Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Martí -varis bio-

1 Resposta

Agustí Martí  (País Valencià, segle XVI)  Metge i escriptor. Estudià a diversos països europeus. Fou catedràtic de la Universitat de València, on assolí un gran prestigi professional. Concorregué com a poeta al certamen literari a honor de la Immaculada Concepció.

Gabriel Martí  (País Valencià ?, segle XIV – segle XV)  Pintor gòtic. Pertanyent al cercle artístic de Pere Nicolau. Consta documentalment que realitzà el retaule dedicat a sant Nicolau, avui incomplet, de la parròquia d’Albal (Horta).

Jaume Martí  (València, segle XV – 1503)  Religiós cartoixà. Professà a Portaceli el 1448. En seria prior dues vegades. Deixà diverses obres religioses.

Jeroni Martí  (País Valencià, segle XV)  Escriptor. N’ha restat la poesia amb què guanyà un premi al concurs en honor de Sant Cristòfol celebrat a València el 1488. És de caràcter amorós.

Joan Martí  (País Valencià, segle XVIII – segle XIX)  Capitost popular. De l’orde franciscà, era vicari de Beniferri. El 20 de maig de 1808 es posà al capdavant de la revolta de València contra els francesos, però cedí el lloc al franciscà Joan Rico, amb el qual col·laborà en la tasca d’arengar el poble.

Joan Martí  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Pintor. Fou nomenat pintor del Consell de València el 1501. L’any següent pintava la decoració de la sala daurada del Consell, així com les banderes d’unes galeres noves construïdes a les drassanes del Grau de València.

Josep Vicent Martí  (País Valencià, segle XIX – 1869)  Escultor.

Lluís Martí  (València, segle XVI – segle XVII)  Frare dominicà. Professà el 1563. És autor d’alguns treballs de caràcter històric, que han restat inèdits, i de poesies que foren aplegades en un recull de publicació pòstuma.

Pere Martí  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Escriptor. Era metge. Participà al concurs celebrat a València el 1511 en honor de santa Caterina de Siena. Fou fou dels redactors del Llibre d’Antiquitats (1523-40).

Martí, Joan Josep

Deixa un comentari

(Oriola, Baix Segura, vers 1570 – València, 1604)

Escriptor i jurisconsult. Estudià dret canònic a la Universitat de València i el 1594 ingressà a l’Acadèmia dels Nocturns, on adoptà el nom d’Atrevimiento. El 1598 obtingué el títol de llicenciat i doctor en dret canònic, i fou nomenat substitut del doctor Esteve Vives, catedràtic de lleis a la Universitat, i el designaren aquell mateix any per al Consell General.

Amb el nom de Mateo Luján de Saavedra és l’autor de Segunda parte de la vida del pícaro Guzmán de Alfarache (1602), apòcrifa i mediocre continuació del llibre de Mateo Alemán. Altres obres seves són Alabanza de la Academia de esdrújulos, Cada cual procurando ser primero, A la ausencia de una dama i Tercetos contando la fábula del rey Midas.

Marroig i Rosselló, Francesc Tomàs

Deixa un comentari

(Sineu, Mallorca, 1777 – segle XIX)

Escriptor. Frare augustinià (1796). És autor de poesies en català i en castellà.

Fou empresonat (1813) per haver publicat uns versos contra el govern constitucional i el diari “La Aurora”, que n’era partidari.

Deixà inèdits dos volums de poesia. Durant el Trienni Constitucional s’exclaustrà (1821), i es retirà a Sineu.

Marquès i González, Josep Vicent

Deixa un comentari

(València, 29 novembre 1943 – 4 juny 2008)

Escriptor, sociòleg i activista. Ha estudiat el comportament sexual i la marginació de la dona.

De les seves obres destaquen: País perplex (1973), No és natural (1980), Amors impossibles (1983), Sexualidad y sexismo (1991) i Tots els colors del roig (1997).

Marquerie i Mompín, Alfred

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 17 gener 1907 – Minglanilla, Castella, 31 juliol 1974)

Escriptor. Ingressà al diari “Informaciones” de Madrid (1932), del qual fou sots-director. S’integrà totalment en la cultura castellana, i va col·laborar a “No-Do”, a la Televisió Espanyola i a “ABC”. Fundà el diari “España” de Tànger.

Autor de poemes lírics: Rosas líricas (1923), Reloj (1934). Escriptor hàbil, va publicar les novel·les Cuatro pisos y la portería (1940), Don Laureano y sus seis aventuras i Cuando cae el telón (1950), els assaigs Sobre la vida y obra de Don Carlos Arniches (1942), Jardiel Poncela y su teatro (1945), Alfonso Paso y su teatro (1960), i diverses obres teatrals.

Va morir en un accident de trànsit.

Marín i Gutiérrez, Justí

2 Respostes

(Oriola, Baix Segura, 30 octubre 1915 – 20 juny 1946)

“Gabriel Sijé“  Escriptor. Germà de Josep. Col·laborà a la premsa d’Oriola i d’Alacant.

És autor del recull Del sencillo amor (Madrid, 1944). També escriví per al teatre.

Marín i Gutiérrez, Josep

4 Respostes

(Oriola, Baix Segura, 16 novembre 1913 – 24 desembre 1935)

“Ramón Sijé“  Escriptor. Germà de Justí. Fundà i dirigí la revista “El Gallo Crisis” i col·laborà al “Diario de Alicante” i a la revista “Cruz y Raya”, de Madrid.

Autor de La descendencia de la flauta y el reinado de los fantasmas, és conegut sobretot per la famosa Elegía, que li dedicà el seu amic Miguel Hernández.

Marco i Sanchis, Josep

Deixa un comentari

(València, 13 març 1830 – Madrid, 2 novembre 1895)

Escriptor i polític. Es casà amb la novel·lista Pilar Sinués. Residí a Madrid. Hi féu periodisme. Dirigí els quaderns “Pro Patria” i fundà la revista “España Musical y Literaria”.

Escriví nombroses obres teatrals amb una intenció moralitzant i de to humorístic, com Los flacos (1870), La mujer compuesta (1872), Figuras de cera (1876), El gato negro (1878), La feria de las mujeres (1883), Adán y Eva, etc.

Fou director general d’ultramar i ocupà càrrecs al ministeri d’instrucció pública.

Manresa i Martorell, Joan

Deixa un comentari

(Felanitx, Mallorca, 1942 – )

Escriptor. És autor del reculls poètics Un, altres vegades (1999, Premi Ciutat de Palma 1964), Res no hauré fet (1972), Menjar-se les prunes amb la pell (1980), entre d’altres.

Divulgador radiofònic de la música de la Mediterrània, ha escrit els llibres 25 anys de la Nova Cançó a Mallorca (1987) i la biografia Maria del Mar Bonet (1993).

Mallorca, Roderic de

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XIV)

Escriptor. Fou tingut per heterodox. Les seves obres no són conegudes.