(Mataró, Maresme, 1 setembre 1841 – 27 abril 1903)
Escriptor. Germà de Silvi. Exercí amb prestigi la professió d’advocat.
A Mataró, fou un important promotor cultural. Mestre en gai saber, la seva poesia cau dins l’estil de la Renaixença.
Entre d’altres, col·laborà a “Lo Gai Saber”, “La Il·lustració Catalana”, “Semanario de Mataró” i “Calendari Català”. Publicà el recull folklòric Lo llibre de la infantesa (1886).
(Manresa, Bages, 3 novembre 1885 – Barcelona, 31 juliol 1973)
Metge i escriptor. El 1908 es llicencià en medicina, professió que exercí durant 23 anys a Torelló.
És autor de Topografia mèdica de la Vall de Torelló, premiada per l’Acadèmia de Medicina l’any1942, i de La Vall de Torelló (1963), guardonada amb el Premi Maspons i Camarasa 1962.
(Catalunya, 1419)
Única obra conservada de Bernat Serradell. Té 1.473 versos de codolada. Es divideix en dues parts de diferent caràcter, encara que ofereixen unitat.
A la primera, l’autor-protagonista, que apareix amb el seu autèntic nom de Bernat Serradell, emmalalteix, es confessa i fa testament, mentre la seva muller és empaitada per un framenor, que després és empresonat pel bisbe. La segona constitueix una visió d’ultratomba, on Serradell visita el paradís i l’infern.
L’obra té característiques semblants a alguns fabliaux francesos, reflecteix amb encert costums dels burgesos vigatans i fa intervenir en l’acció persones atestades a l’època i en relació íntima amb l’autor, fins a l’extrem que algunes figuren també a l’autèntic testament que l’autor atorgà el 10 de setembre de 1420, estant greument malalt.
L’obra és graciosa i irònica, amb diàlegs vius i molt reals. El que més colpeix és l’absoluta identificació entre el narrador, que parla en primera persona, i l’autor de l’obra, cosa no gens freqüent i que no es dóna, per exemple, a l’Espill de Jaume Roig.
Cal advertir que no és certa l’atribució del Testament a un tal Bernat de Vinclera, com fins ara hom ha sostingut.
(Olot, Garrotxa, 1837 – les Preses, Garrotxa, 1900)
Escriptor. Sacerdot (1863) i mestre.
Autor de drames teatrals en vers (Lo fill pròdig, 1887; L’últim senyor d’Hostoles, Lo castell de Finestres, 1890) i d’algunes monografies, com Nostra Senyora del Colell (1890) o Ramellet de notícies històriques i tradicionals sobre Olot i sa comarca...
(Manlleu, Osona, 29 juny 1918 – Mataró, Maresme, 27 octubre 2000)
Promotor cultural, escriptor i mestre en ferro forjat.
En bona part autodidacte, s’establí a Mataró, on ha estat un dels capdavanters de la represa cultural catalana de la postguerra, especialment amb la fundació del Racó (1949), on ha organitzat conferències, concerts, representacions, cinema, etc. També ha intervingut en cinema amateur de qualitat, com a actor, guionista, etc.
Com a artista plàstic, ha realitzat obres en ferro forjat, composicions amb cromos antics (que ha exposat en diverses ocasions) i és l’autor del Sant Jordi que lliura anualment el Sindicat de Cinematografia i Espectacles com a premi a films i sales exhibidores.
Fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi l’any 1982.
(Catalunya, segle XX – Barcelona, 1966)
Escriptor.
Ja passada la setantena publicà el seu primer llibre de poesia El camí del somni (1964). Un segon llibre, titulat Fantasies líriques, aparegué el 1966 ja com a edició pòstuma.
(Lleida, 15 agost 1548 – Cazalla de la Sierra, Sevilla, Andalusia, 15 agost 1598)
Monjo cartoixà i escriptor. Doctor en ambdós drets.
El 1568 entrà a la cartoixa d’Escaladei, d’on fou prior (1586-87). Fundà les cartoixes d’Èvora (1587) i de Lisboa (1594), a Portugal.
És autor d’algunes obres sobre oratòria i mística.
(Barcelona, 16 desembre 1861 – 6 agost 1929)
Advocat, notari i escriptor. Llicenciat el 1881, a partir del 1895 va ésser notari de Barcelona. Fou president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i degà del Col·legi de Notaris.
Fou col·laborador de “Seminario de Mataró” (1883-95), “Quatre Gats” (1889), “La Campana de Gràcia”, “Calendari-Guia de Banyoles i sa Comarca” (1891), “Joventut” (1900-06) i “Catalunya” (1903-05).
Conreà també la poesia, i fou mestre en gai saber.
(Figueres, Alt Empordà, 1892 – 1981)
Escriptor. Abans de la guerra civil de 1936-39, fou empresari, director i actor de companyies teatrals.
Ha estrenat i publicat obres de teatre de caire popular: El germà gran (1925), La cançó de l’emigrant (1928), Dofins de terra (1928), La doble existència (1929), L’alosa presa (1930) i La condemnada (1930).
(Barcelona, 31 juliol 1862 – l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 21 gener 1941)
Escriptor. Publicà gran nombre de poesies de caire patriòtic i religiós, algunes d’elles foren premiades.
Dades dels Països Catalans 