Arxiu d'etiquetes: enclavaments

Baridà

(Cabó / Fígols i Alinyà / les Valls d’Aguilar, Alt Urgell)

Antic terme situat entre els tres municipis, dependent de la parròquia de Gramós, situat al vessant septentrional de la serra d’Ares.

Formà un enclavament (5,64 km2) del municipi de la Ribera d’Urgellet (fins el 1968, de la Parròquia d’Hortó).

Mont-rodon -Osona-

(Tona, Osona)

Enclavament (1,12 km2), dins el terme de Taradell, al voltant de l’antic casal de Mont-rodon, casa forta de l’antic terme del castell de Taradell esmentada ja el 1076 i origen del llinatge Mont-rodon.

El casal esdevingué cap d’una petita quadra (1445) autònoma, sotmesa al veguer de Vic, que el 1840 fou annexada al municipi de Tona.

L’edifici, gòtic, fou bastit el 1445 sobre les restes d’un casal romànic.

Marfà

(Castellcir, Moianès)

Antic poble i enclavament (9,07 km²), separat del sector principal pel terme de Castellterçol, a la vall mitjana de la riera de Marfà.

Formava municipi independent, a mitjan segle XIX, amb Santa Coloma Sasserra.

L’església parroquial era dedicada a sant Pere.

Malpartit

(Torrefarrera, Segrià)

Poble i enclavament (16,34 km²), situat al nord-oest del sector principal, entre els termes de Rosselló, Alpicat, Lleida, Almacelles i Alguaire.

L’església parroquial (la Trinitat) depèn de la d’Alpicat.

Cortils, els

(Bagà, Berguedà)

Enclavament (3,28 km2) que forma una coma al vessant septentrional del Cadí (serra dels Cortils, en aquest sector), comunicada amb el Baridà (Baixa Cerdanya) pel pas de Gosolans i separada de la resta del municipi pels termes de Saldes i de Gisclareny.

Casós -poble-

(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)

Poble de l’antic municipi de Llesp.

Forma un petit enclavament (només el nucli urbà) dins el terme de Vilaller, de la parròquia del qual depèn la seva església de Sant Salvador; és en un coster (1.200 m alt), el nord-est de Vilaller.

Aguilella

(Barbens, Pla d’Urgell)

Poble i enclavament (3,10 km2). Separat del territori principal pels municipis d’Anglesola, Tornabous i Tàrrega (tots tres de l’Urgell). Una gran part és regada pel canal d’Urgell.

L’església d’Aguilella és esmentada el 1099, a l’acta de consagració de l’església de Guissona.