Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Santa Espina, La

2 Respostes

(Catalunya, 1907)

Obra escènica, amb text d’Àngel Guimerà i música d’Enric Morera. En tres actes i sis quadres, estrenada el 19 de gener de 1907 als Espectacles i Audicions Graner de Barcelona. Se’n feren més de cent representacions.

La sardana del tercer acte s’independitzà i es convertí en una de les sardanes més populars pel fet que Morera sabé fusionar-hi l’idioma català amb els temes musicals tradicionals.

La seva interpretació estigué prohibida després de la guerra civil espanyola pel fet que era popularment considerada com a himne nacional català.

Sant Jeroni, Antoni de *

Deixa un comentari

Veure> Antoni de Sant Jeroni (escriptor trinitari, de nom real Antoni Alabau i Quingles).

Sans i Bori, Sebastià

Deixa un comentari

(Barcelona, 26 octubre 1852 – Arenys de Mar, Maresme, 1 agost 1928)

Periodista i escriptor.

Lluità amb els carlins de la tercera guerra carlina. Acabada aquesta, visqué un any a Marsella i després s’establí a Barcelona, on continuà fidel als seus ideals i figurà en la creació del diari tradicionalista “El Correo Catalán” i fundà el setmanari “El Borinot” (1877-81). Escriví en ambdós periòdics sonades campanyes antiliberals (1877-81).

És autor de poesies de caràcter festiu, recollides en part a “Lectura Popular” i d’algunes breus obres teatrals còmiques.

Sanromà i Quer, Bonaventura

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 1864 – 1942)

Escriptor.

Estrenà teatre de caire popular, com Errà el tiro (1886), Entre dos focs (1887) i El marit de donya Pona (1888).

Com a poeta concorregué amb èxit a diversos certàmens i publicà dues obres teatrals en col·laboració amb Lluís Quer i Cugat.

Sanmartí i Busquet, Primitiu

Deixa un comentari

(Barcelona, 1840 – 1933)

Escriptor. Fou professor de llatí.

Creador dels opuscles de propaganda catòlica “Biblioteca Popular”. Després fundà, també a Barcelona, la “Revista Popular”.

S’establí al Perú, on visqué molts anys; hi fundà la “Revista Católica” i publicà Los pueblos del Perú (1908).

En tornar, edità Memòries i records (1927).

Sáñez i Reguard, Antoni

1 Resposta

(Barcelona, vers 1740 – vers 1800)

Ictiòleg i escriptor. Era fill de l’andalús Carlos Sáñez, secretari de la capitania general de Catalunya.

Fou funcionari de correus i dirigí una companyia marítima que fundà personalment.

S’interessà per la pesca i per les espècies marines i publicà diverses obres, com el gran Diccionario histórico de los artes de la pesca nacional (1791-95), en cinc volums, i una Colección de producciones de los mares de España (1790).

Sánchez i Vilanova, Llorenç

Deixa un comentari

(Barcelona, 4 juliol 1930 – la Pobla de Segur, Pallars Jussà, 7 juny 2019)

Escriptor. Ha pres part en jocs florals i en certàmens literaris.

Però s’ha destacat per l’estudi del Pallars, lloc on residí: Historia del Común de Particulares de la Pobla de Segur (1952), Piedras venerables en la ruta del Pallars (1963), El Comtat de Pallars 768-1491 (1975), El temple parroquial de la Pobla de Segur (1983), etc.

Ha conreat també el teatre.

Sanç, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Vic, Osona, segle XVII)

Escriptor. Presencià a Vic els avalots i conflictes que precediren la guerra dels Segadors i els inicis d’aquesta.

Indignat per la covardia i la irresponsabilitat dels seus convilatans, el 1641 redactà una Relació breu dels successos, segones intencions i locures que han succeït… en la ciutat de Vic des del… 1634 fins al… 1641, que inclou també una vívida descripció de l’esclat de la revolta del 1640.

Salvador i de Solà, Iago-Cèsar de

Deixa un comentari

(Madrid, 1890 – Barcelona, 1975)

Pintor, escriptor i crític d’art. Conegut per Yagocésar. Fou deixeble de Francesc d’A. Galí i de l’Acadèmia Baixas de Barcelona.

Es presentà individualment el 1916 a Barcelona i hi participà en diverses exposicions, com també a París, a la Biennal de Venècia del 1924, etc.

Pintor d’un simbolisme literari i casticista, publicà en castellà contes, novel·les i poemes i estrenà comèdies i drames amb certa influència valleinclanesca.

Crític d’art a “La Esfera”, “El Noticiero Universal”, etc, publicà Sabor y pintura (1943), semblances d’artistes catalans del vuit-cents. Emprà el pseudònim de Fray Galán.

Salses i Trilles, Pere

Deixa un comentari

(la Llaguna, Capcir, 1701 – Ponts, Noguera, 2 setembre 1781)

Eclesiàstic i escriptor. Estudià al seminari de la Seu d’Urgell i es doctorà en teologia a la Universitat de Cervera. Fou rector de Llívia i de Ponts.

La seva tasca religiosa el portà a compondre un Promptuari moral, sagrat i catecisme pastoral (1754), amb la intenció de difondre la doctrina en el propi idioma. La seva obra acusa la inestabilitat de la llengua i el caràcter d’una època de decadència.