Arxiu d'etiquetes: edificis religiosos

Sant Miquel d’Urgell

Deixa un comentari

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell)

Antiga canònica, situada prop de la catedral, on més tard fou edificat el convent de dominicanes.

L’erigí el bisbe d’Urgell Ermengol al principi del segle XI, i la dotà en el seu testament del 1035. El 1036 hom en diu cenobi, i el 1122 es reorganitzà la seva comunitat, que havia caigut en una certa decadència. Sembla que adoptà la regla de sant Agustí.

Subsistí fins a la fi del segle XIII, que fou suprimida pel bisbe Guillem de Montcada (1294-1308), i donà la seva dotació a la canònica catedralícia o de Santa Maria.

Sant Miquel dels Barretons

Deixa un comentari

(Viladrau, Osona)

Ermita (1.300 m alt), que corona un roquissar, en un contrafort del Matagalls, sobre el santuari de Sant Segimon del Montseny.

Fou erigida vers el 1550 per un ermità de Sant Segimon anomenat Miquel, procedent de Borgonya. Era lloc de molta devoció.

El nom li prové d’uns petits barrets de palla que es guardaven a la capella i que, segons que era fama, guarien el mal de cap.

Es manté sencera, però sense culte des del 1936.

Sant Miquel del Pla

Deixa un comentari

(Tarragona, Tarragonès)

Església de la ciutat, existent ja a la fi del segle XIII, dita del Pla, en oposició a la de Sant Miquel de la Mar.

El 1304 s’hi instituí un dels vuit priorats, annexos al capítol de la catedral. El canonge prior hi residia.

Subsisteix encara, bé que renovada.

Sant Miquel del Mont

5 Respostes

(Riudaura, Garrotxa)

Església, al límit amb el terme de la Vall de Bianya, situada al cim de la serra de Sant Miquel del Mont, continuació vers l’est de la serra de puig Estela, des de l’antic hostal de la Serrota fins a Sant Andreu del Coll, serra que separa les valls de Ridaura i de Bianya.

L’església havia estat parròquia (consagrada el 958) i esdevingué després sufragània de la de Santa Margarida de Bianya.

Sant Miquel del Monestir

Deixa un comentari

(la Pobla de Lillet, Berguedà)

(abans dita Sant Miquel de Lillet)  Església romànica, de planta rodona, situada a poca distància vers el sud de l’antiga canònica de Santa Maria de Lillet.

És esmentada des del 1195. És probablement una església votiva aixecada pels senyors del castell de Lillet.

Estigué abandonada un parell de segles, fins que el 1935 fou restaurada per Jeroni Martorell a instàncies dels Amics de l’Art Vell.

Sant Miquel del Corb -Noguera-

3 Respostes

(Balaguer, Noguera)

Església, al sud-oest de la ciutat, a la plana del Corb, estesa a ponent de la sèquia de Menàrguens.

Era parroquial del lloc de la Pobla del Corb, esmentat encara el 1558, però que al segle XVIII ja era arruïnat.

Sant Miquel del Corb -Garrotxa-

2 Respostes

(les Preses, Garrotxa)

Veïnat, als vessants septentrionals de la serra del Corb.

L’església de Sant Miquel del Corb, que el centra, sembla que havia estat la primitiva parròquia de les Preses.

L’actual edifici, aturonat, edificat sobre el primitiu, és modern.

Sant Miquel de Valldàries

1 Resposta

(Vilanova de l’Aguda, Noguera)

(o Sant Miquel de l’Aguda, o de la Torre)  Església (621 m alt), aturonada damunt la vall del torrent de Sant Miquel de Valldàries (o de Valldàries), al nord del terme, al costat del castell de l’Aguda.

Sant Miquel de Turbians

7 Respostes

(Gisclareny, Berguedà)

Església (1.252 m alt), situada en una serralada que domina una vall tributària de la riera de Saldes. Inicialment era l’església principal del terme i en depenia la del Roser i Sant Isidre de Gisclareny.

Consta com a parròquia independent del segle XII al XIX; ara és sufragània de la de Gisclareny.

Sant Miquel de Toudell

3 Respostes

(Viladecavalls del Vallès, Vallès Occidental)

Antiga parròquia i quadra, a l’esquerra del torrent de Gaià, vora la carretera de Terrassa a Olesa de Montserrat, al sud de Santa Maria de Toudell, dins l’antic terme del castell de Terrassa.

El lloc de Toudell és esmentat ja al segle X, i a partir del segle XIII ja com a castell, domus o quadra.