(Puig-reig, Berguedà)
Església romànica, situada a la part septentrional del municipi, prop de la carretera de l’Espunyola a Puig-reig. Conserva l’edificació romànica del segle XII.
Existia ja el 1180 i prop seu hi tenia un graner i terres, que llegà a Poblet, el trobador Guillem de Berguedà.
(Prats de Lluçanès, Osona)
Caseria, masia i capella, situada al nord-est de la vila, a la vall de Santa Creu de Joglars.
Existia ja el 1176, sota el domini dels senyors de Lluçà.
La capella actual fou refeta per Climent Marçal el 1746.
(Campdevànol, Ripollès)
Antic santuari (1.387 m alt), situat al cim de la serra de Sant Marc (continuació vers l’est dels rasos de Tubau, que separa les valls de Gombrèn i d’Estiula), dins l’antic terme de Viladonja.
El cim és termenal dels municipis de Campdevànol, Gombrèn i Viladonja.
És documentat des del 1672; depenia de la parròquia d’Estiula.
(Castelló d’Empúries, Alt Empordà)
Antic monestir de monges benedictines, prop del pont nou de la Muga.
La priora Boneta Rigarda adquirí la capella de Sant Marc, amb una casa i terres, a un sabater de Castelló el 1396 i la comunitat s’hi traslladà vers el 1407 des de Santa Margarida de Vilanera, del terme de l’Escala, després d’haver-se fusionat el 1368 amb les poques monges que restaven dels antics convents de Santa Coloma de Matella (Matella) i Sant Joan de l’Erm (cinc entre els tres convents).
El 1421 un aiguat assolà el convent i les terres, que es repararen poc després.
Vers el 1563 les tres comunitàries de Sant Marc es fusionaren amb Sant Daniel de Girona.
La capella de Sant Marc, existent encara el 1552, fou destruïda per una nova revinguda de la Muga.
Església, al sud-oest del nucli dels Bassacs.
És una església del segle XIII, sobrealçada i abarrocada al segle XVIII, amb un antic santuari, cavat a la roca, que sembla la capçalera d’un temple pre-romànic del segle X.
(Guardiola de Berguedà, Berguedà)
(o de Paller) Antiga ermita, situada dalt d’un cimal que domina la vall del Bastareny, dins l’antiga parròquia de Brocà.
Existia ja el 1320 i era regida per un ermità (1370). Bagà i altres parròquies hi pujaven en processó.
Fou abandonada entorn del 1930 i la imatge es baixà a Gavarrós.
(Rupit i Pruit, Osona)
Antiga parròquia, dins l’antic terme de Pruit. És situada al vessant occidental del Collsacabra, prop del mas de les Viles, raó per la qual hom l’anomena també Sant Llorenç de les Viles.
Existia ja el 1118. Pertanyia a la jurisdicció dels Cabrera. Fou parròquia autònoma fins al segle XIV després passà a ésser sufragània de Pruit, i per aquesta raó el seu terme autònom es fusionà amb el de Pruit vers el 1832.
Església romànica (segle XII), té un portal del segle XVI, i fou ampliada amb un presbiteri i una capella lateral al segle XVIII.
La seva feligresia tingué 5 famílies entre el 1553 i el 1685; en depenia el gran mas del Bac de Collsacabra.
(Sant Llorenç de Morunys, Solsonès)
Monestir benedictí i actual església parroquial, on s’hi conserven el retaule de Pentecosta, obra de Pere Serra, i el dels Sants Miquel i Joan Baptista (primera meitat del segle XV), de Jaume Cirera.
A la capella de la Pietat hi ha el retaule (1480) del mateix nom realitzat per Francesc Solives, seguidor de les tècniques de Jaume Huguet.
(Lleida, Segrià)
Església romànica, la segona en importància després de la seu vella de la ciutat. Té tres naus, de la mateixa alçada, amb tres absis.
Obra romànica tardana (segle XIII), fou acabada ja en estil gòtic (segle XIV), i gòtica és l’austera torre del campanar.
Conserva quatre importants retaules gòtics, el major dedicat a Sant Llorenç, el de Santa Úrsula -atribuït a Jaume Cascalls-, el de Sant Pere i el de Santa Llúcia.
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)
Capella, a l’oest del terme, prop del límit amb el de Rubí, vora la masia de ca n’Ametller, l’antic mas de Sant Llorenç.
El lloc és esmentat ja el segle X, i el segle XV estava a cura del monestir de Sant Cugat. El 1796 fou reconstruïda, i restaurada després del 1939.
Dades dels Països Catalans 