Arxiu d'etiquetes: edificis militars

Voltrera, castell de -Baix Llobregat-

1 Resposta

(Abrera, Baix Llobregat)

(o de Vilalba) Antic castell, a l’esquerra del Llobregat, enlairat uns dos km al nord de Santa Maria de Vilalba.

És esmentat ja el 1041, i es conserven restes de l’església romànica de Sant Pere (segle XI). Pertangué a la baronia de Castellbell; el 1514 era dels Llobet, i per successió passà als Despalau i als Amat, que esdevingueren marquesos de Castellbell.

De Lima estant, Manuel Amat i de Junyent, virrei del Perú, féu construir al peu del castell la casa de Vilalba, al camí de Montserrat, que fou decorada amb pintures de Flaugier, avui perdudes, descrites pel baró de Maldà al Calaix de sastre.

Voltregà, castell de

7 Respostes

(les Masies de Voltregà, Osona)

Antic castell termenal (906 m alt), avui totalment en ruïnes, situat en un esperó de la serralada de ponent de la plana de Vic sobre Santa Cecília de Voltregà. Al seu costat s’aixeca l’antiga parròquia de Sant Martí Xic o Sant Martí del Castell.

Existia ja el 902 i tingué història activa fins a les guerres remences (1465). Fou de diferents famílies: els Voltregà, els Orís i els Cabrera, fins que el 1379 passà a la mitra de Vic, que el posseí, juntament amb la baronia de Sant Hipòlit, fins al segle XIX.

Pertanyien a la seva demarcació els actuals municipis de Sant Hipòlit de Voltregà, Santa Cecília de Voltregà, les Masies de Voltregà i Sant Martí de Sobremunt.

Vila-romà

4 Respostes

(Palamós, Baix Empordà)

Antic castell i parròquia (Santa Eugènia de Vila-romà), situats al sector muntanyós del nord-oest del terme (darrers contraforts de les Gavarres). Les restes del castell s’aixequen aturonades damunt el santuari de Bell-lloc.

El lloc de Vila-romà és esmentat ja el 1161, i el castell no apareix fins al segle XIII, que fou propietat de la mitra de Girona (fou destruït el 1812 pels francesos).

La parròquia de Santa Eugènia (que hom situa a l’actual capella de la Pietat) fou traslladada els primers anys del segle XVI a l’església de Sant Joan de Palamós, nom que acabà adoptant el municipi a que donà lloc, i que formà part de la batllia i després comtat de Palamós.

Vilarnadal

4 Respostes

(Masarac, Alt Empordà)

Poble, al peu del turó d’Altrera, a la vora de la riera de Vilarnadal, afluent per la dreta del Llobregat d’Empordà.

L’església parroquial és dedicada a sant Pere. Hi ha el castell de Vilarnadal, documentat des del segle XV.

Vilar, el -Sant Pere de Torelló-

1 Resposta

(Sant Pere de Torelló, Osona)

Antic casal i fortalesa i actual masia, al peu de la serra de Curull. És conegut popularment pel castell de la Vinyeta.

Els Vilar es refongueren amb la família Milany (1360). El 1373 adquirí el casal Roger de Malla, senyor també de Curull, i fou en endavant la residència dels senyors de Curull.

És un gran casal del segle XV, amb retocs posteriors.

Vilana, torre

Deixa un comentari

(Barcelona, Barcelonès)

Antic nom de l’antiga força o torre de Sarrià, a partir dels segles XVII i XVIII (situada al límit amb l’antic terme de Sant Gervasi de Cassoles), al pla de Barcelona, per tal com passà a ésser propietat de Ramon de Vilana-Perles i dels seus successors.

El contrafort de la serra de Collserola als vessants del qual s’assenta rep el nom de turó d’en Vilana (més amunt del mateix turó fou construït el gran col·legi dels escolapis de Sarrià).

Vilallonga -Anoia-

1 Resposta

(Sant Martí Sesgueioles, Anoia)

Antic castell i parròquia i actual santuari (Sant Valentí), al sector més oriental del terme.

L’església és un edifici del segle XVII que substituí l’antiga església parroquial de Sant Valentí de Vilallonga, romànica, les restes de la qual es conserven; prop seu hi ha unes sepultures antropomòrfiques.

També hi ha les restes de l’antic castell de Vilallonga, esmentat des del segle XI. Des del segle XV en foren senyors els Rajadell; passà el segle XVII als Cruïlles i als Aimeric, i el 1689 fou adquirit per Pau Dalmases, i el seu fill Pau Ignasi de Dalmases i Ros rebé el marquesat de Vilallonga.

A mitjan segle XVIII la parròquia de Vilallonga desaparegué, i fou agregada a la de Sant Martí Sesgueioles.

Vilademany

5 Respostes

(Aiguaviva, Gironès)

Antic castell i demarcació feudal que es trobava situat a la ratlla fronterera amb el nom de Vilobí d’Onyar, per on s’estenia també el seu terme.

L’antic castell es trobava al lloc de l’actual mas del Forroll, que té adossada una capella del segle XII, modificada el 1564, anomenada antigament Sant Jaume de Vilademany.

Guarda el nom de Santa Maria de Vilademany, una capella i santuari marià situat a uns 10 minuts, vers el sud-oest, del Forroll, prop del modern camp d’aviació de Girona-Costa Brava. És un edifici romànic, existent el 1116, modificat i amb una volta nova feta en època barroca. S’hi venera una imatge d’alabastre de Santa Maria del segle XV, molt popular a la contrada.

Eren senyors del castell i antic terme feudal els Vilademany, coneguts des del segle XII, que més tard esdevingueren senyors de la varvassoria de Vilademany.

Ventallols, torre de

Deixa un comentari

(Olèrdola, Alt Penedès)

Antic petit castell medieval de l’antiga Olèrdola, l’emplaçament del qual ha estat identificat amb l’església parroquial de Sant Cugat Sesgarrigues.

El lloc correspon a l’Antistiana romana, parada important de la via Augusta, de la qual prové el nom (Ventae locus Antistianae). La seva identificació forma part de la que hom ha fet d’un tram de la via Augusta que, segons que sembla, es dirigia per Sant Sebastià dels Gorgs, Sant Cugat Sesgarrigues, Ferran, Sant Pere Molanta i la Plana Rodona a les proximitats del castrum d’Olèrdola i baixava per ponent cap a la Sanabra, can Llopart de les Masuques i la Gornal, vers el Vendrell i Tarragona.

Destruït el castell pels almoràvits (1107), les ruïnes foren utilitzades en el redreçament de l’església i el nucli primitiu de Sant Cugat Sesgarrigues.

Tudela, castell de -Gironès-

1 Resposta

(Sant Gregori, Gironès)

Antic castell, situat al cim de la serra de Sant Grau (dita antigament puig de Tudela), on hi ha l’ermita de Sant Grau (no romanen restes del castell), dominant el pla de Sant Gregori.

Esmentat des de mitjan segle XV com a possessió dels comtes de Barcelona. Hi tingueren drets els Montcada (segle XII) i després els Cartellà, els Xetmar i també els Pinós.

Fou adquirit el 1495 per Baldiri Agullana, ciutadà de Girona, amb el de Cartellà, i el conservaren els seus descendents.