(Lleida, 1851 – 1908)
Escriptor, músic i dibuixant, conegut popularment per “Lo Teta“.
Fou una figura lleidatana molt popular al seu temps. Tocava diversos instruments. Col·laborava a algunes publicacions periòdiques.
És autor de bon nombre de poesies humorístiques, glossant els més sovint esdeveniments o costums locals.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1864 – Madrid, 6 maig 1927)
Escriptor. Doctor en filosofia i lletres i en lleis.
És autor d’obres teatrals com La conversió (1884), Entre bastidors (1885), Món, dimoni i carn (1886), entre altres.
(Barcelona, 27 octubre 1880 – 1 gener 1923)
Escriptor. Fill d’Isidre Reventós i Amiguet i germà de Jacint i Manuel.
Relacionat amb el món literari i de la bohèmia, col·laborà assíduament en diverses publicacions, com “Pèl & Ploma”, “Papitu”, “D’Ací i d’Allà”, etc. Dirigí “Picarol” i fou un dels grans humoristes de l’època.
Publicà El camí de la sort, llibre de lectura per a adolescents, Dos contes (París, 1947), amb il·lustracions del seu amic Picasso, i Proses (1953), aplec de narracions disperses, amb espurnes d’un humorisme i d’un esperit agut considerables.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, vers 1660 – Montserrat, Bages, 1738)
Arxiver i escriptor.
Professà a Montserrat des del 1681. Fou arxiver i prior de la comunitat.
És autor d’una Breve historia de la montaña de Nuestra Señora de Montserrat, i d’una Historia de los antiguos priores, abades y hombres ilustres de Montserrat, aquesta darrera restaria inèdita.
(Tarragona, 1822 – Madrid, 1901)
Escriptor. Funcionari públic, escriví una gran quantitat d’obres teatrals en castellà, sol (El tundidor de Mallorca, 1843; Juana Grey, 1848) o en col·laboració (La Beltraneja, 1871; La Fornarina, 1876, etc).
També traduí nombroses obres del francès.
(Maó, Menorca, 1815 – Tarragona, segle XIX)
Escriptor.
Es doctorà en farmàcia a Barcelona el 1846, i residí a Tarragona, on publicà el periòdic “El Recuerdo” (1845-46).
Publicà diversos drames i comèdies en castellà i Episodio del sitio y toma por los franceses de la ciudad de Tarragona en 1811 (1845).
(Badalona, Barcelonès, 1850 – 2 agost 1911)
Escriptor.
Redactor del setmanari “El Eco de Badalona”, fou regidor de la seva ciutat.
És autor de peces teatrals breus de caràcter còmic: Los intransigentes (1877), La bandera dels tres tombs (1882), Un bateig fracassat (1881) i Los pescadores de Badalona (1889).
(Barcelona, 30 agost 1929 – 21 desembre 2009)
Escriptor i advocat. Ha conreat la poesia, les narracions i la prosa no de ficció.
Com a poeta ha fet confluir els topants del mite popular amb elements cabdals de la seva poètica més personal.
Interessat pels estudis històrics i les biografies, ha publicat Francesc Pujols (1984), Història dels Renau (1987), Viatge als orígens d’una família catalana. Els Renau 715-1991 (1992) i Història de Gualba. La vall de les aigües blanques (2000).
El 1991 fou nomenat secretari de l’Ateneu Barcelonès.
(Pauliac ?, Llenguadoc, segle XI – Girona, després 1143)
Gramàtic i escriptor. Fou mestre de teologia depenent dels capítols de Barcelona i Girona. Era gramàtic prestigiós.
En 1116 acompanyà a Pisa el comte barceloní Ramon Berenguer II. El representà a Roma, davant el papa Pasqual II.
És autor d’un poema sobre l’Eucaristia i del llibre Vita seu passio sanctae Eulaliae Barcinonensis. Aquest darrer fou publicat per Villanueva al volum XXIX del Viaje literario a las iglesias de España. Probablement és també l’autor d’Altera Beati Olegarii vita.
(Girona, segle XVII)
Escriptor i religiós. Era jesuïta i catedràtic de teologia.
Publicà els llibres Historia apologética de San Narciso (1679), Vida de San Bernardo Calvó i Gerona ilustrada (1689).
Dades dels Països Catalans 