(Navars, Bages)
Antiga església, al nord-oest d’aquest nucli, prop de la caseria de Massadella.
Era sufragània de la parròquia de Mujal i es conserva l’antic edifici, romànic (segle XII).
L’advocació passà al veí poble de Navars, i l’endemà del dia de la festa (25 d’agost) hom fa un aplec en aquesta capella.
(Besalú, Garrotxa)
Església, dedicada a sant Miquel, que es trobava sota el castell i els murs de la vila.
El bisbe i comte Miró II hi fundà el 977 una canònica, que abans del 1031 es traslladà a l’església de Santa Maria, antiga filial de Sant Genís.
(Gurb, Osona)
(o del Grau) Capella rural, situada dins la demarcació de l’antiga vil·la rural de Quadres (974), a la parròquia de Granollers de la Plana.
Existia ja el 948, i amb els masos veïns formà una quadra, fusionada amb Gurb el 1840.
L’església és pre-romànica, amb l’afegitó d’una capçalera i un absis al començament del segle XI.
Fou restaurada el 1868. No té culte d’ençà del 1936.
(Vic, Osona)
Popular capella, dins la parròquia de Calldetenes, prop de la carretera de Vic a Olot.
El seu nom, estrafet modernament, va lligat a una llegenda del pas de sant Francesc pel país, contada per Verdaguer.
Es deia abans Sant Francesc Salmunia per haver-se edificat prop del mas Almunia; és coneguda des del 1244.
S’ha reedificat diverses vegades, la darrera el 1946.
(Barcelona, Barcelonès)
(o Sant Nicolau) Antic convent de franciscans, un dels principals temples gòtics de la ciutat, enderrocat després de la crema del 1835. Era situat vora l’actual plaça del Duc de Medinaceli.
El primer temple fou inaugurat per Jaume I el 1246; al costat tenia un claustre dedicat a Sant Nicolau. Durant la segona meitat del segle XIII fou començada l’església major, dedicada a Sant Nicolau de Bari, que constava d’una sola nau de 7 trams amb volta de creueria, absis poligonal i capelles laterals.
El 1349 fou consagrat el segon claustre, amb el qual comunicava un tercer claustre construït al segle XV. Les dependències conventuals donaven a un altre claustre, construït el 1752.
Les restes conservades, així com els documents gràfics de l’edifici, són poc importants.
(Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental)
(o Sant Feliu de Vilamilanys) Antiga església, situada a l’oest del poble. Era una de les cinc parròquies de la demarcació territorial de Sant Cugat del Vallès.
Una ara romano-cristiana, amb una inscripció, descoberta el 1949, erigida per un tal Feliu, indica que ja hi havia una capella al segle V. Surt documentada des del 878 com a situada prop d’una vil·la dins les propietats de Sant Cugat.
És un edifici pre-romànic d’una nau i tres absis rectangulars formant creu llatina. L’absis major té planta semicircular a l’interior. Era dedicada a sant Feliu, santa Maria i sant Bartomeu. Més tard es cobrí amb volta.
El 1436 passà a ésser sufragània de Sant Quirze de Terrassa i ara és una simple capella de les Fonts, on se celebra un aplec el dilluns de Pasqua.
(la Vall de Bianya, Garrotxa)
Església i antiga parròquia, a l’antic terme de la Vall del Bac, als vessants septentrionals de la serra de Malforat, dominant la riba esquerra del riu d’Oix.
Consagrada el 996, l’actual edifici és d’època romànica.
Depèn de la parròquia de Sant Andreu de Porreres.
(Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental)
(pop: Sant Feliuet) Església, al nord del terme, al camí de Granera. L’edifici és romànic.
S’hi venera una imatge en relleu de la Mare de Déu de l’Ajuda (desapareguda el 1936, fou reposada el 1954).
(Tavèrnoles, Osona)
Església, situada a poca distància al nord del castell i parròquia de Savassona, dalt un roquissar conegut pel puig de Sant Feliuet.
Es troba al centre de l’àmbit ocupat per un antic poblat ibèric, en part excavat, sobre la pedra dels sacrificis.
És coneguda des del 1035, però té el santuari preromànic (segle X) i la nau refeta al segle XI. Era coneguda per Sant Feliu de la Roca i popularment per Sant Feliuet.
Fou restaurada el 1962 pel Centre Excursionista de Vic.
(Sant Julia de Vilatorta, Osona)
Antiga parròquia i demarcació senyorial dins l’antic terme de Sant Llorenç o de Meda, a la dreta de la riera Major, aigua avall de la parròquia de Sant Sadurní d’Osormort, de la qual depèn actualment l’església de Sant Feliu (segle XI).
L’antic casal de Planeses fou substituït pel mas de la Verneda.
El lloc és esmentat ja el 970.
Dades dels Països Catalans 