(Sentmenat, Vallès Occidental)
Antic castell, al cim del turó del Corb, contrafort meridional del Montmajor. És esmentat ja al segle XII.
Al peu del castell hi ha la casa de Guanta, dita també Castellet de Baix o de Guanta.
(Sentmenat, Vallès Occidental)
Antic castell, al cim del turó del Corb, contrafort meridional del Montmajor. És esmentat ja al segle XII.
Al peu del castell hi ha la casa de Guanta, dita també Castellet de Baix o de Guanta.
(Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà)
Antic castell (1.060 m alt), les ruïnes del qual són aturonades al límit amb el terme d’Albanyà, a ponent del santuari del Fau.
Antic castell, que dominava la Noguera Pallaresa, al sector meridional de la vall d’Àneu.
(les Masies de Voltregà, Osona)
Antiga casa fortificada, entre Sant Hipòlit de Voltregà i el Ter, prop del Poble-sec, origen del llinatge Despujol, de cavallers, al qual pertany l’actual propietari, marquès de Palmerola.
Portal principal de les fortificacions de la ciutat. Manat bastir a Guillem Gitard a partir del 1368 per l’infant Joan, governador general de Catalunya.
És de maons vermellosos i consta de dues torres emmerletades. Per la proximitat de la capella de Nostra Dona del Pont, fou anomenat el Castellet de Nostra Dona.
Lluís XI de França, durant l’ocupació dels comtats de Rosselló i de Cerdanya, el féu arranjar i hi afegí (1477-83) el Petit Castellet, que rebé el nom de Portal Nou de Nostra Dona; hi foren empresonats alguns patriotes catalans i després de l’annexió del Rosselló a França sota Lluís XIV, els conjurats de Vilafranca del 1674, abans d’ésser torturats i executats.
Durant la Revolució Francesa serví novament de presó, i hom ha suposat que el cos d’un nen trobat aparedat en un calabós és el de Lluís XVII.
Des del 1914 fou arxiu municipal, i des del 1963 acull el Museu d’Arts i Tradicions Populars del Rosselló i de la Cerdanya.
(Abrera, Baix Llobregat)
(o de Vilalba) Antic castell, a l’esquerra del Llobregat, enlairat uns dos km al nord de Santa Maria de Vilalba.
És esmentat ja el 1041, i es conserven restes de l’església romànica de Sant Pere (segle XI). Pertangué a la baronia de Castellbell; el 1514 era dels Llobet, i per successió passà als Despalau i als Amat, que esdevingueren marquesos de Castellbell.
De Lima estant, Manuel Amat i de Junyent, virrei del Perú, féu construir al peu del castell la casa de Vilalba, al camí de Montserrat, que fou decorada amb pintures de Flaugier, avui perdudes, descrites pel baró de Maldà al Calaix de sastre.
(les Masies de Voltregà, Osona)
Antic castell termenal (906 m alt), avui totalment en ruïnes, situat en un esperó de la serralada de ponent de la plana de Vic sobre Santa Cecília de Voltregà. Al seu costat s’aixeca l’antiga parròquia de Sant Martí Xic o Sant Martí del Castell.
Existia ja el 902 i tingué història activa fins a les guerres remences (1465). Fou de diferents famílies: els Voltregà, els Orís i els Cabrera, fins que el 1379 passà a la mitra de Vic, que el posseí, juntament amb la baronia de Sant Hipòlit, fins al segle XIX.
Pertanyien a la seva demarcació els actuals municipis de Sant Hipòlit de Voltregà, Santa Cecília de Voltregà, les Masies de Voltregà i Sant Martí de Sobremunt.
(Palamós, Baix Empordà)
Antic castell i parròquia (Santa Eugènia de Vila-romà), situats al sector muntanyós del nord-oest del terme (darrers contraforts de les Gavarres). Les restes del castell s’aixequen aturonades damunt el santuari de Bell-lloc.
El lloc de Vila-romà és esmentat ja el 1161, i el castell no apareix fins al segle XIII, que fou propietat de la mitra de Girona (fou destruït el 1812 pels francesos).
La parròquia de Santa Eugènia (que hom situa a l’actual capella de la Pietat) fou traslladada els primers anys del segle XVI a l’església de Sant Joan de Palamós, nom que acabà adoptant el municipi a que donà lloc, i que formà part de la batllia i després comtat de Palamós.
Poble, al peu del turó d’Altrera, a la vora de la riera de Vilarnadal, afluent per la dreta del Llobregat d’Empordà.
L’església parroquial és dedicada a sant Pere. Hi ha el castell de Vilarnadal, documentat des del segle XV.
(Sant Pere de Torelló, Osona)
Antic casal i fortalesa i actual masia, al peu de la serra de Curull. És conegut popularment pel castell de la Vinyeta.
Els Vilar es refongueren amb la família Milany (1360). El 1373 adquirí el casal Roger de Malla, senyor també de Curull, i fou en endavant la residència dels senyors de Curull.
És un gran casal del segle XV, amb retocs posteriors.