(Manresa, Bages, 1867 – 1918)
Eclesiàstic i escriptor. Llicenciat en teologia, fou professor de llatí al seminari de Vic i inspector d’arxius parroquials.
Publicà diverses monografies històriques de parròquies i confraries i sermonaris en català, castellà i llatí. Dirigí el “Butlletí de Predicació Sagrada” i col·laborà en periòdics manresans sobre temes d’història local.
(Borredà, Berguedà, 14 febrer 1880 – Barcelona, 15 gener 1951)
Actor i escriptor. El 1917 estrenà Indibil i Mandoni de Guimerà.
Publicà versos de caire tradicional i maragallià generalment en edicions il·lustrades de bibliòfil, com: La companyia (1925), Ruta (1930), Novenari líric (1938), Cants de guerra i de pau (1938), L’hereu Riera (1938), Pastoral (1938), Cants d’amor (1939), La llum, la nit i el dia (1950), Cant a Gombrèn (1949) i el recull d’articles Panorames socials (1933).
(Barcelona, 25 febrer 1901 – Tijuana, Mèxic, 25 desembre 1980)
Polític i escriptor. Fill de Baldomer Tona i Xiberta. Format al CADCI.
Fou implicat en l’atemptat de Garraf (1925), s’exilià a França i participà en els fets de Prats de Molló i s’exilià a Mèxic, des d’on envià cròniques per als periòdics catalans i on publicà “Catalunya a Mèxic”.
Adherit a la Unió Socialista de Catalunya, combaté i fou ferit el 19 de juliol de 1936. Exiliat novament a Mèxic, col·laborà en diverses revistes i publicà Quatre contes a muntanya (1952).
A Barcelona publicà els llibres El factor riquesa en els orígens de Catalunya (1971), Minyonia del bon rei Jaume el Conqueridor (1973) i Guillem Ramon i el Cid (1974).
(Valls, Alt Camp, 1844 – Madrid, 1911)
Escriptor i advocat. Germà de Josep. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona. Fundà la revista “El Tío Camueso”.
El 1874 s’establí a Madrid, on col·laborà a diverses publicacions. Col·laborà també a “La Renaixença” i escriví poesia en català, que ha romàs inèdita.
Amic d’Àngel Guimerà, traduí al castellà la seva obra Cleopatra i diversos poemes. Publicà llibres de poesies, novel·les i drames.
(Carmelo, Uruguai, 1862 – Barcelona, 15 abril 1908)
Dibuixant i escriptor. Es formà a Barcelona, on després destacà com a projectista de tapissos i estampats.
Fou professor d’aquesta especialitat i membre corresponent de l’Academia de San Fernando. Li fou concedit un tercer premi a l’Exposició Universal de 1888.
És autor d’obres com Historia de la caricatura española desde la Reconquista hasta nuestros días i El estilo egipcio.
(Manresa, Bages, 27 agost 1930 – )
Escriptor. Llicenciat en medicina i en història i periodista.
Ha publicat les novel·les de tema històric El piquete (premi Sésamo 1959), La reducción (1963) i Cántico en la noche (1969), i les novel·les en català Bona nit, senyor Hoste! (1985) i L’inesperat arcàngel del matí (1986).
Professor de la Universitat de Barcelona, ha publicat diversos treballs sobre temes d’història de la ciència a “Historia y Vida” i en d’altres publicacions.
Pseudònim de l’escriptor català Avel·lí Artís i Gener (1912-2000).
(Tortosa, Baix Ebre, 10 abril 1816 – Barcelona, 4 setembre 1844)
Escriptor. Prosseguí la història que havia iniciat el portuguès Melo sobre la guerra de Separació de 1640.
El seu apèndix fou afegit a edicions modernes de l’obra.
(Madrid, 1870 – Barcelona, 1945)
Escriptor i crític teatral. Llicenciat en dret a Barcelona (1892).
Traduí al castellà, amb Lluís Via i Josep O. Martí, Cyrano de Bergera, d’E. Rostand, que tingué un gran èxit.
Fou un dels fundadors de la revista “Joventut”, on féu sempre les crítiques teatrals; després (1907) passà a “Las Noticias”, on, amb el pseudònim Max, publicà la secció Paradojas.
És autor de l’obra La moral en el teatre (1905) i dels drames El geni (1904, en col·laboració amb F. Pujulà), continuat per El boig (1907), Mal de verge (1906) i Dintre la gàbia (1906).
(Barcelona, 11 març 1865 – Buenos Aires, Argentina, 1947)
Escriptor. Era enginyer industrial, especialitzat en el ram tèxtil.
Assidu llorejat als jocs florals, publicà versos de caire costumista, històric, faules, etc, en les obres Primerenques (1900), La masia trista (1910), Flors d’ametller (1912), De les golfes i Rurals.
Dades dels Països Catalans 