(Barcelona, 1845 – 1929)
Pintor, escultor i pessebrista. D’escola realista, conreà el retrat escultòric i la pintura paisatgística.
Com a pessebrista, constitueix el nexe entre la primera Associació de Pessebristes de Barcelona i la segona. Ultra les figures de tema nadalenc, estengué el pessebrisme a altres temes bíblics.
Féu també ombres xineses articulades.
(Catalunya, vers 1644 – Barcelona, vers 1725)
Fuster artístic i escultor. Fou un dels escultors que l’any 1679 sol·licitaren la formació del gremi d’escultors de Barcelona.
Col·laborà a la construcció del retaule de Sant Sever de la catedral de Barcelona (1681-82), com a ajudant de Santa Cruz. El 1682, juntament amb Joan Gra i Joan Roig, feu un projecte, que fou acceptat, per al retaule de Sant Marc que el gremi de sabaters havia de construir al mateix temple.
Fou el pare de:
(Catalunya, segle XVI – Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, segle XVII)
Escultor. És el més antic dels artistes documentats amb aquest cognom. Treballava a Vilafranca del Penedès.
El 1608 havia fet un retaule per a Capellades.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, segle XVII – Catalunya, segle XVII)
Escultor. Fou el pare de Josep (II) Tremulles (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, segle XVI – Barcelona, segle XVII) Argenter. Els fills de Josep (II) foren els també argenters:
(Perpinyà, segle XVII – 1710)
Escultor. Fill de Llàtzer (I). Estudià a París i s’establí a Barcelona, on féu la caixa de l’orgue, la galeria (1675) i el cambril (1680) de la capella de Sant Oleguer de la catedral, el retaule major del santuari de la Misericòrdia, de Reus (1681), diferents obres per a la cartoixa d’Escaladei (1683-85), el retaule de la Immaculada de l’església de Sant Joan de Perpinyà (1703) i el retaule major de la Selva del Camp (1704-10).
Els darrers temps de la seva vida tingué l’obrador a Perpinyà.
Fou el pare de Bru Tremulles (Catalunya, segle XVII – 1730) Pintor. Treballà de pintor a Barcelona i també a Perpinyà. Fou el pare dels destacats pintors Francesc i Manuel Tremulles i Roig.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1603 – Barcelona, després 1676)
Escultor. Fill d’Antoni (I). Documentat des del 1630. Residí molts anys a Valls i tingué taller propi a Barcelona, d’on era ciutadà el 1647.
Treballà amb el seu germà Llàtzer fins que aquest se n’anà a Perpinyà (1643). Josep acabà tot sol el retaule major de Valls, començat amb Llàtzer en 1639. L’obra no seria finida fins al 1660 i destruïda en 1936.
Les úniques obres seves conservades en l’actualitat, encara que amb reformes, són el Martiri de sant Sebastià i el retaule major de Santes Creus, contractat el 1647, de qualitat notable, també.
Fill seu fou Joan Tremulles (Valls, Alt Camp, segle XVII) Escultor. La seva obra és desconeguda.
(Catalunya, vers 1723 – segle XVIII)
(o Travé) Escultor i imatger. La seva obra representa l’últim moment de l’escultura barroca catalana i la transició al neoclassicisme.
És autor de l’estàtua de Neptú, inspirada en l’Hèrcules Farnese, de la font del pati de Llotja, a Barcelona, edifici on intervingué en diferents treballs de decoració juntament amb Salvador Gurri i Ramon Amadeu.
(Barcelona, 1926 – 20 juliol 2013)
Escultora. Formada a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i deixebla de Joan Rebull.
Ha exposat individualment a Barcelona (1968) i a Vic (1969) i ha participat en diverses exposicions col·lectives. Té, entre altres, el premi Ciutat de Barcelona (1974).
Ha fet a Barcelona els monuments a les Colles de Sant Medir (1965), a Walt Disney (1969) i a Charlot (1972) i, a Palma de Mallorca, el de Walt Disney (1969).
El 2003 va rebré la Creu de Sant Jordi.
(Girona, 7 novembre 1922 – Salt, Gironès, 30 gener 2015)
Escultor. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Girona i treballà amb l’escultor Monjo. Fundà el grup Postectura.
Tanmateix el seu art ha evolucionat vers l’abstracció i ha assolit una sòlida expressivitat, a més d’introduir nous materials (polièster, resines sintètiques) i el color.
Ha exposat repetidament a Girona, a Barcelona i en altres ciutats de la Península. Li han estat atorgats el premi Juli González (1959) i el primer premi d’escultura a la III Biennal d’Alexandria.
(Vimbodí, Conca de Barberà, segle XV)
Escultor gòtic. Entre el 1485 i el 1496 féu, junt amb d’altres, el retaule de Sant Joan de les Abadesses.
A la parròquia de Tiana hi havia una imatge de sant Cebrià de la seva mà procedent d’un retaule. Vers el 1497 acabà el cor de l’església dels mercedaris de Palma de Mallorca.
El seu estil, tot i que palesa la influència del Renaixement, és relacionat amb el gòtic germànic.
Dades dels Països Catalans 