(Saix, Alt Vinalopó, 1877 – País Valencià, segle XX)
Escriptor. Era advocat.
Escriví contes i estudis històrics: Historia de Sax (1916, reeditada el 1920), Genealogías (1917), El valle de Castalla (1919) i De todo un poco (1923).
(Alacant, 1821 – 1881)
Periodista i escriptor. Residí a Madrid, on treballà a “El Heraldo” (1841-51) i fundà “El Prisma”. Instal·lat de nou a Alacant, dirigí “El Eco de Alicante”, “El Constitucional” i “La Tortuga”.
Publicà una Reseña histórica de la ciudad de Alicante (1863), la fantasia al·legòrica El iris de la libertad (1868), els volums de poemes Poesías (1841), El romancero del vate (1867) i Glorias de España (1848), amb pròleg de Cánovas del Castillo, a més d’altres obres menors i el drama històric Dios y mi derecho (1851).
(Gijón, Cantàbria, 5 gener 1744 – Puerto de Vega, Galícia, 27 novembre 1811)
Escriptor i polític. Es distingí per les seves idees renovadores. Confinat a Mallorca per l’abr/1801, residí fins al maig de 1802 a la cartoixa de Valldemossa, on redactà una important Memoria sobre educación pública…, en la qual, a més de proposar la creació d’un institut de nivell mitjà, defensava l’ensenyament del català a Mallorca.
Traslladat al castell de Bellver, després d’un període d’incomunicació es relacionà amb Josep Togores, Rafael Rosselló i sobretot amb Josep Barberi i Santceloni, amb qui mantingué correspondència (1806-08) i al qual proporcionà dades per a redactar la Carta histórico-crítica sobre el edificio de la Lonja de Mallorca (1812) i les Memorias históricas sobre el castillo de Bellver (1813).
Estudià també la història dels convents de Sant Domènec i de Sant Francesc.
Fou alliberat el 1808, i partí cap a Barcelona. El 1891 fou nomenat fill il·lustre de Palma de Mallorca.
(Cullera, Ribera Baixa, 26 juny 1956 – )
Escriptor. S’inicià com a poeta i, amb Bateguen els desigs (1981), guanyà el premi Amadeu Oller 1981.
Aquesta trajectòria poètica continuà amb altres reculls, tots els quals han sigut recopilats a Plany de l’home llop: obra poètica completa (1999).
També ha escrit narrativa, literatura infantil i juvenil i novel·la.
(Alacant, 1699 – 1747)
Frare franciscà. És autor de diverses obres de caràcter tècnic i d’una Historia civil de España, sucesos de la guerra y tratados de la paz desde el año 1700 hasta el de 1733 (Madrid, 1740-44), que fou prohibit per la inquisició.
Joan de Jesús (Sanaüja, Segarra, segle XVI – Catalunya, segle XVII) Frare carmelità. Escriví una obra de caràcter místic.
Marc Jesús * Veure> Marc Jesús Bertran i Tintorer (musicòleg, escriptor i crític musical català, 1872-1934).
Ramon de Jesús (Catalunya, segle XVIII – segle XIX) Frare trinitari descalç. En 1820 i 1821 publicà obres religioses.
(Perpinyà, 2 juliol 1731 – 14 desembre 1809)
Advocat i escriptor. Professor (1756-91) i rector (1770) a la Universitat de Perpinyà. Advocat del bisbat d’Elna i del Consell Sobirà del Rosselló i corresponsal del governador del Rosselló, la Revolució francesa estroncà la seva carrera.
A partir d’aquell moment va dedicar-se a l’estudi. Obres seves són: Recueil d’arrêts du Conseil Souverain (15 volums manuscrits), Mémoires (1894), i el manuscrit Recueil de Noëls, hymnes, proses et goigs ou éloges, en français, en catalan et en patois, on, a més de les peces tradicionals recollides o traduïdes, incorporà composicions pròpies (nadales i goigs), en català i en francès, i d’altres autors coetanis.
(Rosselló, 1731 – 1809)
Escriptor i jurista. Fou advocat del Consell Sobirà del Rosselló i professor de dret a la Universitat de Perpinyà.
És autor de diverses obres de caràcter jurídic, la majoria inèdites. També deixà manuscrites antologies de poesies populars religioses, especialment nadales, molt interessants del punt de vista folklòric, amb diverses composicions originals.
Una part d’aquests valuosos treballs ha estat impresa modernament, encara que de forma esparsa. Escriví en francès unes memòries notables, que foren publicades el 1894.
(València, 25 març 1764 – Madrid, 11 octubre 1812)
Il·lustrat. Intendent de l’exèrcit al regne de Mallorca. Membre de les societats econòmiques de València i de Mallorca.
Autor de diverses memòries sobre l’agricultura (1797) i la ramaderia a Mallorca (1798) i els avantatges d’establir a l’illa una companyia de comerç (1798 i 1802).
(Illes Balears, segle XIV)
Escriptor. Recollí i desenvolupà les idees espiritualistes d’Arnau de Vilanova, i les sotmeté a curioses derivacions.
El 1360 féu conèixer la seva obra De adventu Antichristi, on pronosticava l’aparició de l’anticrist per a la pasqua granada d’aquell any, amb efectes tan peregrins com la desaparició de la missa des d’aleshores.
Fou considerat herètic pel famós inquisidor Nicolau Eimeric. Acabà per retractar-se.
Dades dels Països Catalans 