(Sóller, Mallorca, 8 juliol 1903 – Palma de Mallorca, 25 abril 1980)
Escriptor. Col·laborà a l’“Almanac de les Lletres” i “La Nostra Terra”.
Ha publicat la traducció al català de La familia de Pascual Duarte, de C. J. Cela, el recull de narracions Agredolç (1952) i la biografia Crist (1958).
(Sóller, Mallorca, 29 gener 1936 – 11 març 2023)
Escriptor. Col·laborador habitual en diaris i revistes.
Ha publicat llibres d’assaig –Gent del carrer (1971), Aproximació a Gabriel Alomar (1977), Gràcies, no volem flors (1981), Gabriel Alomar, l’honestedat difícil (1984) i El (meu) testament literari (1997)-, de narracions curtes –Entrada de fosca (1973), Tríptic de viatger (1975), Quartet per a una confidència (1977), Quadern de bitàcola (1981) i Música de Mahler per a una lloca didàctica (1986)- i novel·les –La gloriosa mort de Joan Boira (1972), El cap dins el cercle (1979), Rapsòdia per a una nit de Walpurgis (1981), Neredduna (1981), Més enllà del mur (1987) i Per ben morir (1988)-.
També ha conreat la novel·la policíaca: El blau pàl·lid de la rosa de paper (1985), L’arqueòloga va somriure abans de morir (1986) i Espurnes de sang (1987).
Fou membre del col·lectiu Ofèlia Dracs.
(Muro, Mallorca, segle XVII – Palma de Mallorca, 1715)
Teòleg i escriptor. Dominicà (1664), tingué càrrecs dins l’orde. Intervingué virulentament contra el bisbe de Mallorca Pere d’Alagó amb motiu de l’interdicte posat per aquest al convent dominicà de la ciutat de Mallorca, a causa dels escàndols antilul·lians esdevinguts el 1699; fou exiliat de Mallorca.
Escriví en castellà, català i llatí en defensa de la doctrina de Tomàs d’Aquino, i contra la doctrina lul·lista i contra els errors atribuïts a Ramon Llull i la facultat de donar-li culte públic, entre d’altres.
Escriví també contra els botiflers (Montalván para todos) i és autor d’una Summa commentariorum sancti Thomae, en set volums (1630-47). Tots els seus nombrosos escrits, que han romàs inèdits, tenen un to polèmic i satíric.
(Benejússer, Baix Segura, 6 juny 1900 – Oriola, Baix Segura, 12 novembre 1983)
Escriptor. Llicenciat en filosofia i lletres.
Ha publicat els llibres: El poeta y su musa (1934), Necesidad de la cultura (1948), Presencia y misión del arte (1949), Prosas de ayer (1951), Determinantes históricos de la generación del 98 (1953) i Teoría de la Huerta y otros ensayos (1956).
(Morella, Ports, segle XVII)
Escriptor i eclesiàstic. Fou doctor en teologia. Excel·lí com a predicador.
És autor de poesies religioses en català.
(Alacant, 21 abril 1848 – Madrid, 9 febrer 1938)
Escriptor. Visqué bastants anys a Madrid. El seu prestigi com a poeta fou considerable. S’inspirà sobretot en la bellesa del país natal i en temes religiosos, on s’observa una influència de les doctrines espiritistes.
Publicà els llibres Pepín (1911), Lepra (1912), Judas (1914), Alicante, poema extens (1916), Satán (1918), El Profeta en su patria (1923) i El Sermón del Monte, de Jesús (1935).
(València, 27 març 1945 – )
Escriptor. Després de dedicar-se al cinema fent crítica i realitzant alguns curtmetratges, el 1970 entrà al camp literari amb una exposició de poesia visual.
Com a poeta és autor de diversos reculls. En el camp de la narrativa cal esmentar les novel·les: Espai d’un ritual (1978), Diari de bordell (1979), Projectes de destruccions (1980), Introducció al cos (1981), Biografia de J. L. (1983, premi Prudenci Bertrana 1982), Maghica (1999), etc, i els llibres de relats Fulls de recanvi (1979), Quatre de cavalls i altres narracions (1980), etc.
Ha conreat també el gènere policíac, com entre d’altres, La gola del llop, amb Ferran Torrent (1983) i la sèrie de novel·les protagonitzades per la detectiu Rosa Vermell. Membre del col·lectiu Ofèlia Dracs, ha escrit també teatre i assaig sobre cinema.
(Xèrica, Alt Palància, segle XVI)
Escriptor. Fou poeta en català. Participà al certamen celebrat el 1532, a València, per honorar la Immaculada Concepció.
(Illes Balears, 1793 – 17 juny 1850)
Escriptor. Professà al convent dominicà de Palma de Mallorca, on passà tota la seva vida.
És autor d’una Oración fúnebre por las víctimas de Felanitz (1844) i de diverses obres piadoses i novenes impreses a Mallorca entre els anys 1845 i 1849.
Morí en el vaixell de guerra “Lepant”.
(Mont-roig de Tastavins, Matarranya, segle XIX – Madrid, 25 abril 1911)
Escriptor i polític. Fou governador a Batangas (Filipines).
Publicà La insurrección de Filipinas (1897), La insurrección de Filipinas y guerra Hispanoamericana en el Archipiélago… (1901), Colonización de Filipinas (1897) i Filipinas. Pequeños estudios… (1895).
Dades dels Països Catalans 