(Tarragona, Tarragonès)
Antiga església del suburbi de la ciutat.
Fou erigida a mitjan segle XIII, i el 1298 tenia obreria pròpia, amb donats i sacerdot al seu servei. Fou elevada a la categoria de priorat, regit per un canonge l’any 1304. La població de Tarragona hi anava a guanyar els perdons els divendres de quaresma.
Fou demolida el 1641 per les tropes franceses que assetjaven la ciutat.
(Alpens, Osona)
Església rural, sufragània d’Alpens, situada a la part occidental del terme, dalt una serra, prop del mas de Serrallonga.
Als seus orígens coneguts (938 i 982) era una parròquia independent dita Sant Pere de Vilallonga. Al segle XIV perdé la independència i l’antic nom i passà a ésser sufragània d’Alpens. Tenia 2 famílies el 1686.
És una església pre-romànica amb algunes reformes fetes els anys 1724 i 1837.
(Sallent de Llobregat, Bages)
Antiga església parroquial i quadra (Serraïma), situada al nord-est del municipi, al límit amb el d’Avinyó.
Existia ja el 1021, quan fou donada al monestir de Sant Benet de Bages.
Conserva sencer l’edifici romànic, del segle XI, amb la façana modificada. Tenia 9 masos al segle XIV, que es reduïren a 2 el 1553; ara sols en té un.
(Molins de Rei, Baix Llobregat)
(o de Romanies) Església, situat en un pujol prop de la població, al costat d’una torre militar de senyals.
Existia ja el 1001 i pertanyia a l’antiga parròquia de Santa Creu d’Olorda.
L’edificació es romànica (segle XII), modificada i restaurada en moltes ocasions, la darrera el 1956.
(Sort, Pallars Sobirà)
Antiga església romànica, dins l’antic terme d’Enviny, situada a l’esquerra de la riera d’Enviny.
El 849 el comte i marquès Frèdol confirmà en la possessió al monestir de Gerri a la vegada que li concedia la immunitat sobre els seus alous i beneficis. El document diu que és als confins del Pallars.
El 966 i el 1163 dues butlles papals en confirmen la possessió al monestir de Gerri, del qual sempre depengué.
(Vallfogona de Ripollès, Ripollès)
Antiga parròquia, totalment desapareguda, situada sota el castell de Milany.
Actuà com a parròquia entre el 1150 i el 1550, més tard es recorda el seu nom en llistes parroquials fins al segle XVIII, però el seu terme ja s’havia repartit entre Llaés i Vallfogona.
(Sant Martí de Tous, Anoia)
Antiga església, situada prop de la carretera d’Igualada a Santa Coloma de Queralt, a l’oest del poble.
Era un gran edifici romànic de tres absis, consagrat vers el 1035.
En resta en peu la capçalera, convertida el segle XV en una capella més reduïda.
No té culte des del segle XX, i es convertí en un edifici per a usos agrícoles.
(Granyanella, Segarra)
(ant: Sant Pere Sacruïllada o Sant Pere Gros de la Cruïllada). Antic terme, molí i església (desapareguda) de la parròquia de la Curullada, vora el riu d’Ondara, esmentat al segle XIV.
Antic eremitori, a l’esquerra del Gaià, davant el monestir de Santes Creus.
El lloc i església de Sant Pere són esmentats des dels anys 980 i 1154; la comunitat que hi residia es refongué (vers 1170) amb la comunitat cistercenca de Santes Creus.
Des del segle XIII en endavant consten residint a Sant Pere uns ermitans, dedicats a la vida ascètica, sota la cura i la dependència dels abats de Santes Creus.
Ara només resten al lloc ruïnes de l’església i dels edificis eremítics.
(la Quar, Berguedà)
Nom primitiu del monestir de Sant Pere de la Portella.
Conegut amb aquest nom del 1003 al 1100, per trobar-se edificat, segons els vells documents, en la vall de Frontanyà o en terme del castell de Frontanyà.
Dades dels Països Catalans 