Arxiu d'etiquetes: edificis religiosos

Sant Pere de Cubelles

(Cubelles, Garraf)

Antic priorat canonical agustinià, dependent de la canònica de Santa Eulàlia del Camp de Barcelona.

Existia ja el 1205, i encara era priorat el 1581. Amb el nom de priorat, però, ja regularitzat, subsistí la nova església fins a l’inici del segle XX, prop de la mar.

Les seves ruïnes, conegudes pel priorat de Sant Pere, foren arrasades fa poc en fer-hi una urbanització.

Sant Pere de Casserres

(Casserres, Berguedà)

Antic priorat benedictí, desaparegut, prop de Casserres, vers la masia dita els Porxos, on encara hi ha un camp dit de Sant Pere.

Depenia del monestir urgellès de Sant Serni de Tavèrnoles, que adquirí aquesta església per permuta l’any 1040. Tingué una escassa vida monàstica els segles XII i XIII. L’any 1212 ja no tenia comunitat, però encara es considerava priorat de Tavèrnoles.

Les seves notícies es perden el segle XV.

Sant Pere d’Ardesa

(Rubió, Anoia)

Església. Fou centre d’una petita demarcació parroquial de l’antic castell d’Ardesa, fusionat amb el de Rubió, situat al sud del municipi, al puig de Sant Miquel (233 m alt), veí de l’església.

Té un absis del segle XI, i es completà la nau al segle XII. Fou consagrada el 1192 i modificada la volta al segle XVII.

No té culte des del 1936, va caure la seva volta i recentment ha estat restaurada.

Sant Pere d’Aguiló

(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà)

Antiga parròquia. Existia ja el 1152 i perdé l’autonomia el segle XIV, que restà sotmesa a la de Santa Maria d’Aguiló.

Formà terme o quadra autònoma els segles XIII i XIV.

Modernament es conegut per Sant Pere de les Roques.

Sant Pau de Manresa

(Manresa, Bages)

Priorat cistercenc masculí, prop de la ciutat, filial de Poblet.

Fou establert el 1461, al lloc que ocupà fins aleshores la comunitat femenina de Santa Maria de Valldaura, traslladada el 1398 a Valldaura del Berguedà.

El 1465 aquest monestir, situat prop del portal d’Urgell, fou destruït amb motiu de la guerra contra Joan II; per això el rei Joan II li cedí, el 1472, la casa hospital de Sant Pau, situada al peu de la ciutat, a l’altra riba del Cardener, ocupada fins aleshores per un grup d’ermitans o donats que hi constaven des del 1300.

Aquest priorat, que arribà a disposar d’un màxim de cinc monjos i un prior, nomenat per l’abat de Poblet, subsistí fins el 1700, que fou cedit als jesuïtes, que l’ocuparen fins l’any 1767. Després passà a mans particulars.

Li resta només l’església, del segle XIV, on es venerà inicialment la Mare de Déu de l’Alba.

Sant Pau de la Calçada

(Figueres, Alt Empordà)

Poble, situat al sud-est de la ciutat, a l’esquerra del riu Manol.

L’església parroquial de Sant Pau és un petit edifici romànic prop de l’antic camí ral de Barcelona a Perpinyà.

Sant Pau de Gémenes

(Centelles, Osona)

Antiga ermita, situada sota la cinglera de la Garga, davant el poble d’Aiguafreda.

Rebé el nom de la vil·la rural de Gémenes, existent ja el 898; la capella és coneguda des del 1180. Era regida per un ermità (segles XIV-XVII) i més tard en tenia cura el mas Ventaiola. El 1868 passà a la parròquia d’Aiguafreda.

Fou restaurada el 1946 i aparegué l’obra romànica. Ara no té culte i forma una dependència de la casa que té adossada.

Sant Pau de Fornils

(Susqueda, Selva)

Capella i masia, situada sota la cinglera del Far, prop del castell de Fornils, conegut també per això castell de Pau.

Existia ja el 1269. Hom la coneix també per Sant Pau de la Coma, pel veïnatge d’aquest mas. La capella actual fou refeta al segle XVII.

No te culte.

Sant Pau de Fontclara

(Palau-sator, Baix Empordà)

Monestir benedictí i actual església parroquial de Fontclara.

Fou fundat per l’abat Saborell poc abans del 889. Aquest any obtingué un precepte del rei Odó que el posava sota la seva protecció i li confirmava propietats a Boada i Morella (Baix Empordà) i les esglésies de Santa Reparada i Sant Mateu.

Ja no existia a la fi del segle X; sembla que fou refós a la Grassa.

Sant Pau de Casserres

(Casserres, Berguedà)

Antiga església parroquial, situada en un fondal a 3 km de la vila, entre la carretera de Casserres a Gironella i la riera de Clarà.

Una primera església de Sant Pau fou consagrada el 907. L’actual fou construïda al segle XII.

És un notable edifici romànic amb portada i finestra de l’absis decorats amb columnes i capitells treballats. Té restes de pintures romàniques.

Fins al segle XIX mantingué el títol parroquial del terme, però el culte i la pràctica parroquial passaren primer a Santa Maria de l’Antiguitat i des del 1600 a una església construïda al nucli del poble.