(la Vall d’En Bas, Garrotxa)
(o Sant Miquel d’En Bas) Antiga església del castell de Bas o Castelló d’En Bas, i actual santuari, dins l’antic terme de Sant Esteve d’En Bas, que dóna nom a la serra de Sant Miquel, extrem oriental de la serra de Llancers.
L’edifici, d’origen romànic, fou reformat posteriorment. S’hi celebra tradicionalment un aplec el dia de Sant Miquel.
(Olot, Garrotxa)
Antiga església, situada al nord-est de la ciutat, a l’esquerra de la carretera de Girona a Besalú i Figueres.
Esmentada ja el 1701, la façana era del 1783; conservava uns notables retaules gòtics, procedents de l’antiga església de la Santa Creu, ara conservats al Museu Parroquial.
L’església fou cremada i destruïda el 1936 i dóna nom al barri de Sant Miquel, en aquest sector de l’eixample de la ciutat.
(Aiguafreda, Vallès Oriental)
Ermita, situada al vessant septentrional de la vall de l’Avencó, sobre la caseta de Sant Miquel i els masos de Serradelarca i del Boix, que en tenien cura.
La vil·la rural de Canyelles existia ja el 898, i la capella fou construïda al segle XII.
És rectangular, romànica, amb un petit presbiteri i una porta a migdia. Aiguafreda hi anava en processó i s’hi feia una almoina de pa el 8 de maig.
Fou restaurada el 1828 i profanada el 1936.
(Besalú, Garrotxa)
Antiga església de la vila, situada a la part de llevant de la població, sota les muralles. Tenia com a cotitular Sant Genís.
El 977 el bisbe i comte Miró hi fundà una canònica de clergues aquisgranesos, a la qual sotmeté l’església de Sant Vicenç.
Els canonges es traslladaren abans del 1080 a l’església de Santa Maria la Vella o de Capellada, cosa que fou causa de l’abandonament de Sant Miquel i Sant Genís, que no s’esmenta més des de mitjan segle XII.
(Cabrera d’Igualada, Anoia)
Antiga església, situada prop del llogaret del Badorc, a la dreta de l’Anoia, al sud del congost de Capellades. És anomenada Sant Miquel del Badorc, tot i que el riu la separa d’aquest poble del municipi de Piera.
El 1186 pertanyia al monestir de Sant Cugat. El 1581 depenia de Sant Bartomeu de Vallbona; ara depèn de la parròquia de Cabrera.
Antiga capella, situada prop de la vila.
Existent des d’abans del 1279, al puig de Sant Martirià o del Convent Vell (243 m alt), a llevant de l’estany de Banyoles, dedicada al patró de Banyoles, Martirià. En tenien cura un sacerdot i un ermità.
Des del 1582 el lloc fou cedit als caputxins, que hi edificaren un convent, que entre el 1638 i el 1808 fou ocupat pels servites; després s’aterrà per raons estratègiques. El culte al sant passà el 1649 a l’església del monestir de Banyoles.
(les Masies de Voltregà, Osona)
(o Sant Martí del Castell) Antiga església, nom donat a l’antiga església de Sant Martí de Voltregà, romànica, situada en un collet sota les ruïnes del castell de Voltregà (854 m alt.).
Fou erigida vers el 1097 i tingué la categoria de parròquia fins al segle XIV, que es fusionà amb la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà.
Es conserva sencera, però en estat ruïnós.
(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Caseria, antic castell i parròquia, situat sobre un penyal, envoltat pel Segre, a l’oest del municipi.
El castell de Sant Martí existia ja el 1050, i sempre anà unit als de Miralles i Queralt, com a domini dels comtes de Cerdanya. El 1134 fou infeudat als vescomtes de Castellbò, i més tard es considerà lloc reial. El seu terme tenia 5 famílies el 1355 i una de sola a la fi del segle XIX.
Del castell resten només escasses ruïnes i l’església romànica de Sant Martí, que fou parròquia del segle XII en endavant.
Perdé la municipalitat a la fi del segle XIX. Hi ha un sol mas sota l’antiga església.
(les Preses, Garrotxa)
Església, als vessants septentrionals de la serra del Corb, al sector encinglerat dit serra de Marbolenya.
És un petit edifici, amb un porxo i campanar d’espadanya, situat prop d’una font, on se celebren alguns aplecs i s’anava el processó des de les Preses en temps de secada.
Havia estat del terme de la parròquia de Sant Miquel del Corb.
(Aiguafreda, Vallès Oriental)
Nom antic de la vella parròquia de Sant Martí d’Aiguafreda o Aiguafreda de Dalt. El lloc era de possessió comtal.
El 899 fou consagrada una església de Sant Martí, a la qual s’uní tot el terme de Centelles, amb l’església de Santa Coloma. L’edifici fou renovat a la fi del segle XI i es conserva sense culte, que ha passat a la nova població d’Aiguafreda. Té sota seu una antiquíssima cova-cripta d’enterraments i un bonic comunidor.
Es troba a la part alta del Congost, prop del terme de Seva.
Dades dels Països Catalans 