(Catalunya, segle XIV)
Escriptor i funcionari reial. Fou escrivà i protonotari de la reina Elionor de Sicília.
Padrastre de Bernat Metge, féu que aquest entrés a la cancelleria reial i dirigí la seva iniciació en el classicisme.
Entre el 1380 i el 1385 traduí al català el De re rustica de Pal·ladi amb una gran fidelitat i precisió en els vocables tècnics.
(Barcelona, 1656 – Poblet, Conca de Barberà, 1738)
Eclesiàstic i escriptor. Sembla que fou partidari de Felip V, i per això fou elegit tres vegades abat quadriennal del monestir de Poblet (1716-20, 1724-28 i 1732-36).
Impulsà obres d’importància al monestir, com la façana de l’església major i la capella de Santa Tecla.
És autor d’escrits, com Grandezas del Real Monasterio de Poblet, Commentarium in libris Edra,Commentarium in libros Paralipomenon i Profecia dels reis d’Aragó i Castella.
(Barcelona, 1830 – 1913)
Advocat i escriptor.
Militava al partit conservador. Fou diverses vegades regidor de Barcelona, on també presidí el Conservatori del Liceu.
Publicà traduccions molt remarcables al castellà d’alguns clàssics grecs.
Fou el pare d’Enric i de Joaquim Sagnier i Villavecchia i l’avi de Núria Sagnier i Costa.
(Barcelona, 24 novembre 1902 – 2 desembre 1988)
Escriptora, que emprà habitualment el pseudònim d’Anna d’Ax. Filla de Leopold Sagnier i Villavecchia.
S’ha especialitzat en temes wagnerians. El 1951 publicà l’obra Wagner vist per mi i del 1954 al 1957 realitzà les traduccions al català, adaptades a la música, de totes les òperes de Wagner habitualment representades.
També és autora del volum de poemes Insomni entre fulles. Llegendes xineses (1955).
(París, França, 8 gener 1938 – )
Escriptor. Fill de Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau.
Crític teatral als diaris “El Correo Catalán” i “Mundo Diario” i al setmanari cinematogràfic “Fotogramas’ i columnista de “Tele/Exprés”, “El Noticiero Universal” i, posteriorment, d'”El País”.
Ha publicat Las rumbas de Joan de Sagarra (1971) i La horma de mi sombrero (1997), reculls dels seus articles periodístics.
(Barcelona, 28 octubre 1802 – 1860)
Carlí. Fill del regidor de Barcelona (1824-28) Benet de Sagarra i Mercante.
Durant la Primera Guerra Carlina fou secretari de la Junta de Berga, on dirigí “El Joven Observador” i “El Restaurador Catalán”.
Publicà l’opuscle Cartas del hermitaño del Canigó (1837) i altres obres també de propaganda carlina.
Fou regidor de Barcelona (1829-30).
(Olot, Garrotxa, 1850 – Barcelona, 1924)
Escriptor i polític. Fou diverses vegades alcalde d’Olot i membre del Centre Catalanista (1889).
Publicà Ressenya històrica del santuari de Nostra Senyora de Tura (1905), El Prat de les Indianes (1910), El rei Martí d’Aragó i la vila d’Olot (1912) i Casolanes (1918).
Col·laborà en la premsa local; fou l’ànima del Certamen Literari-Artístic i un apassionat adversari de les normes ortogràfiques i de l’Institut d’Estudis Catalans.
(Bayamo, Cuba, 7 maig 1797 – Barcelona, 26 setembre 1879)
Escriptor i polític. Exiliat diverses vegades als EUA i a Espanya, dirigí diverses publicacions.
Fou diputat tres vegades per la Provincia Oriental. Defensà el reformisme i l’autonomia cubana, però rebutjà l’annexió als EUA (1848).
És autor d’una Historia de la esclavitud.
(Gironella, Berguedà, 1906 – Barcelona, 2 octubre 1989)
Sacerdot i escriptor. Fou un dels fundadors de la Biblioteca Popular de Teatre Catòlic. Rector de Viladecans durant vint anys.
Estrenà o publicà obres teatrals, per a infants o bé de tipus moralitzador, entre les quals cal destacar Llar morent (1932). També el poema de caràcter medieval El príncep que cercà la felicitat (1933) i el conjunt Contes i narracions (1946).
(Tortosa, Baix Ebre, 12 setembre 1822 – 3 maig 1901)
Escriptor. Estrenà algunes obres de teatre en castellà: El corazón y la cabeza, La Nochebuena, Los murciélagos, Leonor i Un quid pro quo.
Dades dels Països Catalans 