(Banyoles, Pla de l’Estany, 5 setembre 1853 – Barcelona, 1942)
Escriptor.
Fou president de la Cambra de Comerç de Barcelona (1915-18).
Traduí al català obres de Schiller (Vallenstein, 1911) i Shakespeare (La tragèdia de Coriolanus, 1917) i publicà una Contribución al estudio de los términos comerciales (1925) i El comerç i la cultura (1930).
(Barcelona, 29 gener 1817 – Madrid, 28 desembre 1864)
Jurisconsult, polític i escriptor. Estudià dret a Cervera i a Sevilla.
Fou catedràtic d’ampliació de dret civil, comercial i criminal a Barcelona, i de filosofia del dret a Madrid. Gaudí d’un elevadíssim prestigi professional.
Col·laborà a la premsa barcelonesa amb articles i composicions literàries (“El Guardia Nacional”, “La Corona”) i una obra seva fou inclosa al volum Los trobadors nous (1859); presidí els Jocs Florals de Barcelona el 1860.
Milità al partit moderat i, després, a la Unió Liberal; fou alcalde de Barcelona (1856), diputat a corts (1860-64), vice-president del congrés i ministre d’ultramar (1864), d’on dimití per motius de salut.
Fou secretari primer de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona (1840) i membre de la de Bones Lletres, on ingressà el 1852.
Col·laborà a l’edició de les Siete partidas. És autor de diversos escrits crítics, polítics i jurídics, entre els quals destaca El derecho civil ante las nuevas escuelas político-sociales.
Fou el pare de Joan Josep i de Ricard Permanyer i Ayats.
(Montevideo, Uruguai, 12 novembre 1941 – )
Escriptora en castellà. Resident a Barcelona des del 1972.
La seva obra narrativa comprèn títols com Los museos abandonados (1968), La tarde del dinosaurio (1976), La rebelión de los niños (1980), El museo de los esfuerzos inútiles (1983), La última noche de Dostoievski (1992) i Desastres íntimos (1997).
En poesia destaca pel seu lirisme compromès: Diáspora (1976), Europa después de la lluvia (1984), Babel bárbara (1991), Otra vez Eros (1994) i Aquella noche (1996).
(Barcelona, 1878 – Voutenary-sur-Cure, França, agost 1928)
Escriptor. Col·laborà a “Catalònia”, “Un Enemic del Poble”, “Le Figaro”, “Le Mercure de France”, etc.
Establert a França (1901), fou una mena d’ambaixador cultural dels catalans a París, on dirigí la revista bilingüe “L’Instant”.
Poeta simbolista, publicà Sang en rovell d’on (1918), Poemes (1913) i Turmell i el bosc en flames (1921).
(Matanzas, Cuba, 23 agost 1863 – Barcelona, 25 octubre 1956)
Escriptor. Es formà a Barcelona. Fou un dels impulsors del modernisme, i dirigí “L’Avenç” durant els anys 1883-84.
En català només publicà els poemes Fruits de la terra, i en castellà versos, també d’aire modernista: Adolescencia (1882), Cantos Modernos (1888) i La madre tierra (1917).
Escriví assaigs i llibres de viatges, com A dos vientos. Críticas y semblanzas (1892), Norte y Sur (1893) i Historia de la literatura española e hispanoamericana (1943).
Fou el pare de Guillem Perés i Paque (Barcelona, 1893 – 1968) Il·lustrador de llibres de gust anglicitzat. Emprà el pseudònim Billy. Esdevingué un dels dibuixants més destacats de “La Rondalla del Dijous”. Posteriorment continuà coma a il·lustrador a Barcelona i a Londres, on s’establí del 1924 al 1941.
(Barcelona, 1852 – Madrid, segle XX)
Escriptor. Des del 1864 visqué a Madrid, on estudià dret.
Fou funcionari i també publicista actiu.
Escriví algunes obres teatrals, les novel·les Un amor del infierno i Confesión de un confesor, i el recull de contes Amores y amoríos.
