(Xàtiva, Costera, 21 març 1873 – València, 1953)
Erudit. Col·laborà a “Archivo de Arte Valenciano”, “Las Provincias”, “Diario de Valencia”, “Boletín de la Real Academia de la Historia” i “El Obrero Setabense”.
Publicà Curiosidades setabenses (1924-25), Guía histórico-descriptiva de la ciudad de Játiva (1925), Játiva biográfica (1931) i El valenciano en las escuelas y en la vida social (1918).
Antoni Ramon Pascual * Veure> Antoni Ramon Pasqual i Fleixes (frare cistercenc mallorquí, 1708-91).
Jaume Pascual * Veure> Jaume Pasqual i Coromines (historiador i erudit català, 1736-1804).
(Sagunt, Camp de Morvedre, 15 juliol 1749 – València, 28 març 1814)
Erudit. Estudià lleis a València. Síndic procurador general de Sagunt (1773), rebé el títol de doctor dels Reials Consells (1774). Fou empresonat per l’intendent general del regne arran d’un plet entre Sagunt i algunes localitats veïnes.
Aconsellat per F. Pérez i Baier, dedicà una estança a la casa de la vila de Sagunt per a guardar inscripcions ibèriques i romanes.
Escriví Disertación sobre el teatro y circo de Sagunto (1793), Relación de antigüedades que en el día existen en la memorable ciudad de Sagunto i la tragèdia La destrucción de Sagunto.
(Dénia, Marina Alta, 1543 – 1645)
Erudit i apologista. Ocupà càrrecs d’importància. Conreà la poesia.
Publicà obres religioses en llatí i en castellà. En deixà d’inèdites de caràcter històric i literari.
(Elx, Baix Vinalopó, 22 setembre 1898 – Oriola, Baix Segura, 18 juny 1958)
Erudit i escriptor. Periodista i cronista de la ciutat d’Elx.
Publicà diversos llibres de tema local, entre els quals sobresurten Guión de la Fiesta o Misterio de Elche (1943) i Desventura y misterio de la esfinge de La Alcudia (1948).
(Aielo de Malferit, Vall d’Albaida, 5 setembre 1739 – València, 21 desembre 1822)
Eclesiàstic i erudit. Fou vicari major de la col·legiata de Xàtiva. Es traslladà a Roma per estudiar arquitectura clàssica. En tornar, s’establí a Madrid, i fou nomenat acadèmic de la Història.
Prestà molta atenció a l’arqueologia valenciana, i en especial al teatre romà de Sagunt, que fou motiu del seu Viaje arquitectónico-anticuario de España, o Descripció latino-hispana del antiguo teatro saguntino (1807).
Féu un Compendio cronológico de la Historia de España (1796-1803) i destacà per les seves traduccions anotades; cal esmentar les dels llibres d’arquitectura de M. Vitruvi i d’Andrea Palladio, i dels de Diògenes Laerci sobre la vida i la doctrina dels filòsofs de l’antiguitat grega.
(València, 1731 – 1813)
Erudit. Advocat, exercí a Cadis i a Madrid. Fou acadèmic de l’Acadèmia de Sant Carles i va aplegar una notable col·lecció pictòrica. Va pertànyer a l’Acadèmia de la Llengua Llatina i a la de San Fernando.
Entre lingüista i historiador, és autor d’una Carta en Romanç (1782), dirigida al jesuïta Lassala, expulsat per la pragmàtica de Carles III, Valencia antigua y moderna (1924), en tres volums, on recollia dades de tot tipus sobre la ciutat; Biografía pictórica valentina (1930-36, 1967), en que inclogué notícies de nombrosos artistes valencians; Catàleg i descripció dels pardals de l’Albufera de València (1795) i Catàleg dels peixos que es crien i peixquen en lo mar de València (1802). En català fou autor d’alguns poemes i d’un recull d’adagis, avui perdut.
La seva consciència sobre la decadència idiomàtica i el seu interès per la literatura i la història anteriors el situen dins el grup valencià anterior a la Renaixença que ja n’anuncia alguns trets.
(Felanitx, Mallorca, 14 octubre 1852 – Palma de Mallorca, 27 maig 1909)
Erudit i escriptor. Secretari de l’arxiduc d’Àustria Lluís Salvador, a Miramar, fou col·laborador de “L’Ignorància” i fundador de la revista continuadora d’aquesta, “La Roqueta”.
Orientà els seus estudis a la recerca i el comentari dels còdexs lul·lians i esdevingué el primer crític lul·lià que aplicà criteris rigorosament científics. Dirigí la publicació inicial de les Obres de Ramon Llull.
Poeta de la generació de Joan Alcover i Costa i Llobera, la seva obra poètica oscil·la entre el romanticisme propi de la generació dels jocs florals i els corrents modernistes que apareixien a Mallorca.
(Palma de Mallorca, segle XVIII – 6 maig 1817)
Erudit i artista. Fou un personatge de cultura polifacètica. Conreà la pintura religiosa. Professà gratuïtament classes de diverses especialitats artístiques. Tingué fama de bon matemàtic. En 1788 gravà un mapa de la seva illa natal.
A la seva mort deixà gran part dels seus béns a l’hospital de Palma. Pertanyia a la Societat Econòmica d’Amics del País.
(Ontinyent, Vall d’Albaida, 6 abril 1875 – València, 28 setembre 1929)
Periodista i erudit. Carlí, col·laborà a nombrosos periòdics del partit, especialment a “Diario de Valencia”, on fou redactor en cap i es distingí per la crítica municipal i els articles sobre història i folklore valencià.
Publicà un important catàleg de Premsa valenciana (1928), uns Apuntes bibliográficos de la prensa carlista (1917), l’estudi Los carmelitas de Valencia durante la invasión francesa (1921) i reculls d’articles (Oratoria monesipal, Monicepalerías i Bajonazos al idioma), preferentment anti-republicans.
Aplegà una important col·lecció de periòdics, sobretot en català, i de fulls solts, i una notable biblioteca, les quals posteriorment passaren a institucions públiques.
Dades dels Països Catalans 