(Vic, Osona)
Antiga església romànica, existent el 1088, construïda a l’antiga vil·la rural de Boada (962), al sud-oest de la ciutat.
Fou volada el 1959. Ha deixat nom al molí de Sant Llorenç i a la veïna horta de Sant Llorenç.
Despoblat, sobre Corçà, a l’extrem nord-oest del terme. Ha estat conegut amb els noms de Sant Llorenç d’Ares, de l’Espinalt o de la Roca. Hi romanen importants restes del castell de Sant Llorenç i de l’església de tipus romànic.
És documentat des del 1068. Entre el 1201 i el 1209 hi havia una comunitat o capítol de caire clerical a l’església de Santa Maria de Sant Llorenç, regida pel prior o ministre Simó.
El 1648 hi havia a l’església de Sant Llorenç un priorat de monges cistercenques, segurament filial de Vallverd, a Tragó, d’història desconeguda.
(Castellterçol, Vallès Oriental)
Antiga església parroquial, proper a la masia de la Sala, a l’oest del terme, a l’esquerra de la riera de Sant Joan (tributària, per l’esquerra, de la riera Golarda). Abans fou el centre religiós de la demarcació del castell de Castellet.
Existia ja el 939 sota la protecció de Moià, actuà com a independent entre els segles XI i XV i passà a sufragània de Granera (segle XVII). El 1670 tenia 5 masos.
És una església romànica (segle XII), amb afegitons tardans, i ara sense culte.
(Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)
Antiga església, a l’oest del poble d’Araós; és un edifici preromànic, amb un arc de ferradura que devia ésser l’arc triomfal.
És probablement l’antiga església parroquial d’Araós, esmentada l’any 839.
Després fou santuari dedicat a sant Francesc.
(Navès, Solsonès)
Caseria, església i hotel (810 m alt), al nord del terme, sota els cingles de Busa, a l’esquerra de l’aigua d’Ora, al centre d’una ampla vall que domina, al sud-est, l’església parroquial de la Móra i, al sud-oest, la de la Selva.
(la Coma i la Pedra, Solsonès)
Església (1.020 m alt), al sud del municipi, prop de Guixers i de la vila de Sant Llorenç de Morunys.
L’església, d’origen romànic, té un porxo i un interessant fris esculpit a la porta.
(la Roca del Vallès, Vallès Oriental)
Antiga església i quadra civil, dins la demarcació parroquial de Vilanova de la Roca.
Es trobava al límit de les jurisdiccions dels castells de la Roca del Vallès i de Montornès, al sud de Vilanova, dalt d’un turó on avui hi ha la masia de la Casa Alta.
Existia ja el 1149; al segle XIX fou abandonada i es convertí en dependència de la masia. El culte passà a una capella de l’església parroquial de Vilanova de la Roca.
(Mura, Bages)
Masia i capella, enfilada a l’est del terme, en un petit planell sota el puig del castell de Mura. La capella existia ja el 1240.
L’edifici actual, sense culte, sembla més aviat una cabana.
El mas, existent des del segle XIV, és l’origen del llinatge Santlleir.
(Tossa de Mar, Selva)
(pop: Salionç) Antiga parròquia (l’església de Sant Lionç és esmentada ja el 966), situada a l’indret de l’actual masia de Sant Lionç, prop de la costa, on s’obre la petita cala de Sant Lionç, a la desembocadura d’un torrent, al sector espadat entre la punta Arumí i el cap Pentiner.
Actualment hi ha una urbanització turística.
(Olius, Solsonès)
Antiga església (sufragània de la de Sant Martí de Joval) i terme, a l’est del cap del municipi, a tocar del terme de Clariana de Cardener.
Fou restaurada al principi del segle XX i ha perdut una bona part del seu antic caràcter romànic.
Dades dels Països Catalans 