(Sabadell, Vallès Occidental, 1883 – Palma de Mallorca, 1950)
Escriptor. Fill de pare mallorquí, es dedicà al comerç. Fou regidor de Terrassa (1920 i 1923).
Escriví diversos estudis sobre la vida i costums dels gitanos, i com a poeta publicà Primers versos, El camí de meravelles (1920), amb pròleg de Gabriel Alomar, i Dolça llum (1924).
(Sabadell, Vallès Occidental, 4 abril 1893 – 8 agost 1971)
Escriptor. Fou un dels promotors de la cultura catalana a la seva ciutat.
Col·laborà en diversos diaris i revistes, i publicà poemes, narracions i assaigs.
Cal esmentar-ne Ideari cívic (1933), Diplomàcia (1938), El Joncar (1959), Jardí de nois i noies (1962), D’impremtes i d’impressors a Sabadell (1963) i un vocabulari català d’excursionisme.
(Barcelona, 18 setembre 1916 – 8 maig 2014)
Escriptora en castellà.
Formada a la high life, la seva novel·lística respon a problemes psicològics lligats a una particular metafísica o a la classe de l’alta burgesia en què ha viscut.
Entre d’altres, ha publicat: Una mujer llega al pueblo (1957), Adán helicóptero (1958), La estación de las hojas amarillas (1963), La última aventura (1967), La gangrena (1975, premi Planeta), La sinfonía de las moscas (1982), El volumen de la ausencia (1983) i La voz del árbol (1998).
Ha escrit també contes i articles.
(Calella, Maresme, 22 febrer 1884 – 1974)
Escriptor i eclesiàstic. Sobresortí com a orador sagrat.
Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. Escriví a la secció religiosa del diari “El Noticiero Universal”, de Barcelona.
És autor d’obres diverses com Análisis del suicidio, El empirismo y la metafísica, Orientaciones sociales, Aristóteles y el tomismo, Valoración cultural de la literatura y de la música, El somni d’una reina i El “raid” España Argentina.
(Reus, Baix Camp, 1888 – Barcelona, 1953)
Escriptor. Col·laborà a “De Tots Colors” (1908) i a “Ideari” (1929) de Barcelona, i a “L’Avi Muné” de Sant Feliu de Guíxols.
Publicà l’entremès còmic Coincidències (1908), la novel·la La malalta (1911) i els reculls de poemes A l’ombra del camí (1924) -amb pròleg d’Ignasi Iglésies- i L’íntim refugi (1954).
(Calella, Maresme, 11 juliol 1844 – Villafranca, Navarra, 8 maig 1915)
Militar i escriptor. Germà de Felip.
El 1872 participà en la darrera guerra contra els carlins al País Basc. El 1884 era coronel i actuà de mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona. Essent general, fou comandant militar de Saragossa.
Fou membre de les Acadèmies de Bones Lletres de Barcelona i de Sevilla.
Entre les seves obres cal esmentar Compendio de Historia de España (1870), Historia Universal (1872), Agricultura y Letras (1888) i Historia del regimiento de pontoneros (1892).
(Calella, Maresme, 12 juliol 1851 – Barcelona, 8 setembre 1877)
Escriptor i advocat. Germà d’Honorat.
Residí a Barcelona, on cal·laborà a “La Renaixença” i “La Gramalla”, que li publicà en fulletó el llarg poema patriòtic La morta viva.
Publicà, a més d’alguns llibres de poemes en castellà, els reculls Guspires (1875) i Fantasies (1876).
(Vic, Osona, 16 setembre 1816 – Caldetes, Maresme, 4 març 1884)
Metge, historiador i escriptor. Cursà la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona.
Fou un dels membres del Círcol Literari de Vic, cronista de la ciutat i autor de nombrosos treballs històrics i arqueològics, i d’un important herbari.
Col·laborà en diverses revistes (“Lo Gay Saber”, “La Renaixensa”, “La Veu de Montserrat”, etc).
Entès en agricultura, propulsà la restauració de la sericicultura, i féu un replanteig de la vinya.
És autor de Lo Castell de Vilatorta (1879), Lo Castell de Sabassona (1879) i Apuntes sobre los antiguos baños de Caldetas y sus celebrados baños minerales (1881).
Fou el pare del metge Josep Salarich i Giménez.
(Vic, Osona, 28 octubre 1904 – Barcelona, 10 desembre 1996)
Metge i escriptor.
Poeta tradicional, amb reflexes de Carner, publicà Els meus racons de Vic (1947), La finestra oberta (1954), Llaors i ofrenes (1956), Poemes de tarda (1964) i Secrets (1970).
Entre els seus treballs monogràfics, cal destacar Història del Círcol Literari de Vic (1962) i Les societats recreatives vigatanes del vuit-cents (1973).
Ramon Saladrigues i Oller (Bellpuig d’Urgell, Urgell, 6 setembre 1883 – 1953) Escriptor i tipògraf. Dirigí “La Veu d’Urgell” de Mollerussa i “Lo Pregoner” (1921) de Bellpuig. Publicà els drames El captaire (1921) i Regeneració (1932), la comèdia El desertor i el llibre de poemes Engrunes (1928). Usà el pseudònim Tomàs Roure.
Salvador Saladrigues i Oller (Bellpuig d’Urgell, Urgell, 1890 – 25 maig 1968) Eclesiàstic i escriptor. És autor de diverses obres de tema religiós.
Dades dels Països Catalans 