(Tremp, Pallars Jussà)
Santuari (999 m alt) (la Mare de Déu de Montserbós), de l’antic municipi de Fígols de la Conca, aturonat vora l’antic camí i la carretera de Tremp al Pont de Montanyana.
Depenia de la parròquia de Castissent.
(Tremp, Pallars Jussà)
Santuari (999 m alt) (la Mare de Déu de Montserbós), de l’antic municipi de Fígols de la Conca, aturonat vora l’antic camí i la carretera de Tremp al Pont de Montanyana.
Depenia de la parròquia de Castissent.
(Sant Joan les Fonts, Garrotxa)
Santuari (la Mare de Déu de Mont-ros), situat al cim del Mont-ros (632 m alt), contrafort nord-occidental de la serra de Sant Julià del Mont. Depèn de la parròquia de Begudà.
Esmentat ja el 1240, constituïa l’església de l’antic castell de Mont-ros, del comtat de Besalú, que fou possessió dels vescomtes de Bas i és ja esmentat el 1126.
Formà part posteriorment de la baronia de Castellfollit de la Roca.
(Pallars)
Petit monestir d’origen i de situació desconeguda (Sant Privat de Montllor). Fou priorat de Gerri el segle X.
És esmentat en dos documents, una mica suspectes, segons els quals el comte Isarn de Pallars n’hauria fet donació al monestir de Gerri els anys 939 i 953.
Un antic lloc de Montllor és testimoniat, el segle XIV, prop de Toló, probablement a l’hostal Roig (dins el terme de Sant Salvador de Toló, Pallars Jussà), dit també, segons alguns, Montllobar.
(Vilaverd, Conca de Barberà)
Santuari (la Mare de Déu de Montgoi), aturonat, al nord de la vila.
És esmentat el 1214 (la imatge és, segons la tradició, una marededéu trobada).
L’edifici, gòtic en el seu origen, ha sofert diverses restauracions.
(Naut Aran, Vall d’Aran)
Santuari i hospital (1.645 m alt) de l’antic terme de Salardú, situat a la vall de Montgarri, d’origen glacial del Pirineu axial, solcada per la Noguera Pallaresa, que s’inicia aigües amunt del pla de Beret, i s’introdueix al Pallars Sobirà cerclant el massís de Varimanya, fins a confluir amb la vall del riu de la Bonaigua i amb la d’Unarre, de la qual la separa la serra de Pilàs.
L’economia es basa en la ramaderia bovina, però, a causa de la migradesa de recursos, la població disminueix.
(Rupit, Osona)
Santuari de la Mare de Déu de Montdois, situat a l’extrem del pla de Montdios damunt el pantà de Susqueda, dins l’antiga parròquia de Sant Joan de Fàbregues.
Esmentat el nom el 996, consta com a església de Santa Maria des del 1268.
L’edifici actual és del segle XVIII.
(Riudarenes, Selva)
Santuari (Mare de Déu de Montcorb), situat al vessant orientals del Montcorb (181 m alt), turó que s’alça a la dreta de la riera de Santa Coloma, entre els seus afluents, les rieres d’Esparra i de Vilarràs.
El primer edifici fou bastit ja el 1125; ha estat reedificat diverses vegades, entre les quals el 1423 i el 1900.
Veure> Sant Miquel de Montclar (església romànica).
(Arenys de Mar, Maresme)
Antiga ermita (1584), situada davant el port d’Arenys.
El 1892 s’hi construí al voltant un gran balneari, que, modernament, deixà d’ésser explotat.
Hom hi ha instal·lat les oficines del Club Nàutic d’Arenys de Mar.
(Berga, Berguedà)
Antic monestir cistercenc femení (Santa Maria de Montbenet).
S’establí el 1339 per privilegi d’Alfons II al collet dels Dos Camins, als afores de Berga, com a filial de la comunitat cistercenca de Valldaura, i el 1374 la comunitat, regida per una abadessa, es traslladà a l’hospital de l’antiga comanda hospitalera de Berga, que li cedí la vila, on subsistí fins el 1461.
Resten vestigis del convent i claustre prop de l’església de Sant Joan.
Fou propietat de Poblet del 1461 al 1699 i residència de mercedaris en 1708-35.
Modernament l’edifici ha estat habilitat per a escoles i dependències municipals.