(Castellet i la Gornal, Alt Penedès)
Santuari (la Mare de Déu de Montanyans), situat a la dreta del riu de Foix, al sector septentrional del terme, damunt les Masuques.
Arxiu d'etiquetes: edificis religiosos
Montalegre, priorat de -Maresme-
(Tiana, Maresme)
Antic priorat femení de donades o canongesses augustinianes, situat al límit nord del terme, prop del coll de Montalegre, a l’indret de l’actual Conreria.
Les monges s’hi establiren al començament del segle XIII, i el 1265 la comunitat era de dotze monges, comandades per la prioressa Guillema.
El bisbe Arnau de Gurb els donà la regla de Sant Agustí, i el 1362, a causa de la solitud del lloc, es traslladaren al convent de Montalegre de Barcelona.
Montalegre, monestir de -Barcelona-
(Barcelona, Barcelonès)
Antic convent de monges augustinianes, que al segle XIV es van traslladar al carrer de Natzaret, prop del convent de Valldonzella, on el 1362 fou inaugurat un nou cenobi.
El 1592 s’instituí en aquell edifici el seminari de Montalegre, fundat pel bisbe Dimes Loris, que fou inaugurat el 1598.
A causa de la guerra dels Segadors, l’any 1651 fou destruït l’edifici del segle XIV, i no fou refet fins als primers anys del segle XVIII.
El claustre, d’una estructura molt senzilla, data, com la façana, del 1743.
Montalegre, cartoixa de -Maresme-
(Tiana, Maresme)
Cartoixa. Fundada el 1415 per monjos de la cartoixa de Vallparadís (Terrassa), a l’antic priorat femení de Montalegre.
Els monjos foren exclaustrats el 1835, i el 1867 s’hi instal·laren cartoixans francesos.
Després de la guerra civil hi tornà una comunitat catalana, que encara subsisteix.
Montalegre -Noguera-
(les Avellanes i Santa Linya, Noguera)
Santuari (866 m alt) (la Mare de Déu de Montalegre), al límit amb el terme de Camarasa, situat en un cim de la serra de Montroig.
Montagut -Alt Camp-
Despoblat, situat al vessant septentrional del característic puig de Montagut (962 m alt), coma del sector de la Serralada Pre-litoral Catalana, que domina, per l’est, el congost pel qual el Gaià s’obre pas cap al mar.
El poblament era dispers i centrat per l’església parroquial de Sant Jaume, gòtica, de la qual depenia l’antiga parròquia i santuari de Valldossera.
Al cim del puig degué alçar-se el castell de Montagut, esmentat ja el segle X. Pertangué als Cervelló, barons de la Llacuna.
Montadó
(Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà)
Antiga parròquia, que forma un terme (5,33 km2), situat al vessant septentrional del Montsec, damunt la conca de Meià, separat de la resta del municipi pels termes de Gavet de la Conca, de Vilanova de Meià i d’Artesa de Segre.
La seva església és dedicada a santa Anna i havia depès del priorat de Meià.
Despoblat al segle XVII, vers el 1660 fou repoblat pel senyor jurisdiccional Jeroni Cornet.
Mont de Pietat de Nostra Senyora de l’Esperança
(Barcelona, 1740 – segle XVIII )
Institució benèfica i religiosa. Fundada pel general Gaspar Sanz de Antona, amb el nom de Congregació de Nostra Senyora de l’Esperança.
Inicialment dedicat a socórrer prostitutes penedides, el 1749 es convertí en mont de pietat, que concedia préstecs damunt objectes de valor, sense interès.
Fou aprovada oficialment el 1751.
Mont, el -Bages-
(Castellfollit del Boix, Bages)
Priorat benedictí (Sant Pau del Mont) dependent de Sant Pere de la Portella (Berguedà), situat a l’antic terme de Grevalosa.
És esmentat ja el 1140. Els priors eren monjos de la Portella que solien tenir-hi comanat un sacerdot o rector que s’encarregava de l’església i de la veïna de Sant Miquel.
Des del segle XV perdé el caràcter de priorat i restà simple propietat de la Portella.
Hi ha les ruïnes de l’antiga església.
Mitan Camí
(Tortosa, Baix Ebre)
Santuari dedicat a la Mare de Déu de la Providència, situat a mig camí de Tortosa, al coll de l’Alba, damunt l’antic camí de Tarragona.
Destruït l’antic edifici el 1642, durant el setge de Tortosa per l’exèrcit franco-català, fou reedificat el 1699.
Dades dels Països Catalans 