Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Gómez i Serrano, Nicolau Primitiu

(Sueca, Ribera Baixa, 10 setembre 1877 – València, 11 novembre 1971)

Escriptor, editor i bibliòfil. Dedicat a l’arqueologia i toponímia, en publicà treballs a la premsa valenciana. President de Lo Rat Penat (1932-35) i degà del Centre de Cultura Valenciana, on dirigí la secció de prehistòria i creà la de filologia i de toponímia.

Fou fundador de l’editorial Sicània (1955) i la revista “Sicània” (1958). Defensà, des d’abans de la guerra civil, la denominació de bacavés per a la llengua catalana.

Fou autor, entre altres obres, de Contribució a l’estudi de la molineria valenciana migeval (1932), El bilingüisme valencià (1936), De paleotoponímia valenciana, Onda i Quart onda (1949).

Industrial, creà una important biblioteca particular de més de 30.000 volums, especialitzada en qüestions valencianes.

Gómez i Nadal, Emili

(València, 19 febrer 1907 – València d’Agen, França, 29 octubre 1993)

Escriptor. Professor d’història antiga, amb Lluís Pericot, a la Universitat de València. Membre d’Acció Cultural Valenciana, evolucionà cap al marxisme.

Formà part de l’Aliança d’Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura i col·laborà assíduament durant la guerra civil a la revista “Nueva Cultura”, de València, amb articles en català sobre qüestions nacionals. Fou membre de la secció històrico-arqueològica de l’Institut d’Estudis Valencians (1937).

És autor de l’estudi El País Valencià i els altres (1972). Exiliat el 1939, residí a França.

Gómez i Mazparrota, Eduard

(Gandia, Safor, 14 setembre 1835 – Alacant, 31 maig 1908)

Escriptor. Era magistrat, i estigué destinat a les audiències de Sevilla i de Saragossa. Fou escriptor bilingüe.

Els seus treballs en vers i en prosa foren aplegats al volum antològic titulat Historias del alma.

Gómez i Garcia, Carmel

(Oriola, Baix Segura, 1845 – Madrid, 1882)

Escriptor. Abandonà estudis sacerdotals. Féu la carrera de dret a Madrid, on s’establí com a funcionari del ministeri d’Hisenda. Havia estat secretari d’Eleuteri Maisonnave.

És autor dels reculls poètics Dulces melodías (1867) i Mis ocios (1882) i d’algunes comèdies i sarsueles, algunes d’elles escrites en col·laboració.

Gómez i Brufal, Salvador

(Elx, Baix Vinalopó, 26 setembre 1908 – Alacant, 6 febrer 1967)

Escriptor. Germà de Joan. Era advocat.

És autor de les obres Catálogo de la exposición bibliográfica de juristas alicantinos, en dos volums (1955-56) i Bibliografía de Elche (1957), en col·laboració amb el seu germà.

Gómez i Brufal, Joan

(Elx, Baix Vinalopó, 24 juny 1912 – 3 febrer 1982)

Escriptor. Estudià la carrera de filosofia i lletres a València. És autor de treballs monogràfics breus.

Col·laborà a la Bibliografía de Elche del seu germà Salvador.

Gómez d’Aranda i Serrano, Lluís

(Alacant, 17 març 1916 – Madrid, 4 gener 2004)

Jurista i escriptor. Doctor en dret i en ciències polítiques i econòmiques. Ha obtingut premis importants de caràcter oficial.

És autor de les obres titulades El sentido poético de la Edad Media en las leyendas de Bécquer (1940), La seguridad social en el campo (1953), Capitalismo y comunismo en el mundo actual (1954), Permanencia de la doctrina de José Antonio y llamamiento a la nueva generación (1957), Unidad y diversidad de los hombres de España (1961), El espíritu de Teresa en la crisis del mundo entero (1964) i El tema de las ideologías (1966).

Gómez -varis bio-

Francesc Gómez  (País Valencià, segle XVIII – Amèrica, 1755)  Pintor. Emigrà a Amèrica. Destacà com a retratista.

Lluís Gómez  (Oriola, Baix Segura, 1484 – Fano, Itàlia, 1542)  Prelat. Era doctor en dret i canonista de gran prestigi. Visqué molts anys a Roma, on col·laborà amb els papes Juli II, Lleó X i Pau III. Fou nomenat bisbe de Fano. És autor d’obres jurídiques i piadoses.

Vicent Gómez  (València, 1638 – segle XVII)  Frare dominicà i escriptor. Exercí diversos càrrecs dins l’orde. Publicà nombroses obres de caràcter religiós, històric i polític, entre les quals destaca el Gobierno de príncipes y de sus consejos para el bien de la República, assaig aparegut el 1626.

Giscafré, Pere

(Catalunya, segle XVI – segle XVII)

Escriptor. El 1622 publicà un Triunfo del Santo Misterio de Cervera.

Gisbert i Columbo, Agustí Maria

(Oriola, Baix Segura, 1815 – 1885)

Escriptor. Entre altres obres, publicà un Episcopologio orcelitano.

Deixà inèdita una història de la seva ciutat, titulada Historia de Orihuela, que el seu fill Ernest Gisbert i Ballesteros acabaria.