Arxiu d'etiquetes: edificis religiosos

Mansolí

(Sant Hilari Sacalm, Selva)

Antiga parròquia (Santa Maria), a la vora de la riera d’Osor, al sector septentrional del terme.

És esmentada ja el 1038; l’antiga església (segle XIII) ha estat convertida en santuari marià. El 1880 fou bastida una nova església, prop de la Font Picant.

Hi hagué una casa forta (domus) de Mansolí i una família d’aquest nom que, el segle XIV, es fusionà amb els Vilalleons i després amb els Alta-riba.

El nom de Mansolí, derivat d’un diminutiu de mansus, ha estat alterat modernament pel de Monsolí o Monsolís, erronis.

Manlleu, priorat de

(Manlleu, Osona)

Canònica augustiniana (Santa Maria de Manlleu), avui església parroquial del poble.

Consagrada el 906, fou reedificada el 1086, renovada al segle XVIII i novament vers el 1940. Conserva una part del claustre romànic i un tram d’arcades gòtiques (segle XVI).

Una comunitat de preveres va rebre a Manlleu la regla canonical augustiniana el 1102.

La canònica inicià la decadència al segle XV i fou secularitzada l’any 1592.

Maleses, les

(la Pobla de Segur, Pallars Jussà)

Antic monestir benedictí (Sant Pere de les Maleses), avui enderrocat, erigit a mitjan segle IX amb el nom de Sant Andreu de les Maleses, al centre de la vall de les Maleses.

S’hi conserven dos absis, decorats, segons Puig i Cadafalch, amb petites traces de pintures murals i uns trossos de paret.

Maians -Ripollès-

(Toses, Ripollès)

Antiga església (Sant Salvador de Maians), situada prop del coll de Maians (2.100 m alt), que separa el Ripollès de l’Alta Cerdanya i la Baixa Cerdanya, a la frontera franco-espanyola, i de la creu de Maians.

L’església és esmentada ja el 1270.

Magdalena -Lleida-

(Lleida, Segrià)

Barri i antic raval, situat al sector sud-oriental de la ciutat, vora el Segre.

Es formà ja a l’època de la dominació musulmana, al camí de Corbins, al voltant d’un mercadal que arrencava de la porta Ferrissa.

La parròquia de Santa Magdalena, esmentada ja el 1163, fou un notable edifici gòtic, bastit el segle XIII, que subsistí fins el 1812 (s’esfondrà amb motiu de l’explosió del polvorí de la Suda); aleshores fou traslladada a l’església del Carme, i modernament hom ha bastit la nova església de Santa Magdalena.

Fou un important nucli industrial: adoberies, obradors de teixidors, bruneters, guanters i serrallers. Sofrí danys durant els diversos setges de la ciutat.

S’ha eixamplat vers l’estació del ferrocarril. Té un important mercat, i hom hi celebra fires de bestiar. El carrer del Carme i el carrer de Magdalena en són les vies principals.

Madrona -Berga-

(Berga, Berguedà)

Antiga parròquia (Sant Pere de Madrona) de l’antic municipi de la Valldan, enlairada en un penyal del vessant nord-oriental de la serra de Queralt, al nord-oest de la ciutat de Berga.

És un notable edifici romànic (segle XII). Fou substituïda per la de Sant Bartomeu de la Valldan, que havia estat annexa seva.

Lurda de Prats

(Prats de Lluçanès, Osona)

(pop: Lurdes)  Santuari marià, situat a la serra de Prats, prop de la vila, a 741 m alt.

Fou erigit el 1882, i fou refet i molt ampliat el 1958 per l’arquitecte Josep M. Pericas.

Lurda de la Nou

(la Nou de Berguedà, Berguedà)

(pop: Lurdes)  Santuari marià, a poca distància de l’església parroquial.

Fou erigit entre el 1880 i el 1885 per Antoni Comellas.

És un gran edifici de línies neoclàssiques, amb un hostal, amb fonts i una piscina per a malalts.

Lorita

(Sant Andreu de Llavaneres, Maresme)

Santuari en ruïnes, prop del límit amb Dosrius, al peu del turó de Lorita, sobre can Lloreda.

Segons tradició, fou convent de templers; però, més probablement, fou la capella de Santa Eulàlia de Deodates (1340), renovada el 1746.

Lord, santuari de

(Sant Llorenç de Morunys, Solsonès)

Santuari de la Mare de Déu de Lord (1.175 m alt), situat sobre la roca de Lord.

Segons la llegenda, un bou i un bover trobaren la imatge de la Mare de Déu (que de fet és romànica, segle XIII) el 1870.

El santuari existia ja el segle X. Primer se n’encarregaren ermitans i donats, i més tard els dominics.

Cremat el 1835 durant la guerra carlina, fou reconstruït el 1870 i s’hi instal·là durant un temps una comunitat de trapencs.