(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
Santuari (1.341 m alt), al cim de la serra de Sant Corneli, fins al 1969 del municipi d’Aramunt.
La serra és la continuació vers l’oest de la serra de Carreu, que separa les conques de Dalt (Aramunt i Hortoneda de la Conca) i de Baix (Orcau).
(Albanyà, Alt Empordà)
Antiga església, fins el 1969 del terme de Bassegoda (Garrotxa), al límit amb el Vallespir i la línia fronterera franco-espanyola, vora el torrent de Sant Corneli, afluent de la Muga.
És un petit edifici romànic, actualment arruïnat.
Formava part del terme de Ribelles.
(Tremp, Pallars Jussà)
Antic priorat benedictí, filial del monestir d’Alaó, situat al llogaret de Torogó.
Entre els anys 838 i 846 els abats d’Alaó adquiriren terres i l’església de Sant Climent, situades a la vil·la rural de Torogó del castell d’Orrit. El 974 ja es feien donacions a l’església de Sant Climent, on el 984 hi havia una comunitat, filial d’Alaó, regida pel prior Cometal.
Les notícies sobre el priorat es perden al segle següent; continuà com a simple propietat d’Alaó.
Església i masia, situades en un petit serrat al nord-oest del terme, sobre la riera de Merlès.
El lloc, juntament amb l’església, fou donat per dot a Guisla de Lluçà (morta el 1026), muller del vescomte Bernat I de Conflent. L’heretà el seu fill Ermengol, bisbe d’Urgell, i a la seva mort, els seus marmessors el revengueren a Sunifred II de Lluçà (1037).
Els Lluçà cediren el mas i l’església al monestir de Lluçà i fou des d’aleshores cap d’una batllia seva. L’església fou sufragània de Lluçà fins el 1878.
Erigida en parròquia rural i refeta aleshores la seva església, es troba avui dia abandonada i sense culte, per manca de feligresos.
(Sant Celoni, Vallès Oriental)
Priorat canonical. Filial del monestir de Santa Maria de l’Estany, establert a la primitiva església de la vila, entre els actuals carrers Major i de les Valls. Resten ruïnes de l’absis i part dels murs.
L’església fou donada el 1088 per Guillem Humbert de les Agudes, senyor del lloc, al monestir. En adquirir el lloc els hospitalers sorgiren tensions (1151-85) entre aquests i el bisbe de Barcelona per raó d’haver quedat dins la força, i estigué a punt de desaparèixer.
El 1532 se secularitzà (era aleshores del bisbat de Barcelona) i es convertí en simple benefici; l’església era ja ruïnosa el 1508.
(Barcelona, Barcelonès)
Ermita, dedicada a sant Cebrià i santa Justina, al peu de la serra de Collserola, dins l’antic municipi d’Horta.
Existia al segle XII; segons la tradició hi residí Francesc d’Assís, en el seu suposat viatge a Sant Jaume de Galícia, i Ignasi de Loiola, de pas vers Terra Santa. Sota la protecció de Ferran II, s’hi establí poc temps (1493) una comunitat de mínims; hi residí fra Bernat Boïl.
Es trobava ruïnosa el 1786 i fou refeta al segle XIX.
És lloc tradicional de romiatge. L’aplec és el 26 de setembre.
(Peralada, Alt Empordà)
Antiga cel·la monàstica del territori de Peralada; de situació desconeguda, discutida des del 877 entre els monestirs de Banyoles i de Sant Policarp de Rasés.
És considerada de Banyoles entre el 877 i el 899; aquest any fou adjudicada per un precepte reial a la seu de Girona, juntament amb les cel·les veïnes de Sant Pere de Rodes, Sant Joan Sescloses i Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu.
En crear-se el monestir de Sant Pere de Rodes, aquest la considerà seva (934-1090). Banyoles la hi discutí el 1090 i guanyà el plet. Consta com a propietat de Banyoles entre el 1097 i el 1174, i després se’n perd el record.
(Barcelona, Barcelonès)
Antic col·legi de franciscans observants, situat a la Rambla, prop del carrer de la Unió, al solar de l’Hotel Orient.
El fundà el 1627 el mercader Pere Canals i li donà el solar el duc de Cardona. L’església fou beneïda el 1634 i el col·legi començà a funcionar el 1635, per bé que no s’acabà del tot fins el 1764. Per disposició del fundador n’eren administradors els consellers de Barcelona.
Era un gran edifici amb dos claustres, on residien habitualment 24 religiosos. S’hi ensenyava filosofia, dret canònic i teologia. Tenia una gran biblioteca i fou un centre d’estudis religiosos important.
El 1834, a la vetlla de l’exclaustració, tenia 24 estudiants. Exclaustrat el 1835, es destinà a local de policia, i ben aviat fou venut i aterrat; sobre el seu solar es construí l’Hotel Orient.
(Tivissa, Ribera d’Ebre)
Ermita o santuari, 2 km al sud-oest de la vila, al vessant d’un puig coronat per les restes de l’anomenat castell de Sant Blai, que hom fa remuntar a època musulmana.
L’edifici actual és neogòtic, del 1858; l’interior, molt més petit, era medieval (segons una tradició, bou bastida per commemorar la conquesta cristiana de Tivissa).
Capella i hotel (880 m alt), al veïnat de Montseny d’Amunt, al vessant meridional del Matagalls, en un petit replà que domina, per l’esquerra, l’alta vall de la Tordera.
Dades dels Països Catalans 