(Catalunya, segle XVII)
Escriptor. És autor d’un Discurso en favor de la muy insigne ciudad de Barcelona (1634).
(Catalunya, segle XVII)
Escriptor. És autor d’un Discurso en favor de la muy insigne ciudad de Barcelona (1634).
(Barcelona, segle XVIII)
Escriptor. És autor de la comèdia La política del amor (1732).
(Ponts, Noguera, 1774 – Roma ?, Itàlia, segle XIX)
Jesuïta. Visqué a Palma de Mallorca, Còrsega i Roma.
És autor d’obres piadoses.
(Barcelona, segle XIII – segle XIV)
Escriptor jueu. L’any 1305 signa amb els principals de la comunitat la cèlebre excomunió contra els estudis de filosofia.
Probablement és l’autor d’una poesia religiosa penitencial de 32 estrofes.
(el Vendrell, Baix Penedès, 30 juliol 1932 – 24 abril 2022)
Escriptor. Ha publicat bon nombre de col·laboracions de premsa. Ha estrenat diverses obres de teatre.
Soci fundador del Institut d’Estudis Penedesencs, des del 1975 fou cronista oficial del Vendrell.
Considerat l’home de Pau Casals a Catalunya, va escriure Consideració íntima de Pau Casals. Assaig de cronologia Casaliana-vendrellenca (1979).
(Barcelona, 1863 – 1915)
Escriptor i advocat. Fou redactor del “Diario de Barcelona”.
Publicà, amb el pseudònim de Pánfilo Rodríguez, alguns escrits de divulgació científica.
(Ripoll, Ripollès, segle XIX)
Escriptor i pintor. És autor d’algunes obres de teatre, com el drama religiós Sant Eudald.
La seva producció pictòrica fou escassa.
(Catalunya, segle XIX)
Actor i escriptor teatral. Actuà a Barcelona. Autor del sainet bilingüe La casa de dispeses, o la calumnia descubierta (1839).
Estrenà L’aplec del Remei (1858), de Josep Anselm Clavé.
(Sarrià, Barcelona, 1849 – Barcelona, segle XIX)
Escriptor i advocat. Publicà l’obra de consulta pràctica El abogado popular, molt divulgada.
També és autor d’altres escrits de caràcter jurídic i històric.
(Tortosa, Baix Ebre, segle XVII – Mèxic ?, segle XVII)
Framenor. Fou catedràtic a la universitat de Mèxic i cronista del seu orde en aquell país.
És autor d’escrits filosòfics.