(Tortosa, Baix Ebre)
Antic convent franciscà observant, dit també de Jesús.
A la dreta de l’Ebre, al voltant del qual sorgí el raval de Sant Bernabe o raval de Jesús (dit, també, de Sant Benet), fundat el 1429, que el 1524 passà als franciscans recol·lectes, que hi restaren fins a l’exclaustració del 1835.
Abadia de monges benedictines, nascuda canònicament el 1952 com a resultat de la fusió en una sola comunitat de les antigues de Santa Clara de Barcelona i de la de Sant Benet de Mataró. Aquesta darrera, filial de Sant Pere de les Puel·les, fou fundada el 1881, i el seu convent fou destruït el 1936.
Acabada la guerra civil, ambdues comunitats s’uniren en l’antic monestir de Santa Cecília de Montserrat, on residiren entre el 1940 i el 1954, fins que decidiren la fusió i la creació d’un nou monestir.
Hom adoptà i amplià l’edifici de l’hotel Marcet, en un vessant de Montserrat, prop de la colònia Puig.
(Bigues i Riells, Vallès Oriental)
Església i antiga parròquia, situada al nord-est del poble, al límit amb el terme de l’Ametlla del Vallès, al vessant meridional del Puiggraciós.
Al seu voltant ha estat construïda una urbanització.
És esmentada ja el 1123; havia depès de Sant Pau de Montmany, però el 1135 formava part del feu, després baronia, de Montbui.
(Vidrà, Osona)
Antiga església, sufragània de la parròquia i municipi, situada a llevant del terme, al vessant meridional del puig de Cubell (1.482 m alt), damunt la riera de Sant Bartomeu, afluent per l’esquerra del riu Ges.
Rebé el nom de la vil·la rural vidranesa de Covildases (960). S’erigí al pas del segle XI al XII. Funcionava com a sufragània el 1123.
El terratrèmol del 1425 destruí la volta i l’edificació, que fou reparada definitivament el 1548.
No té culte des del 1936; l’edificació romànica és en curs de restauració.
(Órrius, Maresme)
Església, al coll de Sant Bartomeu, depressió de la Serralada Litoral al nord-est del turó de Séllecs, al límit amb el municipi de la Roca del Vallès.
L’església és esmentada ja l’any 931.
L’actual edifici és romànic; el 1299 depenia ja de la parròquia d’Argentona.
Al segle XIX passà a la parròquia d’Òrrius.
(el Port de la Selva, Alt Empordà)
Santuari, situat en un puig, prop de la costa i del terme del Port de la Selva.
El 974 l’església fou donada pel comte Gausfred I d’Empúries-Rosselló al monestir de Sant Pere de Rodes. Hom fortificà el lloc al segle XVI (es conserva la torre rodona), i restaurà el santuari el 1849.
És tradicional l’aplec del 20 de maig.
(Ulldemolins, Priorat)
Ermita, als vessants septentrionals del Montsant, al sector meridional del terme.
Existia ja abans del 1558, en què hi residia fra Jeroni, i es trobava sota el patrocini de l’ermita de Santa Bàrbara. El 1558 s’hi establí l’anacoreta fra Llorenç Julià, que el 1564 se n’anà, amb alguns companys, a Montserrat.
Retornat poc després, s’hi tornà a instal·lar, fins que el 1576 entrà a la cartoixa. L’ermita tingué encara altres ermitans.
El 1960 es transformà en residència d’Acció Catòlica de Lleida, d’orientació escoltista.
Santuari, situat 3 km a l’oest de la vila, dalt una muntanya amb dilatats horitzons.
Consta de la capella, aixecada el 1665, i la casa de l’ermità.
És lloc molt visitat, restaurat fa poc.
(la Vall d’En Bas, Garrotxa)
Església i antiga parròquia de l’antic municipi de Sant Privat d’En Bas, enlairada a ponent del poble de Puigpardines.
(Centelles, Osona)
Antiga capella i hospital de camí ral, situats al peu de la carretera de Barcelona a Puigcerdà.
Es trobava al límit entre les antigues jurisdiccions dels castells del Brull i de Centelles.
La capella, escurçada i restaurada el 1971, era dedicada a sant Antoni Abat, i existia ja el 1291; l’hospital, amb elements gòtics (segle XV) i ara simple habitatge, fou fundat vers el 1325 pel noble Gilabert de Centelles.
Dades dels Països Catalans 