(Vallfogona de Ripollès, Ripollès)
Antiga parròquia, totalment desapareguda, situada sota el castell de Milany.
Actuà com a parròquia entre el 1150 i el 1550, més tard es recorda el seu nom en llistes parroquials fins al segle XVIII, però el seu terme ja s’havia repartit entre Llaés i Vallfogona.
(Sant Martí de Tous, Anoia)
Antiga església, situada prop de la carretera d’Igualada a Santa Coloma de Queralt, a l’oest del poble.
Era un gran edifici romànic de tres absis, consagrat vers el 1035.
En resta en peu la capçalera, convertida el segle XV en una capella més reduïda.
No té culte des del segle XX, i es convertí en un edifici per a usos agrícoles.
(Granyanella, Segarra)
(ant: Sant Pere Sacruïllada o Sant Pere Gros de la Cruïllada). Antic terme, molí i església (desapareguda) de la parròquia de la Curullada, vora el riu d’Ondara, esmentat al segle XIV.
Antic eremitori, a l’esquerra del Gaià, davant el monestir de Santes Creus.
El lloc i església de Sant Pere són esmentats des dels anys 980 i 1154; la comunitat que hi residia es refongué (vers 1170) amb la comunitat cistercenca de Santes Creus.
Des del segle XIII en endavant consten residint a Sant Pere uns ermitans, dedicats a la vida ascètica, sota la cura i la dependència dels abats de Santes Creus.
Ara només resten al lloc ruïnes de l’església i dels edificis eremítics.
(la Quar, Berguedà)
Nom primitiu del monestir de Sant Pere de la Portella.
Conegut amb aquest nom del 1003 al 1100, per trobar-se edificat, segons els vells documents, en la vall de Frontanyà o en terme del castell de Frontanyà.
(Cubelles, Garraf)
Antic priorat canonical agustinià, dependent de la canònica de Santa Eulàlia del Camp de Barcelona.
Existia ja el 1205, i encara era priorat el 1581. Amb el nom de priorat, però, ja regularitzat, subsistí la nova església fins a l’inici del segle XX, prop de la mar.
Les seves ruïnes, conegudes pel priorat de Sant Pere, foren arrasades fa poc en fer-hi una urbanització.
(Casserres, Berguedà)
Antic priorat benedictí, desaparegut, prop de Casserres, vers la masia dita els Porxos, on encara hi ha un camp dit de Sant Pere.
Depenia del monestir urgellès de Sant Serni de Tavèrnoles, que adquirí aquesta església per permuta l’any 1040. Tingué una escassa vida monàstica els segles XII i XIII. L’any 1212 ja no tenia comunitat, però encara es considerava priorat de Tavèrnoles.
Les seves notícies es perden el segle XV.
(Rubió, Anoia)
Església. Fou centre d’una petita demarcació parroquial de l’antic castell d’Ardesa, fusionat amb el de Rubió, situat al sud del municipi, al puig de Sant Miquel (233 m alt), veí de l’església.
Té un absis del segle XI, i es completà la nau al segle XII. Fou consagrada el 1192 i modificada la volta al segle XVII.
No té culte des del 1936, va caure la seva volta i recentment ha estat restaurada.
(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà)
Antiga parròquia. Existia ja el 1152 i perdé l’autonomia el segle XIV, que restà sotmesa a la de Santa Maria d’Aguiló.
Formà terme o quadra autònoma els segles XIII i XIV.
Modernament es conegut per Sant Pere de les Roques.
(Manresa, Bages)
Priorat cistercenc masculí, prop de la ciutat, filial de Poblet.
Fou establert el 1461, al lloc que ocupà fins aleshores la comunitat femenina de Santa Maria de Valldaura, traslladada el 1398 a Valldaura del Berguedà.
El 1465 aquest monestir, situat prop del portal d’Urgell, fou destruït amb motiu de la guerra contra Joan II; per això el rei Joan II li cedí, el 1472, la casa hospital de Sant Pau, situada al peu de la ciutat, a l’altra riba del Cardener, ocupada fins aleshores per un grup d’ermitans o donats que hi constaven des del 1300.
Aquest priorat, que arribà a disposar d’un màxim de cinc monjos i un prior, nomenat per l’abat de Poblet, subsistí fins el 1700, que fou cedit als jesuïtes, que l’ocuparen fins l’any 1767. Després passà a mans particulars.
Li resta només l’església, del segle XIV, on es venerà inicialment la Mare de Déu de l’Alba.
Dades dels Països Catalans 