(Orpesa, Plana Alta, 1711 – País Valencià, segle XVIII)
Escultor. Treballà dins l’estètica academicista.
Féu escultures per a la façana de l’església parroquial d’Alcalà de Xivert i el retaule major de Móra d’Ebre.
(Ènguera, Canal de Navarrés, 4 maig 1757 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 24 desembre 1816)
Escultor i arquitecte. Estudià amb Josep Puchol a l’Acadèmia de Sant Carles de València, i a la de San Fernando de Madrid. Fou acadèmic de mèrit. L’any 1790 es traslladà a Mèxic com a director de la secció d’escultura de l’Academia de San Carlos.
Féu nombrosos retaules de factura barroca; excel·leix sobretot l’estàtua eqüestre de Carles IV (1796) del passeig de la Reforma de la capital mexicana, de dimensions colossals i fosa en bronze d’una sola peça, és considerada com una de les millors de l’art universal en el seu gènere.
Com a arquitecte, és el principal representant del neoclassicisme a Mèxic, on projectà la façana i la cúpula de la catedral i el palau de La Mineria. Projectà i realitzà retaules i imatges. La major part de la seva obra es conserva.
(Palma de Mallorca, 25 febrer 1907 – 11 maig 1939)
Escultora i dibuixant. Filla de Joan Sureda i Bimet i de Pilar Montaner i Maturana, i germana de Jacob i de Pere.
Hom ha remarcat la seva exquisidesa com a artista. És va suicidar.
(Catalunya Nord, segle XIV)
Escultor. És autor del notable altar major del monestir de Sant Miquel de Cuixà, traslladat després a l’església parroquial de Prada (Conflent).
(Perpinyà, 28 octubre 1870 – París, França, 7 agost 1962)
Escultor. Format amb el seu pare, que era marbrista, i a París. Fou Prix de Rome el 1900 i viatjà, becat, per Espanya, Itàlia, Bèlgica i Holanda. Fou membre del Salon des Artistes Français, on exposà des del 1894, i cavaller i oficial de la Legió d’Honor.
Típic representant de l’academicisme anecdotista aplicat sobretot a monuments públics, és autor de Muntanyes regalades i l’Àliga esclafada (ambdós a Perpinyà), el Mausoleu Zacaries Astruc (cementiri de Montparnasse, a París), la Victòria o monument als morts del Voló, el monument als morts d’Illa. etc. També conreà molt el retrat i la peça de col·leccionisme.
(País Valencià, segle XVIII)
Escultor. Actiu a València durant la residència en aquesta ciutat de l’arxiduc Carles III.
Col·laborà amb Konrad Rudolf en la construcció de la façana de la seu de València, per a la qual obrà les estàtues de Sant Vicent Ferrer, Sant Lluís Bertran i Sant Llorenç.
(València, 23 novembre 1942 – l’Alfàs del Pi, Marina Baixa, 17 octubre 2014)
Escultor. Es formà a les escoles de belles arts de València i de Madrid. Pertangué al grup “Abans de l’Art”. S’ha interessat per les possibilitats d’aplicació del càlcul matemàtic a la creació artística.
La seva obra ha travessat diverses etapes, bé que sempre ha palesat l’interès de l’autor pel constructivisme. Feia peces utilitzant llistons metàl·lics que es projecten en l’espai, tot delimitant-lo.
Ha estat professor a les escoles d’arquitectura de València, de Madrid i a la facultat de belles arts de València.
(València, 30 maig 1915 – Benissa, Marina Alta, 12 març 2010)
Pintor i escultor. El 1939 s’exilià a França, on féu les primeres exposicions, i el 1953 tornà a València.
El 1955, partint de l’informalisme, inicià la pintura de matèria, en un estil que l’acosta a Antoni Tàpies. A partir del 1964, ha fet escultura dins la línia de la mecànica plàstica (Màquines per a l’esperit).
Fou un dels integrants del Grup Parpalló, i creà el Moviment Artístic Mediterrani.
(València, 1839 – 1906)
Escultor. Fou professor de l’Acadèmia de Sant Carles. Era tallista molt notable. Quasi tota la seva producció és de caràcter religiós.
(Llíria, Camp de Túria, 31 agost 1909 – València, 17 juliol 2014)
Escultor. Conegut amb el pseudònim de Silvestre d’Edeta. Format a l’Escola de Mestres Fusters de València i a l’Acadèmia de Sant Carles, on fou auxiliar d’escultura des del 1954, i catedràtic de talla escultòrica des del 1961.
Ha obtingut diversos premis a Madrid (Salón de Otoño), Sevilla, Palma, València (premi Senyera) i Granada, entre d’altres.
Dades dels Països Catalans 