(Camarasa, Noguera)
Santuari, situat al nord-est de la població, a la serra de Sant Jordi (679 m alt), contrafort de la serra Carbonera.
El seu tradicional aplec del 23 d’abril, conegut des del 1731, anava seguit d’un dinar que pagava la municipalitat.
Ermita (68 m alt), situada dins un penyal, al cap del cingle.
Fou fundada o reedificada per Elionor d’Urgell, germana de Jaume II el Dissortat, el darrer comte d’Urgell.
(o de la Boixadera dels Bancs) Església romànica, a l’enclavat de Comesposades, al peu dels cingles de Capolat, entre la Móra i el Cint, dins l’antic terme de Correà.
Prop seu hi ha la bòfia de Sant Jaume.
(Ripoll, Ripollès)
(ant: Sant Jaume de Montbac o de Bonbac) Església de l’antic municipi de la Parròquia de Ripoll. Fa costat al mas del Barretó i la seva situació forma com un entrant dins el terme de Vidrà.
S’aixecà el segle XII; les notícies comencen l’any 1317. Actuà com a sufragània de Llaés els segles XVI i XVII.
És un interessant edifici romànic (segle XII). Ha estat restaurada modernament (1975).
(Sant Antoni de Vilamajor, Vallès Oriental)
Antiga església i antic convent de donades, dependent de la parròquia de Sant Julià del Fou. La vil·la de Rifà existia ja el 941 i des d’abans del 1002 pertanyia al monestir de Sant Cugat.
Hi fou construïda una capella dedicada a sant Cugat (1098), i als segles XII i XIV s’hi establí una comunitat de monges donades.
Com passà amb la majoria d’esglésies dedicades a sant Cugat, pel fet que se’n celebrava la festa el mateix dia que la de sant Jaume des del segle XIV, la capella fou dedicada també a sant Jaume, que acabà desplaçant l’antic titular. El convent s’extingí vers el 1360.
Resta l’antiga capella amb l’absis i murs, però no la volta, de l’antiga església romànica del segle XI.
(Bellprat, Anoia)
(o Sant Cristòfol de Queralt) Antiga parròquia, prop de l’antic castell de Queralt. És una església romànica (segle XI), molt modificada i, ara, en estat ruïnós.
Des del segle XVI la parroquialitat es traslladà a Bellprat, i Sant Jaume passà a sufragània seva amb terme propi (tenia 7 masies l’any 1686).
Perdé el caràcter de sufragània el 1878 i restà com a simple capella.
(Talarn, Pallars Jussà)
Antic col·legi i convent dominicà, a tocar de la vila, del qual resten escasses ruïnes. Es trobava dins la demarcació de Talarn, separat de Tremp pel barranc de la riera de Tremp o de les Adoberies, que salvava un pont de pedra reedificat pels frares.
El convent s’edificà el 1590 sobre una antiga església de Sant Jaume, que és la que donà nom a la casa. Fou erigit en col·legi de l’orde amb el nom de Schola Christi i s’hi ensenyava gramàtica llatina, filosofia, teologia i moral; hom li concedí les mateixes gràcies i privilegis que a les antigues universitats de Lleida i de Perpinyà.
Era dotat de moltes rendes pel voltant amb els béns del priorat de Manlleu. Fou reedificat a mitjan segle XVIII. En extingir-se, el 1835, tenia deu comunitaris i 14 estudiants dominicans.
Fou derruït el 1837 i sobre part del seu solar s’edificà el 1903 una casa de beneficència.
(Sant Bartomeu del Grau, Osona)
Església romànica (segle XI) propera al mas de Fenollet, a ponent del poble.
És de tradició llombarda, amb culte, sencera i sense afegitons.
(Barcelona, Barcelonès)
Antiga església, una de les més antigues de la ciutat (985), que fou destruïda el 1823.
S’aixecava, en part, sobre l’ala esquerra de l’actual ajuntament, i el seu porxo -de 7 arcs- donava a l’actual plaça de Sant Jaume i al carrer de la Ciutat. En aquest porxo es va reunir en notables ocasions el Consell municipal.
L’actual parròquia de Sant Jaume -al carrer de Ferran- no té, com a titular, en realitat, l’Apòstol, sinó la Santíssima Trinitat.
(Olesa de Montserrat, Baix Llobregat)
Església i caseria, a la dreta del torrent de Sant Jaume, que neix al cingle del Moliner, prop de Vacarisses, i, després de limitar els termes d’Olesa i d’Abrera, al Baix Llobregat, amb el de Viladecavalls del Vallès, s’uneix al torrent de Gaià, per la dreta, sota el poble d’Ustrell.
Dades dels Països Catalans 