guillem

Deixa un comentari

(Lleida ?, segle XIV – segle XV)

Arquitecte i escultor.

A partir del 1390 fou mestre major de les obres de la seu de Lleida. Hi esculpí molts capitells del claustre, i probablement les imatges dels apòstols del portal, amb la imatge de la Mare de Déu dita del Blau. En aquest cas serien també obra de Solivella les escenes de la Passió conservada al Museu de Lleida.

El 1394 va rebré l’encàrrec de l’obra del rerecor de la catedral de València, que no realitzà. El 1410 treballava al campanar de la seu.