Arxiu d'etiquetes: ensenyament

Institut d’Estudis Andorrans

Deixa un comentari

(Andorra la Vella, 1976 – )

(IEA)  Entitat. Amb personalitat jurídica pròpia, promou la investigació i la cultura andorrana a França i Catalunya a través dels seus centres de Tolosa i Barcelona.

Fou creat per donar suport a l’andorranització de l’escola proporcionant material pedagògic als professors encarregats de portar a terme aquest programa i, posteriorment, quan el sistema educatiu es consolidà, ésser el centre d’investigació al servei d’Andorra.

A la seu central hi ha diferents instituts de recerca creats el 1998: el Centre de Biodiversitat, el Centre de Recerca Sociològica i el Centre de Ciències de la Terra.

Els centres de Tolosa i Barcelona representen l’ambaixada cultural d’Andorra a l’exterior amb la intenció de fer conèixer Andorra des de fora, i a les seves biblioteques es troba bibliografia sobre el Principat i les publicacions oficials i la premsa andorranes.

El maig del 2021 es transformà en Andorra Recerca + Innovació.

Enllaç web: Institut d’Estudis Andorrans

Institut Balear

12 Respostes

(Palma de Mallorca, 25 octubre 1835 – 1900)

Institució d’ensenyament mitjà. La Junta Revolucionària de Mallorca convertí l’Institut en Universitat Literària de Mallorca (23 octubre 1840).

Espartero (10 agost 1842), al mateix temps que suprimí la Universitat de Cervera, convertí novament aquest centre en Institut.

Per aquest institut han passat una bona part dels intel·lectuals mallorquins.

Institució per a l’Ensenyament de la Dona

3 Respostes

(València, 1888 – 1913)

Centre d’ensenyament. Creat com a continuació de l’Escola de Comerç fundada el 1883.

Seguint els passos del moviment feminista, començà a prendre cos durant el període revolucionari (1868-74).

Aquesta institució, d’acord amb les directius de la Institución Libre de Enseñanza, donava cursos de cultura general, idiomes, comerç, belles arts, etc.

Institució Mallorquina d’Ensenyança

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1880 – 1887)

Centre d’ensenyament. Fundat per Alexandre Rosselló. Impartia classes d’ensenyament primari, i secundari, de ciències mercantils i dret, i era dirigida per Mateu Obrador i Bennàsar.

La influència que tingué de la Institución Libre de Enseñanza fou determinant, i d’acord amb l’ideari de la Institució, oferí una ensenyança activa, laica i mixta.

Per dificultats econòmiques i problemes ideològics va ser tancada.

Grup d’Esplai de les Illes

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 9 gener 1978 – )

(GDEM)  Associació educativa.

Els seus objectius són col·laborar amb els diversos centres que treballen l’esplai organitzat amb finalitat educativa; oferir mitjans que facilitin la tasca dels responsables i monitors dels centres i grups d’esplai; potenciar els centres de nova creació i impulsar equips d’estudi i de renovació educativa; mentalitzar la societat sobre la importància i la repercussió que el temps lliure té amb la personalitat de l’infant i del jove; participar en les instàncies representatives de la joventut i la infància per tal d’aportar els elements de col·laboració que el GDEM considerin oportuns per a l’orientació de l’educació en el temps de lleure, i mantenir contacte directe amb altres organitzacions juvenils i d’esplai.

L’associació depèn del bisbat de Mallorca i és la més nombrosa de les Illes en l’àmbit de la formació en el temps lliure.

Grup Blanquerna

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1985 – )

Grup de reflexió, estudi i anàlisi. Creat per Climent Grau i Arbona, el qual en fou el president des de la seva fundació.

Els seus objectius són quatre: reflexionar sobre els fets històrics que han configurat el poble català; valorar i apreciar les arrels cristianes que formen part de la identitat catalana; investigar i promoure nous valors d’acord amb una visió progressista de la societat i, finalment, defensar i promoure la nació, la llengua i la cultura catalanes.

