Arxiu d'etiquetes: edificis religiosos

Sant Llorenç Dosmunts

(Rupit i Pruit, Osona)

Antiga parròquia, dins l’antic terme de Pruit. És situada al vessant occidental del Collsacabra, prop del mas de les Viles, raó per la qual hom l’anomena també Sant Llorenç de les Viles.

Existia ja el 1118. Pertanyia a la jurisdicció dels Cabrera. Fou parròquia autònoma fins al segle XIV després passà a ésser sufragània de Pruit, i per aquesta raó el seu terme autònom es fusionà amb el de Pruit vers el 1832.

Església romànica (segle XII), té un portal del segle XVI, i fou ampliada amb un presbiteri i una capella lateral al segle XVIII.

La seva feligresia tingué 5 famílies entre el 1553 i el 1685; en depenia el gran mas del Bac de Collsacabra.

Sant Llorenç de Morunys, monestir de

(Sant Llorenç de Morunys, Solsonès)

Monestir benedictí i actual església parroquial, on s’hi conserven el retaule de Pentecosta, obra de Pere Serra, i el dels Sants Miquel i Joan Baptista (primera meitat del segle XV), de Jaume Cirera.

A la capella de la Pietat hi ha el retaule (1480) del mateix nom realitzat per Francesc Solives, seguidor de les tècniques de Jaume Huguet.

Sant Llorenç de Lleida

(Lleida, Segrià)

Església romànica, la segona en importància després de la seu vella de la ciutat. Té tres naus, de la mateixa alçada, amb tres absis.

Obra romànica tardana (segle XIII), fou acabada ja en estil gòtic (segle XIV), i gòtica és l’austera torre del campanar.

Conserva quatre importants retaules gòtics, el major dedicat a Sant Llorenç, el de Santa Úrsula -atribuït a Jaume Cascalls-, el de Sant Pere i el de Santa Llúcia.

Sant Llorenç de Fontcalçada

(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)

Capella, a l’oest del terme, prop del límit amb el de Rubí, vora la masia de ca n’Ametller, l’antic mas de Sant Llorenç.

El lloc és esmentat ja el segle X, i el segle XV estava a cura del monestir de Sant Cugat. El 1796 fou reconstruïda, i restaurada després del 1939.

Sant Llorenç de Boada

(Vic, Osona)

Antiga església romànica, existent el 1088, construïda a l’antiga vil·la rural de Boada (962), al sud-oest de la ciutat.

Fou volada el 1959. Ha deixat nom al molí de Sant Llorenç i a la veïna horta de Sant Llorenç.

Sant Llorenç -Noguera-

(Àger, Noguera)

Despoblat, sobre Corçà, a l’extrem nord-oest del terme. Ha estat conegut amb els noms de Sant Llorenç d’Ares, de l’Espinalt o de la Roca. Hi romanen importants restes del castell de Sant Llorenç i de l’església de tipus romànic.

És documentat des del 1068. Entre el 1201 i el 1209 hi havia una comunitat o capítol de caire clerical a l’església de Santa Maria de Sant Llorenç, regida pel prior o ministre Simó.

El 1648 hi havia a l’església de Sant Llorenç un priorat de monges cistercenques, segurament filial de Vallverd, a Tragó, d’història desconeguda.

Sant Llogari de Castellet

(Castellterçol, Vallès Oriental)

Antiga església parroquial, proper a la masia de la Sala, a l’oest del terme, a l’esquerra de la riera de Sant Joan (tributària, per l’esquerra, de la riera Golarda). Abans fou el centre religiós de la demarcació del castell de Castellet.

Existia ja el 939 sota la protecció de Moià, actuà com a independent entre els segles XI i XV i passà a sufragània de Granera (segle XVII). El 1670 tenia 5 masos.

És una església romànica (segle XII), amb afegitons tardans, i ara sense culte.

Sant Lliser de Virós

(Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)

Antiga església, a l’oest del poble d’Araós; és un edifici preromànic, amb un arc de ferradura que devia ésser l’arc triomfal.

És probablement l’antiga església parroquial d’Araós, esmentada l’any 839.

Després fou santuari dedicat a sant Francesc.

Sant Lleïr de la Vall d’Ora

(Navès, Solsonès)

Caseria, església i hotel (810 m alt), al nord del terme, sota els cingles de Busa, a l’esquerra de l’aigua d’Ora, al centre d’una ampla vall que domina, al sud-est, l’església parroquial de la Móra i, al sud-oest, la de la Selva.

Sant Lleïr de Casavella

(la Coma i la Pedra, Solsonès)

Església (1.020 m alt), al sud del municipi, prop de Guixers i de la vila de Sant Llorenç de Morunys.

L’església, d’origen romànic, té un porxo i un interessant fris esculpit a la porta.