Antiga capella, situada prop de la vila.
Existent des d’abans del 1279, al puig de Sant Martirià o del Convent Vell (243 m alt), a llevant de l’estany de Banyoles, dedicada al patró de Banyoles, Martirià. En tenien cura un sacerdot i un ermità.
Des del 1582 el lloc fou cedit als caputxins, que hi edificaren un convent, que entre el 1638 i el 1808 fou ocupat pels servites; després s’aterrà per raons estratègiques. El culte al sant passà el 1649 a l’església del monestir de Banyoles.
(les Masies de Voltregà, Osona)
(o Sant Martí del Castell) Antiga església, nom donat a l’antiga església de Sant Martí de Voltregà, romànica, situada en un collet sota les ruïnes del castell de Voltregà (854 m alt.).
Fou erigida vers el 1097 i tingué la categoria de parròquia fins al segle XIV, que es fusionà amb la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà.
Es conserva sencera, però en estat ruïnós.
(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Caseria, antic castell i parròquia, situat sobre un penyal, envoltat pel Segre, a l’oest del municipi.
El castell de Sant Martí existia ja el 1050, i sempre anà unit als de Miralles i Queralt, com a domini dels comtes de Cerdanya. El 1134 fou infeudat als vescomtes de Castellbò, i més tard es considerà lloc reial. El seu terme tenia 5 famílies el 1355 i una de sola a la fi del segle XIX.
Del castell resten només escasses ruïnes i l’església romànica de Sant Martí, que fou parròquia del segle XII en endavant.
Perdé la municipalitat a la fi del segle XIX. Hi ha un sol mas sota l’antiga església.
(les Preses, Garrotxa)
Església, als vessants septentrionals de la serra del Corb, al sector encinglerat dit serra de Marbolenya.
És un petit edifici, amb un porxo i campanar d’espadanya, situat prop d’una font, on se celebren alguns aplecs i s’anava el processó des de les Preses en temps de secada.
Havia estat del terme de la parròquia de Sant Miquel del Corb.
(Aiguafreda, Vallès Oriental)
Nom antic de la vella parròquia de Sant Martí d’Aiguafreda o Aiguafreda de Dalt. El lloc era de possessió comtal.
El 899 fou consagrada una església de Sant Martí, a la qual s’uní tot el terme de Centelles, amb l’església de Santa Coloma. L’edifici fou renovat a la fi del segle XI i es conserva sense culte, que ha passat a la nova població d’Aiguafreda. Té sota seu una antiquíssima cova-cripta d’enterraments i un bonic comunidor.
Es troba a la part alta del Congost, prop del terme de Seva.
(Viladecavalls, Vallès Occidental)
Antiga parròquia i lloc del terme del castell de Terrassa, situada prop de la casa forta de Cavall Sobirà, un dels primitius nuclis de l’actual poble de Viladecavalls.
L’església de Sant Martí de Sorbet, romànica, ha esdevingut la parròquia de Viladecavalls del Vallès.
(Sallent de Llobregat, Bages)
Antiga església parroquial i quadra (Serraïma), situada al nord-est del municipi, al límit amb el d’Avinyó.
Existia el 1003 i es trobava sota el domini de Sant Benet de Bages. Havia tingut 18 masos al segle XIV, que es reduïren a 3 el 1515, els mateixos que en l’actualitat. En depenia d’ella el santuari de Santa Maria de Fucimanya.
Conserva en part l’església, romànica, bé que molt transformada al segle XVIII.
(Calldetenes, Osona)
Antic poble, que fins el 1965 donà el nom al municipi. És esmentat ja el 946.
L’església, a la dreta de la riera de Sant Julià, consta com a sufragània de Sant Julià de Vilatorta des del 1050. L’edifici actual (segle XI) fou ampliat amb un pòrtic (segle XII), amb capelles laterals (1573) i modificat i abarrocat al segle XVIII.
Era una de les Quadres Unides d’Osona. La creació del nucli de Calldetenes deixà com a agregat rural el de Sant Martí de Riudeperes, que eclesiàsticament continua vinculat a Sant Julià de Vilatorta.
(Gombrèn, Ripollès)
Antiga parròquia rural, avui dia sufragània de Sant Pere de Gombrèn. Es troba a 1.120 m alt, a l’inici d’una alta vall, a l’oest del terme.
A poca distància de l’església, a la punta del serrat, hi ha les restes d’una antiga edificació fortificada i de l’antiga església. L’actual és del segle XVIII.
Existia el 1140 amb el nom de Sant Martí de Puigmal, que canvià pel de Puigbó el segle XIII. Tradicionalment tenia 12 famílies, reduïda avui dia a dues.
(Rubió, Anoia)
Antiga parròquia rural, que forma l’extrem septentrional del municipi. Es troba dalt un turó de 703 m alt envoltat per torrents que formen la capçalera de la riera de Maçana, afluent de la riera de Rajadell.
Prop de l’església de Sant Martí, que guarda elements romànics, si bé fou refeta al segle XVIII, hi hagué l’antic castell de Maçana, que originà la seva demarcació.
Tingué per sufragània l’església romànica de Santa Maria del Grauet, del municipi d’Aguilar de Segarra (Bages). Dels segles XV al XVIII tenia uns 12 masos o famílies.
Dades dels Països Catalans 