Arxiu d'etiquetes: edificis religiosos

Sant Eloi

1 Resposta

(Tàrrega, Urgell)

Santuari (410 m alt), al cim del tossal de Sant Eloi, just al nord-oest de la ciutat.

Fet construir per l’argenter targarí Simó Canet (o Comet), el 1248, l’església fou refeta en 1728-31.

El 1872 el santuari es convertí en fortí i al seu voltant es construïren muralles i torricons, que es convertiren en calabossos per als presoners de guerra. Reparada el 1876, s’hi posà l’altar de la paeria.

El 1970 fou trobada, aparedada, la imatge del sant.

La reforestació de la serra s’inicià el 1908; actualment ha esdevingut un parc.

Sant Elies -Vallès Oriental-

1 Resposta

(Sant Pere de Vilamajor, Vallès Oriental)

Ermita (999 m alt), al nord del terme, al cim del turó de Sant Elies, contrafort meridional del turó de Pi Novell, dins l’antiga demarcació parroquial de Santa Susanna de Vilamajor.

Sant Domènec de Peralada

1 Resposta

(Peralada, Alt Empordà)

Convent dominicà, establert el 1578 pel vescomte Francesc Dalmau de Rocabertí, a l’antic convent de canonges augustinians de la vila.

Compost normalment per quatre comunitaris, fou exclaustrat el 1822 i la seva senzilla edificació es convertí en hospital i caserna de la guàrdia civil.

Ara es troba en ruïnes, però li resta un petit claustre romànic (segle XII) de l’època dels canonges augustinians, restaurat.

Sant Diumenge

1 Resposta

(Riner, Solsonès)

Masia, situada en una carena espadada de 811 m alt, dins la parròquia i al nord de Su.

Té adossada una església romànica de la fi del segle XII, que es conserva molt deformada per afegits posteriors.

Sant Daniel de Palou

2 Respostes

(Sant Joan de Vilatorrada, Bages)

Antiga església, coneguda des del 1114 i anomenada també de Sant Andreu el 1331.

En romanen escasses ruïnes al puig de Sant Daniel i una capella moderna (segle XVIII) dedicada a sant Daniel al mas Canals Vell, situat prop d’aquest puig.

Sant Daniel de Maifré

Deixa un comentari

(Osor, Selva)

(o de Sorerols)  Antic nom de Sant Miquel de Maifré. Entre el 1068 i el 1616 tingué l’advocació de Sant Daniel, darrerament compartida amb Sant Miquel.

Es troba a la vall del Ter, passat el pantà de Susqueda.

A l’origen (1668) era una sufragània de Sant Vicenç de Susqueda.

Sant Cugat del Rec

4 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Antiga església parroquial de la ciutat, situada primitivament a un extrem del barri de Santa Maria o de la Bòria, al carrer de Calders, a l’antic camí que anava a Sant Cugat del Vallès, raó per la qual era anomenada sovint Sant Cugat del Camí i també Sant Cugat del Forn, per ésser prop d’un antic forn de la ciutat.

L’erigí el 1023 el canonge Guislabert, més tard bisbe de Barcelona. Es reféu al segle XVII amb la intervenció del Consell de Cent i s’engrandí el 1830.

Fou cremada durant la Setmana Tràgica i destruïda el 1936; ara al seu lloc hi ha una petita plaça. El 1944 s’inicià la construcció de l’església actual al carrer de la Princesa.

Posseeix relíquies de sant Cugat, que li foren donades al segle XVII, en un petit cofre d’argent repussat del segle XIV.

Sant Cristòfol de Piera

Deixa un comentari

(Piera, Anoia)

Antiga església, sufragània de la parròquia, situada prop de la vila, pròxima al mas Poc.

Existia ja el 1068, el 1184 figura com a sufragània i des del 1414 com a simple capella.

Tenia també els altars de Sant Pere i de Sant Martí.

Sant Cristòfol de Pallars

4 Respostes

(Santa Eulàlia de Ronçana, Vallès Oriental)

Església, a l’est del terme, a la plana. Fou més tard sufragània de la parròquia de Santa Justa i Santa Quitèria, de Lliçà de Munt, i últimament de la de Santa Eulàlia de Ronçana.

Existia ja el 1188, i fou destruïda pels terratrèmols del 1425; refeta poc després, es convertí en sufragània, i darrerament en simple capella.

Fou restaurada el 1970 i hom li retornà les perdudes característiques romàniques.

És dita també Sant Cristòfol de les Tempestes.

Sant Cristòfol de Monteugues

3 Respostes

(Figaró-Montmany, Vallès Oriental)

Antiga església parroquial (653 m alt), a l’entrada del Congost.

Existia ja el 1021 i era sufragània de Sant Esteve de la Garriga; més tard fou independent i passà a ésser propietat del monestir de l’Estany (1139).

El 1553 tenia només els masos Valls i Plans. Ara depèn de la parròquia del Figaró.

La seva església, reformada el 1572, té l’absis romànic.