Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Galiana i Cervera, Lluís

2 Respostes

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 8 juny 1740 – 4 març 1771)

Religiós i escriptor. Professà en l’orde dominicà el 1756 i estudià als col·legis d’Oriola, Ontinyent i València.

Publicà comentaris a obres de fra Luis de León (1769, 1765) i mantingué una extensa correspondència amb Gregori Maians, Agustí Sales, Carles Ros, Josep Teixidor i altres erudits i escriptors valencians sobre problemes culturals ben diversos. L’epistolari ha estat publicat en part per Roc Chabàs (1891) i Vicent Castañeda i Alcover (1923, 1926). Hi ha manuscrits seus a l’Academia de la Historia (Madrid) i les biblioteques Universitària i Municipal de València.

Hom li ha atribuït la Rondalla de rondalles (1768, 1776, 1820, 1971, etc), obra de caràcter summament popular, que aplega, literàriament, una gran quantitat de vocables i frases fetes del País Valencià. Redactà també una Recopilación de refranes valencianos (1920) i un quadern d’esmenes i addiccions a Escritores del Reino de Valencia, de Vicent Ximeno.

Per la seva posició davant la problemàtica lingüística i cultural valenciana, Galiana ha estat inscrit dins el petit cercle valencià del segle XVIII anterior a la Renaixença.

Galba, Martí Joan de

1 Resposta

(València, segle XV – 1490)

Cavaller. Amic de Joanot Martorell, s’ocupà d’acabar i revisar el Tirant lo Blanc, incomplet quan l’escriptor morí, el 1468, a fi de lliurar-lo a l’impressor, i hi afegí algun episodi.

Tot i que la crítica actual, fa cada vegada més evident que la seva intervenció en l’obra fou molt minsa o, probablement, nul·la, tot i que d’altres creuen que són deguts a Galba alguns episodis que, en principi, no corresponen a la suposada intenció literària de Martorell (així, el del drac i el cavaller Espèrcius, d’una palesa inversemblança).

Gadea, Domènec

Deixa un comentari

(Planes de la Baronia, Comtat, segle XVIII – València, 1829)

Escriptor i eclesiàstic. Fou rector a Alcoletge (Segrià) i a València.

És autor de diversos escrits de caràcter religiós.

Fuster i Membrado, Manuel

1 Resposta

(Todolella, Ports, 1717 – València, 1793)

Escriptor i llibreter. Residí des de jove a València, on fou primerament sabater i després esdevingué llibreter.

Deixà, inèdits, diversos manuscrits, conservats a la Biblioteca Municipal de València: Sucesos memorables de Valencia y su Reino, un dietari sobre la Guerra de Successió, i Notícia dels jurats i ses nominacions de la ciutat de València, entre d’altres.

Fou el pare del bibliògraf i erudit Just Pastor Fuster i Taronger.

Fuster i Forteza, Gabriel

Deixa un comentari

(Manacor, Mallorca, 1901 – 1967)

Historiador i escriptor. Farmacèutic, s’especialitzà en història de Manacor.

Publicà nombroses monografies locals, entre les quals cal destacar Un alzamiento carlista en Manacor. Sa Llorençada… (1945), sobre els fets del 10 d’agost de 1835, i una Historia de Manacor (1966), que comprèn fins al segle XIX.

És autor també de diverses obres teatrals en català, algunes de les quals recollides en volum el 1936.

Fusell i Gil, Joaquim

Deixa un comentari

(València, 1764 – 1823)

Escriptor. Es llicencià en filosofia a la Universitat de València, on fou després bibliotecari i catedràtic de retòrica.

Publicà amb pseudònim un opuscle de crítica filosòfica.

Furió i Ceriol, Frederic

Deixa un comentari

(València, 27 maig 1527 – Valladolid, Castella, 12 agost 1592)

Historiador i cronista. Erasmista. Estudià lleis a València, a París, on es doctorà en ambdós drets, i a Lovaina.

Protegit per Jordi d’Àustria, bisbe de Lieja, ciutat on s’establí (1544), li dedicà unes Instituciones rhetoricarum libri tres (Lovaina 1554). Defensà la necessitat pastoral de les versions en la llengua del país en la seva obra Bononia sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis (1556), que li portà greus problemes amb la Inquisició, ja que fou acusat de luteranisme.

En la seva obra Concejo y consejeros del príncipe (Anvers 1559), repetidament publicada en distints idiomes, propugnà una organització federal per a l’imperi espanyol.

Felip II el nomenà conseller del nou governador dels Països Baixos, Lluís de Requesens, i ambdós intentaren la pacificació d’aquest territori amb una política transigent.

Fuentes i Forner, Anselm

Deixa un comentari

(Alacant, 10 maig 1833 – Madrid, 1920)

Escriptor. Fou periodista actiu a la premsa de Madrid, on visqué molts anys, i publicà alguns llibres en castellà, com el titulat Cuarenta siglos (1876).

Frontera i Pascual, Guillem

3 Respostes

(Ariany, Mallorca, 1945 – Palma de Mallorca, 9 desembre 2024)

Escriptor. Fundà i dirigí a Palma de Mallorca, juntament amb Jaume Pomar, la col·lecció de poesia “La Sínia” (1965), dins la qual publicà A ritme de mitja mort (1965) i El temps feixuc (1966), líric i realista.

Un to semblant domina les seves novel·les Els carnissers (1967), Cada dia que calles (1969), Rere els turons del record (1970), Tirannosaurus (1977), La ruta dels cangurs (1980), Una dolça tardor (1984) i Un cor massa madur (1993).

Ha publicat també llibres de geografia –Imatges del paradís (1987), Mallorca des de l’aire (1986)- i sobre pintura: Vicent Calbet (1989) i Alceu Riveiro (1991).

Frígola i Ahis, Pasqual

4 Respostes

(Atzeneta del Maestrat, Alt Maestrat, 22 juny 1822 – València, 3 març 1893)

Escriptor i polític. Baró de Cortes de Pallars (1858) i de Roaia (1865) i senyor del castell de Xirell. Fou diputat a corts i senador vitalici. En caure Isabel II de Borbó, anà a París a oferir-li els seus serveis.

Amb Alfons XII de Borbó fou director de la “Gaceta de Madrid” i administrador de la Imprenta Nacional.

Escriví peces còmiques, com Julianito (1875) i uns Recuerdos de caza (1876). El 1887 fou president de Lo Rat Penat.

Fou el pare de Carles Frígola i Palavicino.