Arxiu d'etiquetes: entitats

Societat Bibliogràfica Valenciana

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 1969 – )

(BIBLIOVASA)  Societat. Constituïda amb la finalitat d’editar texts catalans antics de circulació restringida i de promoure altres obres culturals. En fou president Adolf Pizcueta.

Ha publicat Poesia religiosa del segle XVI (1975-76), Poemes satírics del segle XVI (1973-74), Regiment de la cosa pública (1972), de Francesc Eiximenis, i la primera part de la Crònica (1971) de Rafael Martí de Viciana, entre d’altres.

L’any 1994 és va crear a València la Societat Bibliogràfica Valenciana “Jerònima Galés”.

Societat Arqueològica Valenciana

2 Respostes

(València, 1871 – 1885)

Secció de la Societat d’Amics del País de València, creada a iniciativa de Felicíssim Llorente i Olivares i sota la presidència del de l’entitat, Josep de Llano, amb la finalitat de fomentar l’estudi de les antiguitats i la prehistòria del País Valencià.

Entre el 1872 i el 1882 publicà memòries de les seves activitats, ben interessants quant a l’arreplega d’epigrafia llatina, notícies sobre jaciments arqueològics, numismàtica (antiga i moderna), etc. El 1878 organitzà una exposició arqueològica.

Arribà a tenir noranta socis esparsos pel País Valencià.

Societat Arqueològica Lul·liana

7 Respostes

(Palma de Mallorca, desembre 1880 – )

(SAL)  Entitat creada per Bartomeu Ferrà i Perelló, amb l’objectiu de recollir objectes artístics. Era especialment dirigida a impedir la destrucció i col·leccionar antics objectes religiosos que ja no es feien servir per al culte.

La Societat creà un Museo Arqueològic Lul·lià, la major part dels objectes del qual passaren el 1916 al Museu Diocesà de Palma. Diferències amb el bisbat motivaren la divisió de béns del museu, i aquells que foren reconeguts propietat de la Societat passaren el 1961 a formar el nou Museu de Mallorca.

Edita des del 1885 el “Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana”.

Sapiència, Col·legi de la

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1633 – )

Col·legi eclesiàstic. Fundat pel canonge lul·lista Bartomeu Llull, amb una renda anual de 500 lliures, capaç per a 12 col·legials aspirants al sacerdoci, dos familiars i un cuiner. Els col·legials tenien obligació de tenir lliçó diària de l’art general lul·liana els dos últims anys de llur residència.

Suprimit el 1773 pel bisbe de Mallorca, Juan Díaz de la Guerra, furiós antilul·lista, tornà a reprendre la seva vida normal el 1783. El bisbe de Mallorca i l’ajuntament de Palma de Mallorca són els seus patrons.

Sant Pau, col·legi de -València-

3 Respostes

(València, Horta)

Antic col·legi de la Companyia de Jesús. Fundat el 1544 per Joan Jeroni Domènec com a residència dels estudiants de l’orde que cursaven estudis a la universitat. Des del 1567 s’hi feren classes de teologia als jesuïtes, i després a tothom. Arribà a una convivència pactada amb la universitat. El 1569 hi habitaven 40 jesuïtes.

Acabada la part central de l’edifici el 1564, el 1670 fou edificat, al costat, el seminari (convictori) de Sant Ignasi per als nobles, i quasi un segle després s’iniciaren les obres d’una casa d’exercicis. Fou col·legi màxim de la província jesuítica d’Aragó, i tingué una bona biblioteca. Des del 1700 hi residiren pares missioners.

Expulsat l’orde (1767), la monarquia hi continuà en part l’obra educativa, i algunes de les seves ensenyances passaren a la universitat. En ésser restaurada la Companyia, recobrà els edificis, reobrí el seminari de nobles i traslladà a l’antiga casa professa el col·legi de Sant Pau (1816-20). Expulsat de nou, del 1823 al 1835 tornà a reprendre la seva tasca.