(Catalunya Nord, segle XIV – després 1419)
Diplomàtic i escriptor. Primer vescomte de Perellós i segon de Rueda. Fill de Francesc de Perellós i probablement de Caterina.
S’educà a la cort francesa, on fou patge de Carles V, al servei del qual es trobava el seu pare. Enric de Trastàmara li féu donació d’Igualada, però ell hi renuncià en heretar el vescomtat de Rueda (1370).
Formà part de la lliga nobiliària contra els vescomtes de Cardona i de Castellbò. Fou enviat a Anglaterra per a tractar una aliança amb el duc de Lancaster.
Tornant de Sant Jaume de Galícia, caigué presoner al regne de Granada i Pere III de Catalunya-Aragó el rescatà (1374). Serví com a patró d’una galera el rei de Xipre (1377-78).
Majordom, camarlenc i conseller de l’infant Joan, aquest li vengué els llocs del Voló, Tuïr i Montesquiu (1381) i l’envià a les corts d’Avinyó, de França i dels ducs de Bar per qüestions del dot de la futura reina Violant (1382-87).
Era senyor de Ceret i el rei li concedí jurisdicció per a perseguir malfactors als seus llocs de Millars, Sant Marçal, Perellós, etc (1387); comprà el castell d’Estagell a Bernat de Senesterra (1390).
Fou fet capità general del Rosselló, vitalici (1389), i capità de tres galeres que foren armades per al papa Benet XIII (1390). Joan I el féu vescomte de Perellós (1391) i li vengué la jurisdicció de Rueda, Perellós i Montner. Fou un dels tutors de la seva cosina Elionor de Perellós (1390). Adquirí el castell de Rodés i el lloc de Llo (1393).
En morir Joan I fou inclòs al procés del Consell de Joan I. Per tal d’alliberar-se d’aquesta acusació concebé una original i medieval aventura que quedà plasmada a l’obra Viatge al Purgatori, traducció de l’obra de Saltrey. Absolt del procés, anà a Sicília amb l’armada del rei Martí.
Quan Benet XIII es trobà amb dificultats a Avinyó, com a lloctinent seu, anà a París i obtingué per al papa la protecció de les tropes del duc d’Orleans (1398-1401). Passà alguns anys al servei pontifici. De retorn, fou un dels representants del parlament català al d’Aragó (1410) i fou un dels procuradors del comte d’Urgell, primer a les corts de Barcelona i després a Lleida, on jurà fidelitat pel comte a Ferran I (1412).
El mateix comte l’envià al capdavant de les companyies gascones que havien de socórrer el governador de València, però arribaren tard a la batalla de Morvedre, si bé a Castelló pogué dispersar les tropes castellanes. Intervingué en favor del comte a la cort de Tortosa (1413). Era senyor d’Algerri, lloc que el comte li havia venut.
Diputat de la generalitat de Catalunya el trienni 1416-19, degué morir poc després. Vidu de la muller Sibil·la, es casà amb Violant de Luna, que li sobrevisqué.
(Gironella, Berguedà, 1 maig 1912 – Barcelona, 13 abril 1976)
Escriptor. Poeta de caire tradicional.
Publicà L’enyor i les noces (1935), Camí de Maria (1948), Bonics (1952), l’obra teatral Tres de servei (1958) i la novel·la El president signa els dimarts (1954).
Pseudònim de l’escriptor català Joan Oliver i Sallarès (1899-1986).
(Barcelona, segle XVII)
Tractadista sòcio-polític.
Autor d’un Memorial en favor de la ordenación hecha por la ciudad de Barcelona (1620) sobre els forasters escrit primer en català però obligat després a traduir-lo ell mateix al castellà, fet del qual es lamenta, i De la potestat secular en los eclesiàstics per la econòmica i política (1646), que fou prohibit.
Ambdós interessants pels comentaris sociogràfics i l’actitud més o menys franca sobre qüestions d’actualitat amb tendència vindicativa.
Dades dels Països Catalans 