Arxiu d'etiquetes: edificis religiosos

Sant Pere dels Bigats

(Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà)

(o d’Ambigats)  Antic priorat benedictí i més tard capella del municipi, situada a la part alta del terme, al pla de Sant Pere.

Un document del 945, quan la comarca no era repoblada, en donà la possessió al monestir de Santa Cecília de Montserrat. Això i les troballes fetes a l’indret revelen que devia ésser un monestir o lloc de culte potser anterior als àrabs.

Durant el segle XIII consta encara com a priorat de Santa Cecília de Montserrat, sense que se’n sàpiguen gaires coses en concret. El 1346 la capella fou reedificada pel rector de Vallfogona.

El poble hi anava en processó l’1 de maig, i tingué culte fins el 1723. Ara en resten unes poques ruïnes.

Sant Pere del Mont

(Castellfollit del Boix, Bages)

Antic priorat benedictí, dins la parròquia de Santa Cecília de Grevalosa. És troba a l’extrem nord del terme, prop del límit amb el d’Aguilar de Segarra, sobre cal Conco.

En romanen notables restes, conegudes pel Monestir, que indiquen que l’església fou feta el segle XII. Existia ja el 1197, i depenia de Sant Pere de la Portella. Pràcticament no tingué comunitat: només un prior i un o dos servents. Els primers eren a la vegada monjos de la Portella.

Es perden les seves notícies el segle XVI. En depenien l’església de Santa Maria del Pla i la de Sant Miquel, pre-romànica, ara excavada, no lluny de Sant Pere del Mont.

Sant Pere del Brunet

(Sant Salvador de Guardiola, Bages)

Església pre-romànica de mitjan segle X, al costat del mas Brunet, prop de la carretera de Manresa a can Maçana.

Conserva l’absis trapezoidal, amb l’arc de ferradura que el separa de la nau, coberta amb volta de canó. Retaule gòtic del segle XV.

Sant Pere del Bosc -Vallès Oriental-

(la Roca del Vallès, Vallès Oriental)

(o del Puig)  Antiga església i petit monestir de donades, al sud-est de la població, on ara hi ha la masia de Sant Pere del Bosc. De la capella només resten escasses ruïnes.

Existia ja el 1306 i tenia algunes donades, regides per una prioressa. És tradició que depenia de Sant Pere de les Puelles.

Es perden les notícies el 1513.

Sant Pere de Vilalta

(Sant Mateu de Bages, Bages)

Capella, a l’oest del poble, al límit amb el terme de Fonollosa, al costat de la masia de Vilalta i vora la de Puigdellívol, al vessant meridional de la serra de Castelltallat.

Sant Pere de Sescelades

(Tarragona, Tarragonès)

Antiga església del suburbi de la ciutat.

Fou erigida a mitjan segle XIII, i el 1298 tenia obreria pròpia, amb donats i sacerdot al seu servei. Fou elevada a la categoria de priorat, regit per un canonge l’any 1304. La població de Tarragona hi anava a guanyar els perdons els divendres de quaresma.

Fou demolida el 1641 per les tropes franceses que assetjaven la ciutat.

Sant Pere de Serrallonga

(Alpens, Osona)

Església rural, sufragània d’Alpens, situada a la part occidental del terme, dalt una serra, prop del mas de Serrallonga.

Als seus orígens coneguts (938 i 982) era una parròquia independent dita Sant Pere de Vilallonga. Al segle XIV perdé la independència i l’antic nom i passà a ésser sufragània d’Alpens. Tenia 2 famílies el 1686.

És una església pre-romànica amb algunes reformes fetes els anys 1724 i 1837.

Sant Pere de Serraïma

(Sallent de Llobregat, Bages)

Antiga església parroquial i quadra (Serraïma), situada al nord-est del municipi, al límit amb el d’Avinyó.

Existia ja el 1021, quan fou donada al monestir de Sant Benet de Bages.

Conserva sencer l’edifici romànic, del segle XI, amb la façana modificada. Tenia 9 masos al segle XIV, que es reduïren a 2 el 1553; ara sols en té un.

Sant Pere de Romaní

(Molins de Rei, Baix Llobregat)

(o de Romanies)  Església, situat en un pujol prop de la població, al costat d’una torre militar de senyals.

Existia ja el 1001 i pertanyia a l’antiga parròquia de Santa Creu d’Olorda.

L’edificació es romànica (segle XII), modificada i restaurada en moltes ocasions, la darrera el 1956.

Sant Pere de Pallars

(Sort, Pallars Sobirà)

Antiga església romànica, dins l’antic terme d’Enviny, situada a l’esquerra de la riera d’Enviny.

El 849 el comte i marquès Frèdol confirmà en la possessió al monestir de Gerri a la vegada que li concedia la immunitat sobre els seus alous i beneficis. El document diu que és als confins del Pallars.

El 966 i el 1163 dues butlles papals en confirmen la possessió al monestir de Gerri, del qual sempre depengué.