(Barcelona, Barcelonès)
Advocació (la Concepció) de l’antic convent de benedictines, establertes des del 1293 prop de l’actual plaça d’Urquinaona de Barcelona, fins a la seva extinció al segle XIX.
Les dependències conventuals, llevat de l’església i el claustre, que foren traslladats al carrer d’Aragó (1871-88) per Jeroni Granell (on es conserven com a seu de la parròquia de la Concepció), varen ésser enderrocades el 1868.
(Barcelona, Barcelonès)
Antic convent de monges franciscanes observants.
Fundat el 1454, amb l’autorització del papa Nicolau V, per la dama de Sarrià Rafaela Pagès, al retorn d’un viatge a Jerusalem i a Roma. Es trobava prop de l’antic hospital de la Santa Creu. El 1462 rebé una aprovació definitiva del papa Pius II. Posteriorment canviaren de regla, arran de la vinguda de quatre monges clarisses del convent de la Trinitat de València.
El seu claustre gòtic, de l’últim quart del segle XV, es troba al col·legi de Sant Miquel dels pares missioners de la congregació de Nostra Senyora del Sagrat Cor, del carrer de Rosselló.
(Barcelona, Barcelonès)
“Josepets” Església del convent que els carmelites descalços tingueren als afores de la ciutat i que donà nom al nucli urbà de Gràcia, que es formà als seus voltants.
Fou fundat pel noble Josep Dalmau i la seva esposa, i construït al segle XVII. Fou incendiat el 1936.
L’església es conserva en la seva estructura general, sense cap més canvi que la forma de la façana. Consta d’una nau central amb creuer i dues de col·laterals més baixes.
Se la coneix amb el nom de Josepets, que es donava popularment als monjos de Sant Josep.
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)
Antiga parròquia, a la vall de Gausac (o vall de Sant Medir), on era venerada la Mare de Déu del Bosc.
L’església fou coneguda amb aquest nom en perdre la parroquialitat; actualment és anomenada de Sant Adjutori.
(Cervelló, Baix Llobregat)
Antiga església del castell de Cervelló, parroquial (dedicada primitivament a sant Esteve), situada prop del castell, 1 km al sud del poble.
Existia el 912, i primitivament era també dedicada a la santa Creu. Fou reparada i consagrada de nou el 1231.
És un edifici romànic, de tradició llombarda, primitivament amb tres absis de disposició trilobulada, ampliada al segle XV amb altars laterals. Vers el 1230 hom construí un campanar gòtic sobre el cimbori.
Fou abandonada com a parròquia en construir-se la nova església de Sant Esteve al poble (1890-1910), i es restaurà l’antiga església, que es dedicà a santa Maria dels Socors, filla dels senyors de Cervelló.
(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà)
Església als afores de la vila. Entre el 1270 i el 1321 fou monestir de deodonats. El 1335 s’hi instal·laren pares mercedaris, fins a l’exclaustració del 1835.
En resta una interessant església gòtica, amb un portal romànic, del tipus lleidatà, construïda vers l’any 1230. En una capella lateral hi ha el panteó dels Queralt, amb un valuós sarcòfag esculpit el 1370 per Pere Aguilar, de Lleida, i Pere Ciroll, de Santa Coloma de Queralt.
(Besalú, Garrotxa)
Antiga església. Esmentada ja el 998, extramurs, des del segle XIII fou anomenada de Bell-lloc.
Fou derrocada al començament del segle XIX i al seu solar hom bastí el casal Viader.
(Cabrera de Mar, Maresme)
Antiga església, vora la costa.
És esmentada el 1025 com a dedicada a sant Cebrià; l’actual dedicació ja consta el 1258. El 1350 hi havia una comunitat de donades. Al començament del segle XX encara s’hi celebrava un aplec.
Les restes romàniques han estat desmuntades recentment a fi de tornar a refer la capella al mateix paratge.
(les Llosses, Ripollès)
Santuari (1.206 m alt), situat al cim de la serra de Santa Margarida, que limita pel sud la vall de les Llosses.
Existia ja el 1324, i sembla que era la primitiva capella del castell de la Guàrdia de Ripoll, que es trobava al peu de la capella.
El 1854 s’edificà l’església actual.
(Santa Pau, Garrotxa)
Antic volcà (682 m alt) de la regió volcànica d’Olot, al pla de la Cot, a ponent de la vila. És un dels més importants del sector, i la seva extensa boca té uns 2.000 m de perímetre.
Al mig del pla format pel cràter hi ha l’església de Santa Margarida, d’origen romànic, sufragània de la de Sant Miquel Sacot.
Dades dels Països Catalans 