(Lleida, Segrià)
Antic santuari del municipi, al Cappont, adquirit el 1320 per la confraria de Sant Salvador dels clergues lleidatans.
El 1327 hi fou fundat un convent augustinià (Santa Maria de Gràcia), mentre que la confraria passava a la parròquia de Sant Salvador de Pardinyes, una senyoria del bisbe de Lleida.
(Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)
Santuari de la Mare de Déu de les Feixes, a la dreta de la riera de Sant Cugat, a la seva confluència amb el torrent de Sant Iscle, dins l’antic terme de Sant Iscle de les Feixes.
Existia ja el segle XVII.
(Pinós, Solsonès)
Església sufragània de la de Pinós, a l’extrem sud-est del terme, prop del mas Sala i de can Puigferrers, a la capçalera de la riera de Vallmanya.
Esmentada ja el 1270, fou reedificada el 1650.
Conserva un notable altar barroc esculpit amb escenes de la vida de la Mare de Déu.
(Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)
Església, entre Àreu i Alins, a la vall Ferrera.
La imatge de la Mare de Déu de la Torre és venerada a l’església d’Àreu.
És esmentada ja el segle XIII.
(Clariana de Cardener, Solsonès)
Església romànica (610 m alt), situada quasi al cim d’un petit puig coronat antigament per una torre de guaita, entre els masos del Soler i d’Astruc (per això és coneguda també per Santa Maria del Soler).
Una restauració feta el 1962 ha permès de consolidar i restaurar l’edificació del principi del segle XIII, molt modificada per reformes posteriors, i recuperar la imatge romànica de la titular, del mateix segle, fins aleshores arreglada per postissos que la desfiguraven.
(Barcelona, Barcelonès)
Advocació (la Concepció) de l’antic convent de benedictines, establertes des del 1293 prop de l’actual plaça d’Urquinaona de Barcelona, fins a la seva extinció al segle XIX.
Les dependències conventuals, llevat de l’església i el claustre, que foren traslladats al carrer d’Aragó (1871-88) per Jeroni Granell (on es conserven com a seu de la parròquia de la Concepció), varen ésser enderrocades el 1868.
(Barcelona, Barcelonès)
Antic convent de monges franciscanes observants.
Fundat el 1454, amb l’autorització del papa Nicolau V, per la dama de Sarrià Rafaela Pagès, al retorn d’un viatge a Jerusalem i a Roma. Es trobava prop de l’antic hospital de la Santa Creu. El 1462 rebé una aprovació definitiva del papa Pius II. Posteriorment canviaren de regla, arran de la vinguda de quatre monges clarisses del convent de la Trinitat de València.
El seu claustre gòtic, de l’últim quart del segle XV, es troba al col·legi de Sant Miquel dels pares missioners de la congregació de Nostra Senyora del Sagrat Cor, del carrer de Rosselló.
(Barcelona, Barcelonès)
“Josepets” Església del convent que els carmelites descalços tingueren als afores de la ciutat i que donà nom al nucli urbà de Gràcia, que es formà als seus voltants.
Fou fundat pel noble Josep Dalmau i la seva esposa, i construït al segle XVII. Fou incendiat el 1936.
L’església es conserva en la seva estructura general, sense cap més canvi que la forma de la façana. Consta d’una nau central amb creuer i dues de col·laterals més baixes.
Se la coneix amb el nom de Josepets, que es donava popularment als monjos de Sant Josep.
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)
Antiga parròquia, a la vall de Gausac (o vall de Sant Medir), on era venerada la Mare de Déu del Bosc.
L’església fou coneguda amb aquest nom en perdre la parroquialitat; actualment és anomenada de Sant Adjutori.
(Cervelló, Baix Llobregat)
Antiga església del castell de Cervelló, parroquial (dedicada primitivament a sant Esteve), situada prop del castell, 1 km al sud del poble.
Existia el 912, i primitivament era també dedicada a la santa Creu. Fou reparada i consagrada de nou el 1231.
És un edifici romànic, de tradició llombarda, primitivament amb tres absis de disposició trilobulada, ampliada al segle XV amb altars laterals. Vers el 1230 hom construí un campanar gòtic sobre el cimbori.
Fou abandonada com a parròquia en construir-se la nova església de Sant Esteve al poble (1890-1910), i es restaurà l’antiga església, que es dedicà a santa Maria dels Socors, filla dels senyors de Cervelló.
Dades dels Països Catalans 