Arxiu d'etiquetes: edificis religiosos

Sant Julià d’Altura

4 Respostes

(Sabadell, Vallès Occidental)

Antic terme i parròquia, situat entre aquesta població i Matadepera. És troba dins la seva demarcació el barri sabadellenc de Ca N’Oriac.

La parròquia existia ja el 1042 i tenia dins la seva demarcació l’antic castell de Ribatallada, propietat inicial dels Montcada (1136-1310), que passà després als Clasquerí, la fortalesa de Castellarnau i antics masos com el Viver o casa Baier.

La seva església parroquial fou reconstruïda al segle XVII, aprofitant la portalada i altres elements de l’anterior.

Formà part del municipi de Sant Pere de Terrassa, fins que aquest es disgregà el 1904 i Sant Julià s’uní aleshores a Sabadell.

Sant Julià -Tarragonès-

Deixa un comentari

(Tarragona, Tarragonès)

Antiga església desapareguda, prop de la pedrera de Sant Julià, a la partida de la Garriga Petita, a la dreta del Francolí.

Fou alçada en commemoració del dia que el rei Jaume I conquerí Morella, iniciant la conquesta del Regne de València.

Sant Jordi de Puigseslloses

3 Respostes

(Folgueroles, Osona)

Petit serradet (531 m alt), situat al nord-oest de Folgueroles, prop del gran mas de Puigseslloses, coronat per un antic dolmen, que li ha donat el nom, i la capella de Sant Jordi de Puigseslloses.

En aquesta capella, erigida el 1477 i ampliada el 1883, cantà la primera missa Jacint Verdaguer el 2 d’octubre de 1870.

El seu dolmen fou excavat el 1922 i les troballes són al Museu Episcopal de Vic.

Sant Jordi de Cercs

3 Respostes

(Cercs, Berguedà)

Antiga església parroquial, primitivament titulada de Sant Andreu, al nord-oest de la població, sobre el Pont de Rabentí.

L’edifici romànic, restaurat recentment, s’edificà al segle XII i canvià de titular al segle XVIII.

Prop seu s’edificà el nou barri obrer de les mines de Fígols, traslladat de Sant Salvador de la Vedella, que per això s’anomenà de Sant Jordi.

Sant Jordi -Noguera-

2 Respostes

(Camarasa, Noguera)

Santuari, situat al nord-est de la població, a la serra de Sant Jordi (679 m alt), contrafort de la serra Carbonera.

El seu tradicional aplec del 23 d’abril, conegut des del 1731, anava seguit d’un dinar que pagava la municipalitat.

Sant Joan de la Muntanya -Conca de Barberà-

Deixa un comentari

(Montblanc, Conca de Barberà)

Ermita (68 m alt), situada dins un penyal, al cap del cingle.

Fou fundada o reedificada per Elionor d’Urgell, germana de Jaume II el Dissortat, el darrer comte d’Urgell.

Sant Jaume dels Bancs

3 Respostes

(Montmajor, Berguedà)

(o de la Boixadera dels Bancs)  Església romànica, a l’enclavat de Comesposades, al peu dels cingles de Capolat, entre la Móra i el Cint, dins l’antic terme de Correà.

Prop seu hi ha la bòfia de Sant Jaume.

Sant Jaume del Barretó

4 Respostes

(Ripoll, Ripollès)

(ant: Sant Jaume de Montbac o de Bonbac) Església de l’antic municipi de la Parròquia de Ripoll. Fa costat al mas del Barretó i la seva situació forma com un entrant dins el terme de Vidrà.

S’aixecà el segle XII; les notícies comencen l’any 1317. Actuà com a sufragània de Llaés els segles XVI i XVII.

És un interessant edifici romànic (segle XII). Ha estat restaurada modernament (1975).

Sant Jaume de Rifà

2 Respostes

(Sant Antoni de Vilamajor, Vallès Oriental)

Antiga església i antic convent de donades, dependent de la parròquia de Sant Julià del Fou. La vil·la de Rifà existia ja el 941 i des d’abans del 1002 pertanyia al monestir de Sant Cugat.

Hi fou construïda una capella dedicada a sant Cugat (1098), i als segles XII i XIV s’hi establí una comunitat de monges donades.

Com passà amb la majoria d’esglésies dedicades a sant Cugat, pel fet que se’n celebrava la festa el mateix dia que la de sant Jaume des del segle XIV, la capella fou dedicada també a sant Jaume, que acabà desplaçant l’antic titular. El convent s’extingí vers el 1360.

Resta l’antiga capella amb l’absis i murs, però no la volta, de l’antiga església romànica del segle XI.

Sant Jaume de Queralt

4 Respostes

(Bellprat, Anoia)

(o Sant Cristòfol de Queralt)  Antiga parròquia, prop de l’antic castell de Queralt. És una església romànica (segle XI), molt modificada i, ara, en estat ruïnós.

Des del segle XVI la parroquialitat es traslladà a Bellprat, i Sant Jaume passà a sufragània seva amb terme propi (tenia 7 masies l’any 1686).

Perdé el caràcter de sufragània el 1878 i restà com a simple capella.