Arxiu d'etiquetes: edificis religiosos

Sant Cristòfol de Manresa

Deixa un comentari

(Manresa, Bages)

Petit monestir de canongesses de Sant Agustí que hi hagué prop de la ciutat, a l’indret de l’actual torre de Sant Cristòfol, sobre l’estació del ferrocarril del Nord, construïda l’any 1836.

Vers el 1268 es reuniren a la capella de Sant Cristòfol i Santa Caterina tres donades, que estaven sotmeses al paborde de la seu de Manresa. Poc després, abans del 1306, ja s’havia transformat en comunitat de canongesses sota una priora. El 1425 hi habitaven la priora i tres canongesses.

Durant la guerra civil del 1461 al 1472 foren enderrocats el convent i la capella, i la seva priora i única monja, Anna d’Alçamora, ingressà al convent augustinià de Santa Margarida de Vic (1461). El 1502 el consell de Manresa reedificà la capella, però restà sense comunitat.

El 1836 sobre el seu emplaçament es féu l’actual torre de defensa i senyals.

Sant Cristòfol de Cabrils

3 Respostes

(Cabrils, Maresme)

Església del veïnat del Sant Crist.

És de construcció pre-romànica (és esmentada ja l’any 1037), probablement damunt una vil·la romana. Fou reformada el segle XIII i el XVIII i restituïda el 1953 al seu estat primitiu. Fins al segle XVIII depengué de la parròquia de Sant Genís de Vilassar.

Dos retaules, un del segle XVI i un altre del segle XVII, es troben, des del 1936, al Museu Municipal de Mataró.

Sant Crist de Llaceres, el

2 Respostes

(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)

Capella, al sud de la vila, vora la carretera de Barcelona, a l’indret d’una antiga creu de terme existent als segles XV i XVI vora el mas Llaceres (lloc esmentat l’any 987).

Sant Corneli -Pallars Jussà-

3 Respostes

(Conca de Dalt, Pallars Jussà)

Santuari (1.341 m alt), al cim de la serra de Sant Corneli, fins al 1969 del municipi d’Aramunt.

La serra és la continuació vers l’oest de la serra de Carreu, que separa les conques de Dalt (Aramunt i Hortoneda de la Conca) i de Baix (Orcau).

Sant Corneli -Alt Empordà-

Deixa un comentari

(Albanyà, Alt Empordà)

Antiga església, fins el 1969 del terme de Bassegoda (Garrotxa), al límit amb el Vallespir i la línia fronterera franco-espanyola, vora el torrent de Sant Corneli, afluent de la Muga.

És un petit edifici romànic, actualment arruïnat.

Formava part del terme de Ribelles.

Sant Climent de Torogó

Deixa un comentari

(Tremp, Pallars Jussà)

Antic priorat benedictí, filial del monestir d’Alaó, situat al llogaret de Torogó.

Entre els anys 838 i 846 els abats d’Alaó adquiriren terres i l’església de Sant Climent, situades a la vil·la rural de Torogó del castell d’Orrit. El 974 ja es feien donacions a l’església de Sant Climent, on el 984 hi havia una comunitat, filial d’Alaó, regida pel prior Cometal.

Les notícies sobre el priorat es perden al segle següent; continuà com a simple propietat d’Alaó.

Sant Climent de la Riba

2 Respostes

(Lluçà, Osona)

Església i masia, situades en un petit serrat al nord-oest del terme, sobre la riera de Merlès.

El lloc, juntament amb l’església, fou donat per dot a Guisla de Lluçà (morta el 1026), muller del vescomte Bernat I de Conflent. L’heretà el seu fill Ermengol, bisbe d’Urgell, i a la seva mort, els seus marmessors el revengueren a Sunifred II de Lluçà (1037).

Els Lluçà cediren el mas i l’església al monestir de Lluçà i fou des d’aleshores cap d’una batllia seva. L’església fou sufragània de Lluçà fins el 1878.

Erigida en parròquia rural i refeta aleshores la seva església, es troba avui dia abandonada i sense culte, per manca de feligresos.

Sant Celoni, priorat de

2 Respostes

(Sant Celoni, Vallès Oriental)

Priorat canonical. Filial del monestir de Santa Maria de l’Estany, establert a la primitiva església de la vila, entre els actuals carrers Major i de les Valls. Resten ruïnes de l’absis i part dels murs.

L’església fou donada el 1088 per Guillem Humbert de les Agudes, senyor del lloc, al monestir. En adquirir el lloc els hospitalers sorgiren tensions (1151-85) entre aquests i el bisbe de Barcelona per raó d’haver quedat dins la força, i estigué a punt de desaparèixer.

El 1532 se secularitzà (era aleshores del bisbat de Barcelona) i es convertí en simple benefici; l’església era ja ruïnosa el 1508.

Sant Cebrià d’Horta

Deixa un comentari

(Barcelona, Barcelonès)

Ermita, dedicada a sant Cebrià i santa Justina, al peu de la serra de Collserola, dins l’antic municipi d’Horta.

Existia al segle XII; segons la tradició hi residí Francesc d’Assís, en el seu suposat viatge a Sant Jaume de Galícia, i Ignasi de Loiola, de pas vers Terra Santa. Sota la protecció de Ferran II, s’hi establí poc temps (1493) una comunitat de mínims; hi residí fra Bernat Boïl.

Es trobava ruïnosa el 1786 i fou refeta al segle XIX.

És lloc tradicional de romiatge. L’aplec és el 26 de setembre.

Sant Cebrià de Pineda

Deixa un comentari

(Peralada, Alt Empordà)

Antiga cel·la monàstica del territori de Peralada; de situació desconeguda, discutida des del 877 entre els monestirs de Banyoles i de Sant Policarp de Rasés.

És considerada de Banyoles entre el 877 i el 899; aquest any fou adjudicada per un precepte reial a la seu de Girona, juntament amb les cel·les veïnes de Sant Pere de Rodes, Sant Joan Sescloses i Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu.

En crear-se el monestir de Sant Pere de Rodes, aquest la considerà seva (934-1090). Banyoles la hi discutí el 1090 i guanyà el plet. Consta com a propietat de Banyoles entre el 1097 i el 1174, i després se’n perd el record.