Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Tàrrega, Ramon de

Deixa un comentari

(Tàrrega, Urgell, 1310 – Barcelona, 20 setembre 1371)

Convers jueu, escriptor herètic i frare dominicà. Es convertí al cristianisme a dotze anys i es féu dominicà. Estudià filosofia i teologia.

Escriví algunes obres (De invocatione daemonum, Conclusiones variae, De secretis naturae i De alchimia) amb proposicions herètiques. Per això fou denunciat al Sant Ofici i empresonat. El seu cas féu molt soroll, i a despit que el volgué defensar l’inquisidor Eimeric, no es volgué retractar.

El 1369 el papa Gregori XI disposà que fossin revisats els seus escrits. Entretant estava detingut al convent de Santa Caterina de Barcelona, on fou trobat mort al seu llit, fet que donà peu que algú cregués que la seva mort havia estat provocada.

En vida i mort aixecà molta polèmica; fou anomenat per alguns el Ramon Llull de Tàrrega.

Tarragona, Feliu Maria de

Deixa un comentari

(Tarragona, 1905 – 1937)

Escriptor i frare caputxí. El seu nom real era Ramon Icart i Leonila.

Amb el pare Martí de Barcelona féu la transcripció i preparà l’edició del tercer volum del Terç del cristià de Francesc Eiximenis (1932).

Tarín i Iglésias, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 1915 – 9 setembre 1996)

Periodista i escriptor. Germà de Manuel. Es formà a la preguerra en la premsa radical de Pich i Pon. Després, convertit al catolicisme, es dedicà a la premsa i a la ràdio, bo i exaltant els valors tradicionals, folklòrics i anecdòtics. Des del 1957 fou secretari particular de J.M. de Porcioles.

Fou director del “Diario de Barcelona” (1969-72) i del “Noticiero Universal” (1977-82) i publicà, entre d’altres, Milà i Fontanals, periodista i poeta (1950), L’abat Marcet (1955), Unamuno y sus amigos catalanes i les memòries Vivir para contar. Medio siglo entre la anécdota y el recuerdo.

Fou guardonat amb la Medalla d’Or al Mèrit del Treball i el premi Sant Jordi de periodisme.

Tàpies, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 1915 – ? )

Escriptor. Nom emprat habitualment per Josep Comas i Tàpies. Es llicencià en lletres.

Ha estrenat diversos obres de caire psicològic i de vegades humorístic: Crim i silenci, El port de les boires (1953), Una història qualsevol (1954), El gran egoista (1954), L’ase volador (1955), Passaport per a l’eternitat (1957) i Melodia eterna (1960), algunes de les quals escrites en col·laboració amb Santiago Vendrell o Rafael Anglada.

Tamboriner del Fluvià, Lo *

Deixa un comentari

Pseudònim del metge i escriptor català Pau Estorch i Siqués (1805-71).

Tallada i Móra, Francesc

Deixa un comentari

(Tamarit de Llitera, Llitera, 1762 – el Bruc, Anoia, 1822)

Eclesiàstic i escriptor. Canonge de la col·legiata de Manresa, col·laborà al “Diario de Manresa” i “El Argos Manresano” durant la guerra del Francès.

Publicà un tractat de normes per a la construcció de rellotges de sol (1822) i deixà inèdites unes Memorias para la historia eclesiástica de Manresa.

Suriñach i Senties, Ramon

1 Resposta

(Barcelona, 23 octubre 1881 – 23 febrer 1964)

Escriptor. Fill de Ramon Suriñach i Baell. Col·laborà en diverses publicacions: “L’Atlàntida”, “La Il·lustració Catalana”, “De Tots Colors”, “La Veu de Catalunya”, etc.

Poeta sentimental, publicà, entre d’altres, Coses meves (1901) i De la vida (1903). També escriví obres de divulgació, que obtingueren èxit popular, com Proses d’amor i de pietat i El tresor dels pobres, a més de les estampes Croquis cubans (1904), drames teatrals i la novel·la L’estrany.

Suriñach i Baell, Ramon

2 Respostes

(Barcelona, 12 agost 1858 – 9 febrer 1921)

Escriptor. És autor de llibre de narracions De cada color (1910), i de diverses obres teatrals com les titulades: Tutti contenti (1887), Les tauletes del torrat, en col·laboració (1889), Boira i sol (1904), Cor d’àngel (1906) i El Coixet de “Cura de Moro” (1907).

Fou el pare de Ramon Suriñach i Senties.

Sunyer -escriptor s XV-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Escriptor. Participà a les guerres d’Itàlia en 1454. No és conegut el seu nom de fonts, però si el tractament de mossèn que li era donat i que permet de concloure la seva condició de cavaller.

N’han restat cinc poesies, de nivell estimable, entre les quals destaca una cançó en què el poeta es presenta endolat per la tristesa que l’afligeix.

Suñol i Pla, Cèlia

1 Resposta

(Barcelona, 5 maig 1899 – 8 juny 1986)

Escriptora i traductora. Filla del polític Antoni Suñol i Pla.

Obtingué el premi Joanot Martorell en la primera convocatòria (1947) amb la novel·la Primera part (1948), i el 1950 publicà el recull de contes L’home de les fires i altres contes.

Deixà sense publicar (sobretot per problemes de censura) dues novel·les, Sílvia i El bar, alguns reculls de contes i un diari íntim.

Fou una excel·lent traductora.