Organitza diverses activitats al llarg de l’any, orientades a la reflexió sobre la identitat nacional i la cultura i llengua pròpies; destaca la cita anual del mes de setembre al monestir de Lluc (Mallorca), on durant tres dies se celebra el Seminari d’Estudi i Formació Blanquerna, amb assistència de ponents i participants d’arreu dels Països Catalans.

Girona, Universitat de *

Deixa un comentari

Veure> Universitat de Girona  (institució d’ensenyament superior, 1572- ).

Estudi General Lul·lià -1951/ –

4 Respostes

(Palma de Mallorca, 1951 – )

Institució creada per a contribuir a restaurar els estudis universitaris i fomentar la cultura a Mallorca.

El mateix any de la seva creació inicià els primers cursos de filosofia i lletres i dret, suprimits el 1957 per dificultats econòmiques. L’any 1959 fou creada la càtedra Ramon Llull amb seu en aquest centre.

Des del 1967 fins al 1973 promogué i acollí l’establiment d’una delegació de la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona, així com les escoles de turisme, assistents socials i diverses entitats culturals.

Ha creat un Institut de Llengües Modernes, ha organitzat cursos de castellà per a estrangers i ha patrocinat la celebració d’un gran nombre d’actes culturals i unes quantes publicacions. En conjunt, ha assolit un pes molt notable dins la vida cultural mallorquina.

Des de l’any 1977 organitzà els Cursos d’Estiu de Català a Mallorca.

Estudi General Lul·lià -1483/1842-

44 Respostes

(Palma de Mallorca, 1483 – 1842)

Centre d’ensenyament superior. Va ésser fundat per privilegi reial de Ferran II el Catòlic, amb els mateixos drets i honors que el de Lleida, gràcies als legats testamentaris d’Agnès de Pacs i de Beatriu de Pinós.

Les seves primeres dècades de vida són també les més pròsperes, tant per la importància dels mestres (Desclapers, Cabaspre, Nicolau de Pax) com per la irradiació (el darrer esmentat trasplantà el lul·lisme a la universitat d’Alcalá de Henares).

Agrupava l’Escola Major d’Arts i la càtedra de filosofia lul·liana, i inclogué a més a més les facultats de filosofia, teologia, retòrica, cirurgia i lleis. El 1673, en virtut de Butlla Pontificia, l’Estudi és convertit de fet en Universitat (Universitat Lul·liana de Mallorca).

Malgrat que, segons embla, sortí d’ambient lul·lista, la primera impugnació espanyola contra Luter (obra, dissortadament perduda), el lul·lisme hagué de sofrir les conseqüències de la girada tridentina cap a l’ortodòxia tomista, i per això, durant els segles XVII i XVIII, l’Estudi i la seva successora, la Universitat de Mallorca, hagueren de sostenir la gran controvèrsia amb l’antilul·lisme dels dominics, a fi de defensar l’ortodòxia de les doctrines de Ramon Llull.

L’obra on es sintetitza el resultat de la controvèrsia són les Vindiciae Lul·lianae, d’Antoni Raimon Pasqual (Avinyó, 1778).

Escola Valenciana – Federació d’Associacions per la Llengua

Deixa un comentari

(País Valencià, 1990 – )

Entitat cívica. Integra 26 associacions d’arreu del País Valencià.

Fou constituïda legalment el 1990, si bé les associacions membres ja treballaven de manera coordinada d’ençà del 1984, fent seves les aspiracions de grups d’ensenyants i de pares i mares d’alumnes que reivindicaven una escola arrelada al propi medi, una escola integradora i solidària que considerés la llengua dels valencians l’element normal de comunicació, com a eina d’estudi i mitjà d’enriquiment intel·lectual i cultural.

Entre les diverses activitats realitzades cal destacar l’organització de més de 10 festes per la llengua, on, de manera lúdica, més de 150.000 persones expressen cada any el seu suport al projecte educatiu d’escola en valencià.

El 1995, amb més de 500 escoles realitzà un mural col·lectiu, dissenyat per l’artista Xavier Mariscal, que representava un sentiment comú d’unitat, tolerància, autoestima i respecte. L’any 1997 fou guardonada amb el Premi d’Honor Jaume I.

Enllaç web: Escola Valenciana