Més endavant, els edificis del col·legi de Sant Pau i del seminari de nobles, en mans de l’estat, foren convertits en institut de segon ensenyament, i la Companyia construí un nou col·legi -el de Sant Josep- (1870) en un altre lloc de la ciutat.

Sant Llorenç, col·legi de

Deixa un comentari

(Perpinyà, Rosselló, 1614 – 1794)

Col·legi de segon ensenyament. El 1661 Lluís XIV de França en confià el govern als jesuïtes per tal de propagar les idees franceses.

A causa de l’expulsió de la Companyia de Jesús el 1762, passà a càrrec de la clerecia secular fins al 1789. Desaparegué el 1794 i fou destruït.

Saló Beethoven

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1898 – 1904)

Agrupació musical. Fundada com a continuació del Salonet Banqué per Antoni Noguera i J. Marquès i Luigi. Funcionà com a secció filharmònica del Cercle Mallorquí de Palma, i hi prengueren part, entre d’altres, Antoni Noguera, que fou, de fet, el seu veritable mantenidor.

Situada en els baixos de la redacció de “La Última Hora”, organitzà molts concerts -en especial cal destacar l’organitzat el maig de 1894 a les coves d’Artà, que comptà amb la presència d’Isaac Albéniz, Uetam, J. Lamote de Grignon, etc-.

Sense perdre mai un marcat caràcter minoritari, gaudí d’una certa popularitat juntament amb la tertúlia dominical de Joan Alcover.

Recompensa del Trabajo, La

Deixa un comentari

(Llucmajor, Mallorca, 1901 – juliol 1936)

Societat de resistència dels sabaters. Fou, fins al 1936, la principal impulsora de les realitzacions obreres de la vila.

Permeté la creació de l’Agrupació Socialista adherida al PSOE (1905), afavorí l’aparició de la Unió de Camperols i de la cooperativa de consum La Nueva Vida (1907) -la més important de l’illa- i de la producció La Hormiga (1931).

Foren els seus principals dirigents els germans Miquel i Joan Montserrat i Parets.

Rat Penat, Lo -entitat-

31 Respostes

(València, 31 juliol 1878 – )

Entitat cultural. Fundada per diversos escriptors, entre els quals hi havia Constantí Llombart, Teodor Llorente i Fèlix Pizcueta. Prengué el nom de l’animal emblemàtic de l’escut valencià. Fou la cristal·lització de diverses iniciatives de grups de la Renaixença, i mantingué sempre un to regionalista. El 1879 foren creats els Jocs Florals.

Des del principi tingué problemes econòmics i no gaire més de 400 socis, per tal com la burgesia no hi col·laborà sinó esporàdicament. Els canvis de locals i la por a la política en perjudicaren la imatge. Tenia, però, seccions de lletres, pintura, música, arqueologia i excursionisme.

Les tensions entre Llombart (federal) i Llorente (conservador) feren més precària la marxa de l’entitat. En presidir-la Honorat Berga, l’entitat es revifà i publicà volums de poemes. Sota la presidència de Leopold Trénor foren constants les relacions amb escriptors de tot l’àmbit català.

L’entitat publicà butlletins i revistes, defensà un Estatut d’Autonomia i demanà la cooficialitat de la llengua catalana en temps de la República. A la postguerra tornà a l’època més florista, per bé que un grup d’escriptors, presidits per Carles Salvador, organitzà cursos de llengua i rellançà un valencianisme discret des d’un angle cultural.

Enllaç web: Lo Rat Penat

Protectora, La

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1869 – 1993)

Societat de socors mutus que assolí una gran popularitat. Arribà a tenir més de 5.000 socis.

A més de la funció assistencial, amb metges propis i ajut econòmic als malalts, tingué una gran activitat recreativa, especialment amb l’organització dels balls de carnaval. També comptà amb un orfeó, i un teatre, després llogat com a cinema.

A partir del 1940, amb la implantació de la seguretat social i la prohibició del carnaval, la seva vida anà esllanguint-se, si bé conservà encara uns 400 socis.