(Balaguer, Noguera)
Església, al sud-oest de la ciutat, a la plana del Corb, estesa a ponent de la sèquia de Menàrguens.
Era parroquial del lloc de la Pobla del Corb, esmentat encara el 1558, però que al segle XVIII ja era arruïnat.
Veïnat, als vessants septentrionals de la serra del Corb.
L’església de Sant Miquel del Corb, que el centra, sembla que havia estat la primitiva parròquia de les Preses.
L’actual edifici, aturonat, edificat sobre el primitiu, és modern.
(Vilanova de l’Aguda, Noguera)
(o Sant Miquel de l’Aguda, o de la Torre) Església (621 m alt), aturonada damunt la vall del torrent de Sant Miquel de Valldàries (o de Valldàries), al nord del terme, al costat del castell de l’Aguda.
(Gisclareny, Berguedà)
Església (1.252 m alt), situada en una serralada que domina una vall tributària de la riera de Saldes. Inicialment era l’església principal del terme i en depenia la del Roser i Sant Isidre de Gisclareny.
Consta com a parròquia independent del segle XII al XIX; ara és sufragània de la de Gisclareny.
(Viladecavalls del Vallès, Vallès Occidental)
Antiga parròquia i quadra, a l’esquerra del torrent de Gaià, vora la carretera de Terrassa a Olesa de Montserrat, al sud de Santa Maria de Toudell, dins l’antic terme del castell de Terrassa.
El lloc de Toudell és esmentat ja al segle X, i a partir del segle XIII ja com a castell, domus o quadra.
(Tavertet, Osona)
(o de Sobiranes) Antiga església parroquial, situada en una península formada per la riera de les Gorgues, el Ter i la riera de Balà. És l’extrem occidental del municipi.
Existia ja el 1062, i s’annexionà a la seva demarcació, el 1572, bona part de l’antiga parròquia de Sant Miquel Sarriera.
L’església, consagrada el 1091 i reformada el 1138, és un bonic exemplar romànic llombard; es troba en un petit puig davant del castell de Sorerols o de Sobiranes. La parròquia tenia 20 famílies el 1138, 6 el 1515 i 11 el 1855. Ara només en té una.
El 1587 comprà el castell de Sorerols el baró de Savassona, Antoni Vila, i pel fet d’ésser ell també senyor de Tavertet es fusionaren ambdós termes.
(Sant Hilari Sacalm, Selva)
Antiga capella del castell de Solterra. Documentada des del 1236. Fou reedificada al segle XVII i ara només en resten poques ruïnes.
Coronava la muntanya de Solterra (1.204 m alt), termenal amb el municipi d’Osor, coneguda per muntanya de Sant Miquel i també per Sant Miquel de les Formigues, per la munió de formigues alades que sempre hi ha en aquest cim, coronat per una gran creu de ferro amb tres formigues de forja al peu.
(la Jonquera, Alt Empordà)
Antiga parròquia, situada en un vessant muntanyós al nord-est de la vila, a la dreta del barranc de Santa Llúcia, afluent per l’esquerra del Llobregat d’Empordà.
Era possessió del monestir de Sant Pere de Rodes. Esdevingué posteriorment santuari, dedicat a santa Llúcia, lloc de molta devoció a la comarca (s’hi feien nombrosos aplecs).
Església romànica, als peus de l’antic castell de Montclar, situat vora el cim de la fossa de Montclar (946 m alt), que forma part de la serralada que separa les aigües del Gaià i del Francolí.
L’edificació actual (segle XI) es troba modificada en la seva coberta.
Sota la capella hi ha la Relliscada de Sant Miquel o solc de l’espadat, lligat d’una antiga llegenda sobre el sant.
(Caldes de Montbui, Vallès Oriental)
(o Sant Miquel de Baduell) Església, actualment arruïnada, a l’est de la vila, al camí de Granollers, vora el coll de Baduell.
El lloc de Martres és esmentat ja el 1100 com a possessió del monestir barceloní de Sant Pau del Camp, que se’l vengué el 1126.
Dades dels Països Catalans 