(Alacant, 1904 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 28 novembre 1972)
Escriptor i advocat. Publicà a Alacant les seves obres titulades Voces de voceros (1929) i Delincuencia política (1929), a més de la novel·la El eterno sendero (1934).
(Palma de Mallorca, 29 juliol 1943 – 10 juliol 2013)
Escriptor i periodista. Ha publicat el recull de poemes Tota la ira dels justos (1967), Premi Ciutat de Palma de Poesia 1966.
També s’ha dedicat a l’assaig. Col·laborà a “Tele/eXprés”.
(Cañete, Castella, 11 juny 1846 – València, 28 març 1918)
Escriptor i polític. Membre del partit carlí, des del 1889 fou representant a corts per València i senador.
Entre les seves obres de caràcter polític destaquen Pepinillos en vinagre (1891), La intervención de la masonería en los desastres de España (1904) i Anarquía fiera mansa (1908).
Com a novel·lista conreà el costumisme i es mostrà contrari al naturalisme. Publicà també les narracions Los mayos (1879) i Sacramento y concubinato (1884).
(Costoja, Vallespir, 29 març 1945 – Sant Nazari, Rosselló, 4 desembre 2016)
Escriptor. Enginyer agrònom, fou professor al Liceu agrícola de Tesà (Rosselló) i responsable de la secció d’agricultura de la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada (Conflent).
Ha publicat El petit llibre de Catalunya-Nord (1974), edició ampliada el 1978 en col·laboració amb la seva dona, Montserrat Biosca, i ha dirigit Els vins del Rosselló (1980). Ha col·laborat en diversos periòdics (especialment “La Falç”, entre 1970 i 1978) amb el pseudònim de Pere Petit.
Antoni Planas (Illes Balears, segle XIX) Advocat. Germà de Damià. És autor de diversos escrits de caràcter jurídic i d’un estudi genealògic sobre la família nobiliària dels Pax.
Damià Planas (Illes Balears, segle XIX) Escriptor i advocat. Germà d’Antoni. Publicà, el 1844, uns Elementos de filosofía moral y religiosa.
Lleonard Planas (Palma de Mallorca, 1722 – 1813) Llatinista. És autor de Cesaraugusta fortitudinis speculum, poema inspirat en la resistència de Saragossa contra l’exèrcit napoleònic, i d’altres escrits també en llatí.
(València, 16 febrer 1877 – 6 juny 1951)
Escriptor. És autor de l’obra Massa tard i d’algunes altres escrites en castellà, com el recull Cuentos e historias (1916) i les novel·les Por Pascua florida i Diva Augusta.
(València, segle XVIII – Alacant, 1829)
Escriptor, antiquari i erudit. Col·laborador de “Correo de Valencia”, amb motiu de la beatificació del patriarca Joan de Ribera va publicar el Regocijo de Valencia (1796). L’any 1814 va escriure un opuscle de lloança a Ferran VII de Borbó i publicà el periòdic “El Fernandino”, per tal de contribuir a la consolidació de l’absolutisme borbònic.
Autor de fulletons de tipus històric, com ara Antigüedades de Sagunto (1797), Resumen histórico del señorío de Alcalatín (1799) i Disertaciones històrico-críticas de las antigüedades de Burriana y de Almenara (1821).
(Ibi, Alcoià, 11 novembre 1908 – Caracas, Veneçuela, 24 febrer 1961)
Escriptor. És autor dels llibres poètics La cruz de los crisantemos (1929), Huso de eternidad (1930), Narja (1932), Epopeyas de sangre (1933), Voz de la tierra (1935), Hogueras en el Sur (1935), Poema del amor y de la angustia (1935), Poesía (1936), Madre española (1937), Canción arrebatada (1938), Romances (1938), Vencedor de la muerte (1939), La muerte o el recuerdo (1939) i Poesía (1947).
També publicà la tragèdia Seisdedos (1934) i els llibres de prosa Uno de blindados (1948) i Cuando mi tío me enseñaba a volar.
S’exilià després de la guerra civil.
(València, 20 novembre 1837 – 20 agost 1890)
Escriptor i polític. Lluità a la Revolució de Setembre i posteriorment s’establí a Madrid, on dirigí el diari “La Nación”. Fou president de Lo Rat Penat.
Com a impulsor de la Renaixença a València, publicà poemes i contes, a part d’unes quantes novel·les romàntiques i de fulletó, escrites en llengua castellana.
(Vila-real, Plana Baixa, 5 novembre 1942 – )
Lingüista i escriptor. Llicenciat en filologia romànica, l’any 1969 treballà a Onda i després a Castelló de la Plana.
Centrat en l’estudi de la filologia i la lingüística catalanes, ha publicat: Defensa de l’idioma (1972), Curs de llengua catalana (1977), el manual de llengua i cultura del País Valencià Penyagolosa (juntament amb J. Palomero i V. Pascual) i Poesia eròtica y burlesca dels segles XV i XVI (1982) (amb Ll. Gimeno); El català al País Valencià: retracció i resistència (1984), Fets i ficcions. Llenguatge i desiquilibris socials (1984) i Parlar i (con)viure al País Valencià (1994).
Col·laborà en el programa radiofònic Nosaltres els valencians, que havia creat el 1969. Membre del Grup Català de Sociolingüística, de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Institut de Filologia Valenciana.
Dades dels Països Catalans 