Masia, situada en una carena espadada de 811 m alt, dins la parròquia i al nord de Su.
Té adossada una església romànica de la fi del segle XII, que es conserva molt deformada per afegits posteriors.
Sant Diumenge
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: edificis religiosos
Sant Daniel de Palou
(Sant Joan de Vilatorrada, Bages)
Antiga església, coneguda des del 1114 i anomenada també de Sant Andreu el 1331.
En romanen escasses ruïnes al puig de Sant Daniel i una capella moderna (segle XVIII) dedicada a sant Daniel al mas Canals Vell, situat prop d’aquest puig.
Sant Daniel de Maifré
(Osor, Selva)
(o de Sorerols) Antic nom de Sant Miquel de Maifré. Entre el 1068 i el 1616 tingué l’advocació de Sant Daniel, darrerament compartida amb Sant Miquel.
Es troba a la vall del Ter, passat el pantà de Susqueda.
A l’origen (1668) era una sufragània de Sant Vicenç de Susqueda.
Sant Cugat del Rec
(Barcelona, Barcelonès)
Antiga església parroquial de la ciutat, situada primitivament a un extrem del barri de Santa Maria o de la Bòria, al carrer de Calders, a l’antic camí que anava a Sant Cugat del Vallès, raó per la qual era anomenada sovint Sant Cugat del Camí i també Sant Cugat del Forn, per ésser prop d’un antic forn de la ciutat.
L’erigí el 1023 el canonge Guislabert, més tard bisbe de Barcelona. Es reféu al segle XVII amb la intervenció del Consell de Cent i s’engrandí el 1830.
Fou cremada durant la Setmana Tràgica i destruïda el 1936; ara al seu lloc hi ha una petita plaça. El 1944 s’inicià la construcció de l’església actual al carrer de la Princesa.
Posseeix relíquies de sant Cugat, que li foren donades al segle XVII, en un petit cofre d’argent repussat del segle XIV.
Sant Cristòfol de Piera
(Piera, Anoia)
Antiga església, sufragània de la parròquia, situada prop de la vila, pròxima al mas Poc.
Existia ja el 1068, el 1184 figura com a sufragània i des del 1414 com a simple capella.
Tenia també els altars de Sant Pere i de Sant Martí.
Sant Cristòfol de Pallars
(Santa Eulàlia de Ronçana, Vallès Oriental)
Església, a l’est del terme, a la plana. Fou més tard sufragània de la parròquia de Santa Justa i Santa Quitèria, de Lliçà de Munt, i últimament de la de Santa Eulàlia de Ronçana.
Existia ja el 1188, i fou destruïda pels terratrèmols del 1425; refeta poc després, es convertí en sufragània, i darrerament en simple capella.
Fou restaurada el 1970 i hom li retornà les perdudes característiques romàniques.
És dita també Sant Cristòfol de les Tempestes.
Sant Cristòfol de Monteugues
(Figaró-Montmany, Vallès Oriental)
Antiga església parroquial (653 m alt), a l’entrada del Congost.
Existia ja el 1021 i era sufragània de Sant Esteve de la Garriga; més tard fou independent i passà a ésser propietat del monestir de l’Estany (1139).
El 1553 tenia només els masos Valls i Plans. Ara depèn de la parròquia del Figaró.
La seva església, reformada el 1572, té l’absis romànic.
Sant Cristòfol de Manresa
(Manresa, Bages)
Petit monestir de canongesses de Sant Agustí que hi hagué prop de la ciutat, a l’indret de l’actual torre de Sant Cristòfol, sobre l’estació del ferrocarril del Nord, construïda l’any 1836.
Vers el 1268 es reuniren a la capella de Sant Cristòfol i Santa Caterina tres donades, que estaven sotmeses al paborde de la seu de Manresa. Poc després, abans del 1306, ja s’havia transformat en comunitat de canongesses sota una priora. El 1425 hi habitaven la priora i tres canongesses.
Durant la guerra civil del 1461 al 1472 foren enderrocats el convent i la capella, i la seva priora i única monja, Anna d’Alçamora, ingressà al convent augustinià de Santa Margarida de Vic (1461). El 1502 el consell de Manresa reedificà la capella, però restà sense comunitat.
El 1836 sobre el seu emplaçament es féu l’actual torre de defensa i senyals.
Sant Cristòfol de Cabrils
(Cabrils, Maresme)
Església del veïnat del Sant Crist.
És de construcció pre-romànica (és esmentada ja l’any 1037), probablement damunt una vil·la romana. Fou reformada el segle XIII i el XVIII i restituïda el 1953 al seu estat primitiu. Fins al segle XVIII depengué de la parròquia de Sant Genís de Vilassar.
Dos retaules, un del segle XVI i un altre del segle XVII, es troben, des del 1936, al Museu Municipal de Mataró.
Sant Crist de Llaceres, el
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)
Capella, al sud de la vila, vora la carretera de Barcelona, a l’indret d’una antiga creu de terme existent als segles XV i XVI vora el mas Llaceres (lloc esmentat l’any 987).
Dades dels Països Catalans 